Catalunya veu Kosovo com a model de reconeixement internacional

El Govern d¡¯Artur Mas mira a Kosovo com a model per obtenir el reconeixement internacional del nou Estat catal¨¤. Com a resposta a la dificultat d'aconseguir la seva admissi¨® a l¡¯ONU, l'alternativa consisteix a demanar l'ingr¨¦s a la Unesco i entrar d¡¯amagatotis per la porta posterior en el sistema de les Nacions Unides. Aix¨ª consta en un exhaustiu estudi encarregat per la Generalitat a un equip d'experts en dret internacional. La Unesco t¨¦ previst votar aquest dilluns l'ingr¨¦s de Kosovo, que va declarar la independ¨¨ncia unilateral de S¨¨rbia el 2008.

L'ingr¨¦s d'un nou pa¨ªs a l¡¯ONU requereix l'informe favorable del Consell de Seguretat; cosa per la qual es necessita, a m¨¦s de tenir majoria de vots ¨C8 de 15¨C, que cap dels cinc membres permanents s'hi oposi. En canvi, a la Unesco ¡ªl'organitzaci¨® de les Nacions Unides per a l'educaci¨®, la ci¨¨ncia i la cultura¨C no hi ha dret de veto i ¨¦s per aix¨° que l'exprov¨ªncia s¨¨rbia de Kosovo, com ja va fer Palestina el 2011, ha recorregut a aquesta porta posterior per poder entrar en el sistema de les Nacions Unides.

Malgrat l'oposici¨® de pa?sos com R¨²ssia i Espanya, el comit¨¨ executiu de la Unesco va aprovar el dia 22 proposar l'ingr¨¦s de Kosovo i, si S¨¨rbia no aconsegueix evitar-ho, ¨Cest¨¤ maniobrant fins a ¨²ltima hora per ajornar la votaci¨®¨C, l¡¯Assemblea General, que reuneix 195 pa?sos, ratificar¨¤ avui la decisi¨®, cosa que requereix una majoria de dos ter?os.

No sorpr¨¨n, per tant, que l¡¯Informe sobre procediments i instruments per manifestar la voluntat o no de continu?tat de l¡¯Estat successor en relaci¨® amb els tractats dels quals ¨¦s part l¡¯Estat predecessor ¨Cun nom tan enrevessat i extens com el document¨C?, proposi seguir el model de Kosovo per obtenir, si no pot ser el reconeixement diplom¨¤tic, s¨ª almenys un cert reconeixement impl¨ªcit del nou Estat com a subjecte de dret internacional.

L'informe, detallat i exhaustiu, rere el qual s'endevina la m¨¤ d'un despatx jur¨ªdic especialitzat i una ingent quantitat d'hores de treball, analitza d'un en un el miler de tractats internacionals subscrits per Espanya, fins i tot els que encara no han entrat en vigor, aix¨ª com les reserves presentades per Espanya, i valora quins han de ser acceptats o no.

En m¨¦s del 95% dels casos, advoca perqu¨¨ s¨®n assumits per l'autoproclamada rep¨²blica catalana i incorporats a la seva legislaci¨® interna. Es tracta d'evitar un buit legal i que, com va vaticinar el ministre d'Afers Exteriors, Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo, el nou Estat quedi condemnat a ¡°vagar per l'espai¡± sense agafador internacional.

L'informe aposta per l'anomenada successi¨® d'estats, en virtut de la qual un nou Estat es considera successor d'un altre en la representaci¨® de les relacions internacionals d'un territori. L'elecci¨® d'aquesta f¨®rmula t¨¦ import¨¤ncia pol¨ªtica: les rep¨²bliques b¨¤ltiques, per exemple, no es van considerar successores de la Uni¨® Sovi¨¨tica quan van accedir a la independ¨¨ncia, amb l'argument que havien estat ocupades per l'Ex¨¨rcit Roig. Al rev¨¦s, el nou Estat catal¨¤, en declarar-se successor de l'espanyol, admetria impl¨ªcitament que no es considera ocupat per Espanya. I l'ocupaci¨® estrangera ¨¦s un dels motius que accepta l¡¯ONU per recon¨¨ixer el dret d'autodeterminaci¨®.

Per¨° la declaraci¨® d¡¯Estat successor ¨Cconforme al conveni de Viena del 1978, que amb prou feines dues desenes de pa?sos han subscrit¨C no suposa, no obstant aix¨°, l'aplicaci¨® d'un mecanisme autom¨¤tic pel qual Catalunya seria part de tots els tractats i organitzacions internacionals als quals pertany Espanya.

El fet que el Consell d'Europa accept¨¦s la ¡°continu?tat autom¨¤tica¡± de Montenegro, quan es va separar de Iugosl¨¤via, podria servir com a exemple, ¡°per¨° no estem davant d'un precedent clar, sin¨® que possiblement es tracti d'una excepci¨®¡±, adverteix l'estudi.

?s a dir, d¨®na per descomptat que Catalunya faria taula rasa dels seus compromisos internacionals despr¨¦s de la declaraci¨® d'independ¨¨ncia i es quedaria fora de la comunitat internacional; motiu pel qual anticipa els passos que caldria fer com m¨¦s aviat millor per retornar-hi. Per avan?ar la tasca, inclou models de les cartes que cal remetre a governs estrangers i organitzacions internacionals.

L'informe inclou igualment l'esborrany d'un projecte de llei d'adaptaci¨® provisional de la llei de tractats espanyola, que va entrar en vigor el novembre passat, per facultar el Govern catal¨¤ per subscriure tractats.

Sospitosament, l'informe posa alguna reserva en l'adhesi¨® al Tribunal Internacional de Just¨ªcia de la Haia, principal ¨°rgan judicial de les Nacions Unides, que resol mitjan?ant sent¨¨ncies o dict¨¤mens consultius els litigis entre estats; potser perqu¨¨ els seus autors no estan segurs que el procediment seguit per accedir a la independ¨¨ncia sigui conforme al dret internacional. En aix¨° s'aparta del model de Kosovo, que el 2010 va obtenir un dictamen de la Haia favorable a les seves tesis.