El buidatge de Converg¨¨ncia

T¨¦ la seva gr¨¤cia que una formaci¨® assemble¨¤ria d'extrema esquerra com la CUP s'hagi parapetat darrere del secretisme per negociar un acord amb el l¨ªder d'un partit de centredreta inscrit en el liberalisme com el d'Artur Mas. ?s comprensible, esclar, donades les circumst¨¤ncies i la dist¨¤ncia pol¨ªtic i ideol¨°gica aparentment sideral entre totes dues forces. Per¨° serveix de poc. Els secrets d'aquesta negociaci¨®, ja s'ha vist, acaben apareixent a la llum en forma de proposta de declaraci¨® parlament¨¤ria de ruptura amb la legalitat.

El que passa en termes pol¨ªtics ¨¦s, en definitiva, que la CUP estira Converg¨¨ncia i Esquerra cap a les seves posicions i, de moment, ha obtingut aquest comprom¨ªs d'¡°inici de ruptura¡± en els termes de ¡°desobedi¨¨ncia¡± que exigia.

La CUP no ¨¦s, no obstant aix¨°, l'¨²nica que estira Converg¨¨ncia en aquesta direcci¨®. Abans que ells ho va fer Esquerra, des de 2010. En les dues ¨²ltimes legislatures, i amb la impagable col¡¤laboraci¨® del PP de Mariano Rajoy i el seu Govern, l'Esquerra d'Oriol Junqueras va estirar els hereus de Jordi Pujol perqu¨¨ abandonessin l'autonomisme i abracessin la causa independentista. Ara, Esquerra li ha arrabassat, de moment, la presid¨¨ncia del Parlament i si s'estabilitza m¨ªnimament la legislatura, cosa que est¨¤ per veure, s'endur¨¤ m¨¦s o menys mig Govern.

Presonera d'Esquerra i la CUP, Converg¨¨ncia s'est¨¤ veient a si mateixa, amb la comprensible estupefacci¨® dels qui creien estar al centredreta, en la poc airosa situaci¨® de pidolar a l'extrema esquerra la investidura del seu candidat a la presid¨¨ncia de la Generalitat, Artur Mas, mentre Esquerra espera per recollir la seva part.

?s possible que Mas aconsegueixi el seu objectiu, i ¨¦s dif¨ªcil predir quina de les dues parts cedir¨¤ m¨¦s en l'eventual pacte. De totes maneres, s'acabar¨¤ veient. Per¨° ¨¦s possible que no ho aconsegueixi, que la CUP no vulgui humiliar-se, i el president sigui un altre. En aquest cas, es produiria la situaci¨® paradoxal que l'enderrocament d'Artur Mas pel qual tant han batallat, cadascun amb les seves raons, el PP de Rajoy, els Ciutadans d'Albert Rivera i la Iniciativa-EUiA de Joan Herrera, seria finalment aconseguida pels simp¨¤tics nois/noies antisistema de la CUP. D¨¦u n'hi do. Van arribar com a ne¨°fits al Parlament el 2012 i el 2015 ja aconsegueixen fites com la de tallar el cap (metaf¨°ricament, s'ent¨¦n) del successor de Pujol.

El que est¨¤ passant aquestes setmanes pot definir-se com un buidatge pol¨ªtic de Converg¨¨ncia. Un partit que del pactisme i el centrisme en va fer la seva bandera ha relliscat gaireb¨¦ sense adonar-se'n fins a una causa extrema i es troba ara que els seus ¨²nics aliats possibles s¨®n, esclar, partits que en l'arc pol¨ªtic catal¨¤ se situen a l'extrem esquerre. En el cam¨ª, en la mutaci¨®, Converg¨¨ncia ha perdut Uni¨® i a l'espai sociopol¨ªtic que representa. Est¨¤ sent abandonada per bona part dels seus electors de dretes, l'espai social que va estar representat en part per l'UCD i a la d¨¨cada de 1980 li va proporcionar la seva primera gran expansi¨®. Ha malbaratat antigues afinitats amb el catalanisme socialista i amb el resistent espai pol¨ªtic derivat del PSUC. A m¨¦s a m¨¦s, est¨¤ perdent, a dolls, el prestigi pol¨ªtic que en el seu moment aportaven figures senyeres del partit, una s¨¨rie de fundadors enxampats en esc¨¤ndols de corrupci¨®. Els cognoms Pujol, Millet, Alavedra, Prenafeta, Sumarroca, que ho van significar tot a CiU, ara s¨®n baquetejats pels jutjats, acusats de nombrosos delictes.

La caiguda ha estat r¨¤pida. CiU va aconseguir 62 escons el 2010 i quan va abra?ar la causa independentista va quedar presonera d'ERC, que en tenia nom¨¦s deu. CiU va baixar a 50 el 2012, mentre ERC pujava a 21. El 2015, Converg¨¨ncia ha aconseguit 29 escons en una candidatura conjunta amb ERC i independents que, en total, n'ha aconseguit 62. Aquests 62 diputats s¨®n deu menys que els que sumaven CiU i ERC el 2010 i nou menys que el total de CiU i ERC el 2012. O sigui, la tan bombejada aportaci¨® de les entitats que han protagonitzat l'agitaci¨® independentista des de 2010 ¨¦s nul¡¤la a efectes electorals. Per¨° en les tres eleccions al Parlament celebrades des de 2010, Converg¨¨ncia com a partit ha perdut 33 escons i els 10 perduts per la suma de Converg¨¨ncia i Esquerra en les ¨²ltimes auton¨°miques han anat a parar a la CUP. S¨®n aquests deu el suport dels quals Artur Mas es veu obligat a negociar ara en secret amb Benet Salellas i Anna Gabriel per a la investidura que dif¨ªcilment aconseguir¨¤.?