Ni mujics ni samovars

La majoria dels contes que formen part de Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d¡¯un arbre passen abans de la dissoluci¨® de l¡¯URSS. L¡¯autora, Liudmila Petruix¨¦vskaia (Moscou, 1938), ¨¦s una escriptora que nom¨¦s va emergir en les lletres russes a partir de la gl¨¤snost. Avui ¨¦s un cl¨¤ssic viu amb una ¨¤mplia obra narrativa, teatral i pict¨°rica. Per¨°, coses que passen, aquest ¨¦s el primer llibre que se¡¯n publica en catal¨¤.

El subt¨ªtol del recull indica que llegirem ¡°hist¨°ries d¡¯amor¡±, per¨° aquest amor ¨¦s sempre ingrat, sovint amb tocs grotescos. Els protagonistes solen ser dones joves que viuen en barris dormitori, en fam¨ªlies atape?des; s¨®n dones sense gaires expectatives, que es queden embarassades massa d¡¯hora, que marxen de casa com a forma de superviv¨¨ncia o s¡¯han malcasat. El fraseig ¨¦s nervi¨®s, impressionista, l¡¯autora prefereix dibuixar molt el personatge m¨¦s que no pas fer un llarg decurs narratiu. Mira aquests personatges des d¡¯una altura ir¨°nica i, sovint, cap al final, cara a cara, gaireb¨¦ amb tendresa.

En aquest context, em fa pensar en els Petits contes mis¨°gins, de Patricia Highsmith, c¨ªnics de cap a cap; tamb¨¦ en els contes de Jean Rhys dels anys trenta, en qu¨¨ certa marginalitat, travessada de lirisme, desemboca en un mal matrimoni o una sala d¡¯hospital. Per¨° crec que alguns contes concrets de la gran Dorothy Parker, com Una rossa corpulenta o Cara de cavall, en qu¨¨ trobem aquest aliatge entre la ironia i l¡¯empatia, s¡¯escauen m¨¦s al que fa Petruix¨¦vskaia.

Aquests 17 contes de l¡¯autora russa tenen molta personalitat, estil, per¨° ens desconcerta ¡ªi potser aquest ¨¦s l¡¯encert!¡ª que de vegades estiguem en un terreny gaireb¨¦ de faula, d¡¯altres anem per un cam¨ª on¨ªric, que despr¨¦s transitem el realisme txekhovi¨¤ i tot seguit el relat prengui un aire d¡¯astracanada i despr¨¦s de tremendisme; o b¨¦ que el conte tingui una tirada experimental (Un himne a la fam¨ªlia), o de conte metaficcional sobre el Nadal (Doneu-me-la). Petruix¨¦vskaia no ent¨¦n el relat com una forma tancada, hiperplanxada: m¨¦s aviat ¨¦s el pes de l¡¯oralitat russa, sense descriure detalls ni ambients, el que deixa una empremta peculiar en aquestes peces, i la traducci¨® al catal¨¤ de Miquel Cabal trasllada b¨¦ aquesta dicci¨® parlada. Aix¨ª, a Les aventures de la Vera, tot es mou amb certa ambig¨¹itat, com ho ¨¦s l¡¯amor de la jove protagonista per l¡¯enterc director de departament, que est¨¤ massa bolcat en el seu rang funcionarial.

En aquesta l¨ªnia, Hist¨°ria de la Klarissa ¨¦s paradigm¨¤tic d¡¯aquesta ambig¨¹itat tan petruix¨¦vskaina na entre l¡¯adhesi¨® i la causticitat. Al final, en la vida lletja de Klarissa s¡¯obre un horitz¨®, per¨° el passat ¨¦s una ombra que no ens deixa en pau. A Pare i mare no podem treure¡¯ns del cap el triangle familiar en un menjador min¨²scul ni la viol¨¨ncia del pare alcoh¨°lic cap a la filla; novament ¨¦s el tra? nervi¨®s el que vigoritza la hist¨°ria, sense melodrama. A Al¨ª Bab¨¤, despr¨¦s de la fugida de la fam¨ªlia i el matrimoni desastr¨®s, la dona troba la seva llibertat en un pavell¨® m¨¨dic.

Fa uns anys que ja llegim autors m¨¦s o menys recents de la literatura russa. Malauradament, tenim pocs llibres que situ?n l¡¯obra d¡¯aquests escriptors. Els par¨¤metres s¨®n els autors del gulag, els de la dissid¨¨ncia, els de l¡¯¨¨poca Br¨¦jnev, del desgel... Petruix¨¦vksaia ¨¦s una autora que sotja el rol de la dona russa (des de Yevgenia Tur a Natalia Baranskaia). Per¨°, vista la quantitat de vides tristes i fam¨ªlies trencades i edificis grisencs i l¡¯absurd quotidi¨¤ i el vodka per fer passar el fred, jo la veig com una autora del punk sovi¨¨tic, a la manera de Venedikt Erof¨¦iev (Mosc¨²-Petushvki) o Vladimir Makanin (El profeta).