¡°El vot a Ciutadans ¨¦s per al catal¨¤ la p¨¨rdua de sectors de la classe obrera¡±

Dif¨ªcil resistir-se a l¡¯energia de qui ja exercia lideratge abans que en parlessin els gurus moderns. Retirada de la doc¨¨ncia ¡ªno de la llengua¡ª, Maria Teresa Cabr¨¦ i Castellv¨ª (L¡¯Argentera, 1947) es deixa afalagar per unes jornades a l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC), una mena d¡¯¡°¨²ltima lli?¨®¡± que la seva hiperactivitat ha obligat a multiplicar per cinc. Referent d¡¯una disciplina com la ling¨¹¨ªstica aplicada, impulsora del Termcat i del IULA-UPF i Creu de Sant Jordi 2015, t¨¦ ara entre cella i cella l¡¯obertura de l¡¯IEC a la societat des de la presid¨¨ncia de la Secci¨® Filol¨°gica. Evidentment, el refredat no l¡¯atura.

Pregunta. Fa un any i mig que ¨¦s presidenta de la Filol¨°gica. Qu¨¨ calia fer a l¡¯IEC?

Resposta. A mi no se m¡¯havia passat pel cap presentar-m¡¯hi, per¨° uns companys m¡¯ho van demanar. Quan he acceptat un c¨¤rrec sempre he pensat: primer, t¡¯ha de venir de gust; segon, has de tenir un projecte al cap, i tercer, has de compartir aquest projecte almenys amb una majoria perqu¨¨ sigui possible. Volia renovar tot el que ¨¦s l¡¯organitzaci¨® interna. Aix¨° est¨¤ bastant acabat, i ara estem en el moment d¡¯exterioritzar les nostres relacions. Hem comen?at amb els mitjans de comunicaci¨®, ara continuem amb els ensenyants, i m¨¦s endavant amb traductors i escriptors.

A l¡¯IEC li interessa que entri aire del carrer, tenir en compte el dia a dia de la llengua¡±

P. Hi havia la necessitat d¡¯obrir-se al m¨®n professional?

R. S¨ª, en un doble sentit. D¡¯una banda, a l¡¯IEC li interessa. L¡¯Institut necessita que entri aire del carrer, que en la planificaci¨® dels treballs es tingui en compte all¨° que prov¨¦ de la realitat quotidiana de la llengua, no de com es diuen les coses simplement, que aix¨° ¨¦s molt f¨¤cil. Sin¨® de les sensibilitats de totes aquelles persones que treballen en la llengua dia a dia i que coneixen quina ¨¦s la problem¨¤tica. I d¡¯altra banda, per a una llengua com el catal¨¤, ¨¦s bo que actuem pensant que la llengua ¨¦s de tots, encara que es catalitzi d¡¯una manera determinada. A la societat catalana s¡¯ha encrostat el pensament de dir, ¡°l¡¯IEC ¨¦s all¨¤, s¨®n quatre savis que discuteixen, per¨° la llengua ¨¦s al carrer¡±. L¡¯IEC i el carrer han d¡¯anar articulats. Com a Secci¨® Filol¨°gica no pod¨ªem atribuir-nos l¡¯articulaci¨® del carrer, per¨° s¨ª que pod¨ªem tenir relaci¨® directa amb els agents professionals de la llengua.

P. Pot ser que la universitat, davant del m¨®n professional, hagi perdut pistonada en el debat sobre la llengua?

Els professionals han pres el relleu de la universitat en el debat intel¡¤lectual¡±

R. El lideratge que tenien els professors universitaris, en el debat intel¡¤lectual sobre la llengua, o el mateix debat socioling¨¹¨ªstic, sembla bastant apagat. Hi ha hagut un relleu generacional important a la universitat, que s¡¯ha tornat tan complexa i burocratitzada que et passes hores i hores per adaptar-t¡¯hi. I entre les classes, la burocratitzaci¨® i la multiocupaci¨® dels docents, t¡¯adones que els professors tenen molt pocs espais de reflexi¨®. I estan tots molt pendents d¡¯aix¨° que s¡¯anomena la competitivitat, i per tant de publicar a tal revista, m¨¦s que no pas de la realitat actual. Ha cristal¡¤litzat el discurs que tot all¨° que no es pot internacionalitzar no ¨¦s valu¨®s des del punt de vista de la recerca. I per aix¨° la ling¨¹¨ªstica de proximitat ha estat una mica abandonada; potser no ¨¦s prou rendible per a la promoci¨® dels professors. N¡¯hi ha pocs que es dediquin a aquesta parcel¡¤la, i abans n¡¯hi havia molts: Badia, Veny, Sol¨¤. Els professionals de la llengua han pres el relleu pel que fa al debat intel¡¤lectual.

P. Com estan les relacions de l¡¯IEC amb l¡¯Acad¨¨mia Valenciana de la Llengua (AVL)?

R. No hi ha relacions. No em refereixo a la Secci¨® Filol¨°gica, sin¨® a tot l¡¯Institut. Si n¡¯hi ha d¡¯haver o no en el futur, jo no s¨¦ com es plantejaran. En aquest sentit, jo m¡¯acoblo a les directrius de l¡¯IEC. Tampoc s¨¦ si les noves autoritats del govern valenci¨¤ tenen un enfocament diferent o b¨¦ igual del que hi havia fins ara. Per part nostra, quan surti la gram¨¤tica, haurem d¡¯anar a difondre-la per tot el territori. I al Pa¨ªs Valenci¨¤ hi hem de poder presentar la gram¨¤tica, tot i que ja hi ha una sintaxi normativa publicada per l¡¯AVL. Hem de comen?ar a fer una reflexi¨® tots plegats a la vista del que pensen les noves autoritats del govern valenci¨¤ sobre aquests temes.

P. Com afecta una llengua com la nostra que un territori opti per una acad¨¨mia pr¨°pia?

R. Ja n¡¯hi ha, de lleng¨¹es que s¨®n pluric¨¨ntriques, i no passa res. Per¨° s¨®n centres que estan molt allunyats geogr¨¤ficament entre si, i el catal¨¤ ¨¦s una llengua petita, en qu¨¨ els territoris estan l¡¯un al costat de l¡¯altre. Hem d¡¯arribar a un consens. L¡¯IEC ha buscat el consens en el model que proposa, que nosaltres en diem composicional. A la nova gram¨¤tica hi haur¨¤ unes solucions que s¨®n clarament l¡¯est¨¤ndard compartit per tothom, i unes altres que representaran les difer¨¨ncies que s¨®n m¨¦s espec¨ªfiques de determinats territoris. I amb aquest principi pensem salvar un model harm¨°nic de normativa. Per no mostrar socialment que hi ha un enfrontament que no existeix, i que a alguns interessa que existeixi, haurem de ser molt h¨¤bils. Si incidim en la difer¨¨ncia, la llengua en sortir¨¤ malparada.

P. Com ent¨¦n els resultats de Ciutadans pel que fa a la llengua?

R. Per a la llengua ¨¦s la p¨¨rdua d¡¯aquells sectors del que antigament en d¨¨iem la classe obrera, dels barris de Barcelona i d¡¯origen castellanoparlant, que s¡¯han incorporat a un model que en realitat tendeix, no a respectar el catal¨¤, sin¨® a fer que la llengua castellana acabi imposant-se, perqu¨¨ a fi de comptes sabem que la conviv¨¨ncia entre dues lleng¨¹es sense situaci¨® d¡¯igualtat ¨¦s molt dif¨ªcil. Des del punt de vista de l¡¯espectre pol¨ªtic, el que ens hem d¡¯explicar ¨¦s com ¨¦s possible que sectors de l¡¯esquerra que s¨®n clarament lleials a la llengua i a la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica s¡¯hagin deixat escapar tots aquests votants. Perqu¨¨ en realitat s¡¯han escapat en llocs molt determinats. Quan va comen?ar el programa d¡¯immersi¨® es va fer una enquesta als pares en totes les escoles, i en aquell moment el catal¨¤ es presentava com una llengua de prestigi social, i per tant de promoci¨® per als fills. Com ¨¦s possible que el catal¨¤ ara no es vegi com una llengua de promoci¨® dels fills? Doncs a la millor ¨¦s perqu¨¨ nosaltres no ho hem sabut presentar d¡¯aquesta manera.