Els 15 de la CUP que decidiran el futur de Mas

Universitaris, amb una mitjana de 35 anys, vinculats als moviments independentistes i antirepressi¨® a les seves ciutats. Aquest ¨¦s el perfil dels 15 representants de la Candidatura d'Unitat Popular, que decidiran sobre qui ocupar¨¤ la presid¨¨ncia de la Generalitat. La CUP t¨¦ a les seves mans el futur del president en funcions Artur Mas. La principal inc¨°gnita ¨¦s si li cedir¨¤ a Junts pel S¨ª els dos vots que necessita el l¨ªder de Converg¨¨ncia des que es van con¨¨ixer els resultats de les eleccions del 27-S. Als m¨ªtings van reiterar que volien ser ¡°decisius¡±. I ho han aconseguit.

Aquesta formaci¨® de tradici¨® assemble¨¤ria ha crescut en l'¨¤mbit del municipalisme i es va presentar per primera vegada a les eleccions del Parlament el 2012, en qu¨¨ va aconseguir tres diputats: David Fern¨¤ndez, Isabel Vallet i?Quim Arrufat. Ara que s¨®n 10 els representants de l'esquerra independentista a la Cambra, les decisions a la CUP segueixen prenent-se de manera col¡¤lectiva.

Els 15 membres del secretariat nacional tindran l'¨²ltima paraula sobre la investidura de Mas. Aquest ¨°rgan executiu acatar¨¤ les conclusions a qu¨¨ arribi el Consell pol¨ªtic aquest dissabte, en el qual s'informar¨¤ la milit¨¤ncia de com avancen les negociacions amb Junts pel S¨ª i es debatr¨¤ sobre els l¨ªmits que s'autoimposa la CUP per tancar acords. Ser¨¤ la primera ocasi¨® que la investidura figura com a tal a l'ordre del dia. Abans n'han parlat, per¨° de manera informal.

13 assemblees territorials

La presa de decisions ¨¦s assemble¨¤ria per¨° tamb¨¦ piramidal. L'assemblea nacional del partit es reuneix una vegada a l'any com a m¨ªnim. Hi poden participar tots els militants. Entre cadascun d'aquests conclaves l'¨°rgan que decideix ¨¦s el Consell pol¨ªtic, que est¨¤ format per representants de les 13 assemblees territorials.

El secretariat nacional rep el mandat d'executar els postulats que han tractat en les trobades mensuals del Consell. Si necessiten prendre decisions urgents, encara que la CUP es caracteritza per respectar els seus temps i no deixar-se sotmetre a les exig¨¨ncies del ritme pol¨ªtic, el secretariat est¨¤ autoritzat a emetre quina ¨¦s la postura de l'esquerra anticapitalista. Amb tot, sempre busquen una ratificaci¨® posterior del Consell pol¨ªtic o mecanismes perqu¨¨ la milit¨¤ncia es pugui manifestar sobre aquest tema. Procuren evitar que els seus dict¨¤mens recaiguin en uns quants per sotmetre's a la decisi¨® de la majoria.

Cap dels membres del secretariat ha estudiat Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques. Ni tan sols tenien aspiracions pol¨ªtiques. Tots provenen de moviments socials. Els seus membres no s¨®n alliberats del partit; de fet, no poden percebre un sou de la CUP. Els estatuts recullen que no ¨¦s factible ser diputat al Parlament i membre d'aquest ¨°rgan per¨° s¨ª que es pot compaginar amb c¨¤rrecs municipals. Per norma, es reuneixen una vegada a la setmana. Per¨° el ritme vertigin¨®s d'aquestes setmanes ha fet que s'hagin vist bastant m¨¦s sovint.

Negociaci¨® en equip

Davant un moment excepcional com l'actual ha creat un ¡°equip de converses¡±, que ¨¦s el que participa en les negociacions amb Junts pel S¨ª i la resta de partits i entitats per dissenyar un full de ruta conjunt sobre el que anomenen ¡°proc¨¦s constituent¡±. El grup avalua di¨¤riament com evolucionen els pactes i decideix qui va a cada reuni¨® en funci¨® del tema que s'hi tracti, cosa que ha generat unes quantes tensions amb l'altra part. El formen els 10 actuals diputats, els tres de l'¨²ltim mandat, mitja dotzena de membres del secretariat actual i dos de l'anterior equip, que s'encarregaven de les relacions pol¨ªtiques.

Dins del secretariat estan dividits en quatre ¨¤rees: comunicaci¨®, organitzaci¨® i economia, estrat¨¨gica i de moviments populars (relacions pol¨ªtiques) i relacions institucionals i assessorament. Aquesta ¨²ltima ¨¦s la que es reuneix al Parlament amb els diputats i coordina el grup parlamentari.

A difer¨¨ncia del que passa en els partits pol¨ªtics convencionals, els anticapitalistes impedeixen que una mateixa persona acumuli diversos c¨¤rrecs. Per aix¨°, separen els ¨°rgans decisoris de les cares visibles del nou equip, Antonio Ba?os i Anna Gabriel, president i portaveu del grup parlamentari, respectivament. Els qui formen el secretariat s¨®n gaireb¨¦ an¨°nims, a vegades actuen de portaveus del partit per¨° opten per mantenir-se al marge dels focus per perpetuar l'esperit assembleari de la CUP. No obstant aix¨°, s¨®n ells els qui tenen l'¨²ltima paraula.

Laia Altarriba (Barcelona, 1975)

?s periodista i forma part del consell de redacci¨® de L'Accent. ?s de la CUP de Vilafranca. Viu a Vilov¨ª del Pened¨¨s i milita a Endavant. Fa m¨¦s de 15 anys que est¨¤ vinculada a l'independentisme.

Neus Montaner (Martorell, 1987)

?s t¨¨cnica en Educaci¨® Infantil i treballa en una guarderia. Est¨¤ vinculada al centre social Vila de Martorell. Va ocupar el lloc 21 a la llista liderada per David Fern¨¤ndez a la Generalitat el 2012.

Tom¨¤s Sayes (la Pobla de Lillet, 1985)

Enginyer inform¨¤tic. Est¨¤ afiliat a la COS (Coordinadora Obrera Sindical). Va fer una vaga de fam durant un mes en contra del pla Bolonya a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.

Xevi Gener¨® (Manlleu, 1985)

Ha estudiat Ci¨¨ncies de l'Activitat F¨ªsica i de l'Esport i t¨¦ un postgrau en Gesti¨® Municipal. ?s gu¨¤rdia d'un refugi de muntanya a la serra d'Ensija (Bergued¨¤). Fa 13 anys que milita a l'esquerra independentista.

Laura Rafecas (Subirats, 1976)

?s llicenciada en Sociologia i diplomada en Ci¨¨ncies Empresarials. Treballa en assumptes relacionats amb la inserci¨® sociolaboral de persones que estan en risc d'exclusi¨®.

Lloren? Casanova (Vilafranca, 1980)

Regidor a l'Ajuntament de la seva localitat en l'anterior legislatura. ?s llicenciat en Sociologia i t¨¦ un postgrau en Govern Local i Demografia. Prov¨¦ dels moviments antirepressius.

Xavier Monge (Barcelona, 1985)

Va encap?alar la llista de la CUP per Barcelona en les municipals del 2011 per¨° no va sortir triat. ?s llicenciat en Dret i ha participat activament en el moviment estudiantil contra el pla Bolonya.

Nora Miralles (Barcelona, 1986)

Periodista, actualment col¡¤labora a La Directa. T¨¦ un m¨¤ster en G¨¨nere, Conflictes i Drets Humans a la Universitat d'Ulster (Irlanda). Participa de moviments internacionalistes com ?taca.

Isabel Chac¨®n (Ibias, 1973)

Asturiana resident a Barcelona, ¨¦s activista per la sanitat p¨²blica i milita a la CGT. Va integrar la comissi¨® del moviment 15-M i va participar en les manifestacions universit¨¤ries contra Bolonya.

Ester Rocabayera (la Garriga, 1968)

Milita en l'esquerra secessionista des dels anys vuitanta. Va integrar una candidatura independentista per Girona als anys noranta. Participa en moviments de solidaritat internacionalista i antipatriarcals.

Joel Jov¨¦ (Alf¨¦s, 1980)

?s regidor de la CUP a la seva localitat i ocupa un esc¨® com a diputat provincial per Lleida. Llicenciat en Ci¨¨ncies de l'Activitat F¨ªsica i de l'Esport i diplomat en Fisioter¨¤pia. ?s membre de Poble Lliure.

Roger Castellanos (Tagamanent, 1987)

?s el primer tinent d'alcalde de la seva localitat. Ha publicat el llibre El fenomen nacional amb el seu oncle Carles Castellanos, un hist¨°ric militant del Moviment de Defensa de la Terra.

Guim Pros (Sant Cugat del Vall¨¨s, 1976)

Va cursar estudis d'Humanitats encara que va abandonar les classes quan li faltaven sis assignatures. Ha estat regidor i portaveu de la CUP a Sant Cugat en l'¨²ltima legislatura. ?s pare de dos fills.

Omar Diatta (Djembering, 1978)

Aquest senegal¨¨s resident a Matar¨® est¨¤ vinculat als moviments que reinvindiquen la identitat de Casamance, la seva regi¨® natal. Gestiona un projecte d'agricultura ecol¨°gica a l'?frica.

Hugo Alvira (Olot, 1976)

Llicenciat en Hist¨°ria. Va estar quatre mesos en l'ocupaci¨® de la Universitat de Barcelona contra la reforma de Bolonya. ?s membre de l'Assemblea Llibert¨¤ria de la Garrotxa i d'Attac Catalunya.