Carme Riera obt¨¦ el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles

L¡¯escriptora, fil¨°loga i acad¨¨mica mallorquina Carme Riera ha obtingut el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles que concedeix el Ministeri d¡¯Educaci¨®, Cultura i Esport. El jurat premia Riera per ¡°l¡¯alt¨ªssima qualitat de la seva obra en catal¨¤ i castell¨¤, en la qual es combina la creaci¨® liter¨¤ria amb la investigaci¨® i divulgaci¨®, una obra polifac¨¨tica de repercussi¨® universal¡±. El guard¨®, dotat amb 40.000 euros, distingeix el conjunt d¡¯una obra liter¨¤ria, en qualsevol de les lleng¨¹es espanyoles, d¡¯un autor espanyol, ¡°l¡¯obra del qual estigui considerada com a part integrant del conjunt de la literatura espanyola actual¡±.

Carme Riera (Palma, 1948) ¨¦s, sobretot, una narradora i assagista en catal¨¤, tot i que gaireb¨¦ tota la seva obra est¨¤ tradu?da al castell¨¤. ?s la quarta dona que rep aquest premi des del 1984, despr¨¦s de Rosa Chacel (1987), Carmen Mart¨ªn Gaite (1994) i Ana Mar¨ªa Matute (2007). ?s doctora en Filologia Hisp¨¤nica i catedr¨¤tica de Literatura Espanyola a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. Est¨¤ especialitzada en el Segle d¡¯Or. Tamb¨¦ ¨¦s membre de la Reial Acad¨¨mia Espanyoles, on ocupa des de fa dos anys la butaca N; i ¨¦s membre de la Reial Acad¨¨mia de Bones Lletres.

Entre les seves novel¡¤les, destaquen Una primavera per a Domenico Guarini, Q¨¹esti¨® d¡¯amor propi, Dins el darrer blau, Cap al cel obert, Natura quasi morta i Temps d¡¯innoc¨¨ncia. Tamb¨¦ ¨¦s autora d¡¯assajos i antologies sobre la generaci¨® de Carlos Barral, ?ngel Gonz¨¢lez i Jaime Gil de Biedma. ?s directora de la c¨¤tedra Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo i coordinadora de l¡¯obra completa de l¡¯autor, del qual va publicar l¡¯antologia Los poemas son mi orgullo el 2003. El 1995, el Ministeri de Cultura li va atorgar el Premi Nacional de Narrativa per l¡¯obra Dins el darrer blau. Tamb¨¦ va ser distingida amb el Premi Anagrama d¡¯Assaig el 1988, per La escuela de Barcelona i, el 1989, amb el Premi Ramon Llull, per Joc de miralls.

La pen¨²ltima batalla de Riera ¨¦s per la defensa dels drets d'autor. Des del juny ¨¦s la presidenta del Centre Espanyol de Drets Reprogr¨¤fics (Cedro), una entitat que gestiona els drets de propietat intel¡¤lectual d¡¯autors i editors espanyols a la qual estan associats 22.513 titulars. Riera advoca perqu¨¨ els escriptors, traductors, periodistes i editors siguin retribu?ts ¡°justament¡± per la utilitzaci¨® digital de les seves obres.

En un assaig sobre el Quixot, Carme Riera recull l¡¯antiga diatriba sobre catalans i espanyols. En una entrevista a aquest diari, el 2014, a la pregunta ¡°Qu¨¨ sent davant el que passa ara? Por, ressentiment, podria ser tot d¡¯una altra manera?¡±, l'acad¨¨mica va respondre: ¡°Crec que ha de ser encara d¡¯una altra manera. Per descomptat, que hi ha un fet diferencial. Catalunya t¨¦ moltes caracter¨ªstiques que no tenen a veure amb Gal¨ªcia, Castella o Andalusia, i s¡¯han de respectar, fins i tot conegudes i estimades per la resta del pa¨ªs. I a partir d¡¯aqu¨ª, penso que Catalunya ha de buscar un nou encaix i un ancoratge dins d¡¯Espanya. No concebo cap altra cosa. Considero que la independ¨¨ncia portaria els catalans a un atzucac, a la ru?na i al sacrifici de diverses generacions¡±.

Despr¨¦s d¡¯aquesta reflexi¨® va afegir: ¡°Europa no permetr¨¤ la seva entrada [la de Catalunya]. Val la pena? Em sembla que no. Considero que potser ara, amb el relleu de la instituci¨® mon¨¤rquica, puguin venir altres i s¡¯obri un nou per¨ªode de reajustaments i canvis que permetin arribar a una nova entesa Catalunya-Espanya. Precisament, ¨¦s el meu amor per aquesta terra i la seva gent el que em porta a considerar que la independ¨¨ncia seria un desastre¡±.

Sobre aspectes com la literatura, Carme Riera ha dit que la literatura s¡¯inventa per escriure sobre all¨° que s¡¯ha perdut: ¡°Aquest pa¨ªs ha perdut, per¨° tamb¨¦ ha guanyat, no serem tan est¨²pids de pensar que estem com est¨¤vem en els temps de Franco, no ¨¦s aix¨ª. Hem guanyat en democr¨¤cia, en qualitat de vida, en alimentaci¨® o en sanitat¡­, el que passa ¨¦s que tamb¨¦ hem perdut altres coses. S¨®c admiradora de la literatura de Delibes; quan el rellegeixo m¡¯adono de la quantitat de paraules que ja no es fan servir. Aquesta riquesa l¡¯hem perdut, i quan perdem paraules perdem un m¨®n¡±.