Feina decent

La feina ¨¦s una de les variables per explicar la qualitat de vida de les persones. Per aquest motiu ¨¦s ¨²til rec¨®rrer a les xifres de l'EPA del tercer trimestre del 2015 a Catalunya per fer-nos una idea de com est¨¤ la situaci¨®: 660.000 persones estan sense feina, un 41% de les quals tenen menys de 25 anys. L'¨²nic tipus de contracte que creix des de l'inici de la crisi ¨¦s el que ven? a 30 dies (el 2014 se'n van signar 886.781, davant dels 626.764 del 2007), un 41,5% m¨¦s segons l'Observatori de Treball del Departament d'Empresa i Ocupaci¨®. Les feines que duren un mes o menys han passat de representar el 21,9% del total de la contractaci¨® al 36,3% en set anys.

Amb aquestes dades podem afirmar que bona part de les persones que viuen a Catalunya no s¨®n felices ja que no treballen o tenen uns ¨ªndexs de precarietat i baix sou indecents. Aix¨ª, un Govern responsable posaria tot el seu esfor? a crear feina digna per millorar la qualitat de vida dels seus conciutadans. No val la pena parlar de l'actual Govern, prefereixo plantejar propostes per crear ocupaci¨® i aix¨ª fer m¨¦s feli?os els ciutadans. En primer lloc hem de recordar que hi ha almenys tres formes de treball, nom¨¦s una de les quals compta habitualment a les estad¨ªstiques laborals i al PIB. Em refereixo a la feina remunerada, ja sigui per compte d'altri o per compte propi. Les altres dues, la feina reproductiva i la feina volunt¨¤ria, s¨®n molt menys visibles i, especialment la primera, amb un grau de feminitat i involuntarietat elevat, cosa que genera una gran injust¨ªcia pel seu esc¨¤s grau de reconeixement social i econ¨°mic.

En segon lloc ens hem de treure del cap el mantra de certs sectors econ¨°mics i dels Governs de dretes que insisteixen que l'atur generalitzat ¨¦s irreversible. No ¨¦s cert, al llarg de la hist¨°ria hem vist com la por de perdre la feina a causa de l'aven? de la tecnologia (m¨¤quina de vapor, motor de combusti¨® interna, revoluci¨® microelectr¨°nica) ho ha estat a curt termini, ja que a la llarga aquests aven?os han estat generadors d'ocupaci¨®.

El balan? hist¨°ric ¨¦s positiu sempre que s'observi que les dues grans tend¨¨ncies dels dos segles passats ¨Cles revolucions industrials i tecnol¨°giques i la progressiva incorporaci¨® de la dona al treball remunerat¨C han anat acompanyades d'una reducci¨® cont¨ªnua del temps de treball i, per tant, d'un repartiment, m¨¦s o menys dirigit, del treball remunerat. A Alemanya, per exemple, es treballen les mateixes hores en total que fa 20 anys, per¨° el pa¨ªs t¨¦ la jornada laboral mitjana m¨¦s baixa del m¨®n i una de les menors taxes d'atur.

El problema a la majoria de pa?sos avan?ats amb atur estructural elevat no ¨¦s l'aven? tecnol¨°gic sin¨® un sistema capitalista incapa? de gestionar socialment el canvi tecnol¨°gic i que aposta per continuar creixent de manera insostenible en lloc de redistribuir els fruits dels aven?os tecnol¨°gics entre tota la societat. Per aix¨°, l'actual sistema combat la baixada del rendiment del capital productiu (sembla que Marx finalment s¨ª que tenia ra¨®) amb m¨¦s i m¨¦s inversions al capital financer especulatiu, sobrefinan?ant l'economia i, alhora, creant ocupaci¨® de baixa qualitat aprofitant les borses d'aturats cada vegada m¨¦s qualificats (David Graeber les anomena feines de merda) i que creen grans desigualtats.

Davant d'aquesta situaci¨® l'objectiu de dignificar la feina i per tant les condicions materials de la poblaci¨® ¨¦s clar i passa per posar al centre de les pol¨ªtiques econ¨°miques tres decisions inexcusables i simult¨¤nies:

1. Implantar una renda b¨¤sica universal que elimini d'arrel la pobresa i les seves trampes, que eviti que calgui acceptar qualsevol feina a qualsevol sou i que reconegui que tots els tipus de treball (remunerats o no) s¨®n necessaris.

2. Fer un repartiment del treball remunerat (cosa que equival a eliminar els 8 milions de precaris), que permeti treballar a tothom que vulgui. Hi ha moltes formes de fer-ho sense precaritzar la feina: reduccions a 30 o 35 hores, anys sab¨¤tics, permisos per maternitat i paternitat m¨¦s llargs i no intercanviables, etc¨¨tera.

3. Crear llocs de feina all¨¤ on fan falta: transici¨® energ¨¨tica i cap a una economia circular i sostenible, desenvolupament de l'Estat del benestar i R+D+I.

?s possible i ¨¦s un deure fer-ho per les generacions actuals i per les futures.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria.