Nacions del Regne Unit d¡¯Espanya?

¡°Jo em comprometria a aconseguir un acord de reforma constitucional amb el PSOE en 48 hores¡±, assegura el diputat del Partit Popular Gabriel Elorriaga. ¡°La democr¨¤cia espanyola necessita reformes profundes. No fa falta una causa general sobre la Constituci¨®, per¨° cal donar un impuls de reacci¨® democr¨¤tica i avan?arem molt castigant amb rapidesa els que roben. Hem de lluitar per la reforma constitucional, combatre la narrativa victimista i del privilegi¡±, emfatitza Ignacio Astarloa, exsecretari d¡¯Estat per a la Seguretat i professor de Dret Constitucional.

El PP no est¨¤ en contra de la reforma, no, almenys, d'una certa reforma constitucional, encara que en ple repte secessionista i poques setmanes abans de les eleccions generals, no veu condicions pol¨ªtiques per donar-hi suport. ¡°El que veig ¨¦s un debat nacionalista sobre com cal burlar el Tribunal Constitucional, veig que el reconeixement de la identitat i la llengua i tots els recursos que els espanyols vam posar el 1978 han estat utilitzats no per a la integraci¨® sin¨® per fabricar independentistes¡±, afirma Elorriaga. Els populars temen que un gest per part seva sigui interpretat com a concessi¨® al xantatge independentista i desconfien, a m¨¦s, de la utilitzaci¨® del terme naci¨®, el concepte tot¨¨mic sobre el qual els nacionalismes catal¨¤ i basc erigeixen un pret¨¨s dret a la formaci¨® d'un Estat. No pocs juristes que busquen una sortida constitucional a la situaci¨® actual inspirant-se en la f¨®rmula ¡°suficient per a Catalunya i acceptable per a Espanya¡± creuen, no obstant aix¨°, que la paraula naci¨® ha de fer-se expl¨ªcita per l'alt valor simb¨°lic que posseeix en els nacionalismes catal¨¤ i basc, encara que convenientment desacralitzada i formulada en clau cultural.

¡°El concepte de naci¨® ha estat reformulat i modernitzat profundament. De fet, el Consell d'Europa diu que no ¨¦s un concepte pol¨ªtic, fonament de la sobirania, sin¨® un sentiment personal de pertinen?a a una comunitat cultural, ling¨¹¨ªstica o d'una altra classe. Aix¨° significa que una comunitat establerta en un territori pot incloure persones amb diferents sentiments de pertinen?a nacional i que ¨¦s perfectament possible compatibilitzar el sentiment de pertinen?a a una naci¨® cultural i a la naci¨® c¨ªvica que la integra¡±, explica Alberto L¨®pez Basaguren, professor de Dret Constitucional a la Universitat del Pa¨ªs Basc. En la sent¨¨ncia del 31/2010 del 28 de juny, en qu¨¨ va abordar la reforma de l¡¯Estatut d¡¯Autonomia de Catalunya, el Tribunal Constitucional ja va rebatre en un to sec i contundent el concepte pol¨ªtic de naci¨® que utilitzen els nacionalistes: ¡°De la naci¨® pot, en efecte, parlar-se com una realitat cultural, hist¨°rica, ling¨¹¨ªstica, sociol¨°gica i fins i tot religiosa. Per¨° la naci¨® que aqu¨ª importa ¨¦s ¨²nica i exclusivament la naci¨® en sentit juridicoconstitucional. I en aquest sentit espec¨ªfic, la Constituci¨® no en reconeix cap altra que l'espanyola¡±.

Francisco Rubio Llorente, expresident del Consell d¡¯Estat, reitera aquests fonaments: ¡°Un pilar clau de la reforma ¨¦s posar-se d'acord sobre el que entenem per naci¨® espanyola. No hi hauria inconvenient a acceptar que Catalunya ¨¦s una realitat nacional, per¨° sempre que s'entengu¨¦s per naci¨® una entitat que no impliqui el dret a la creaci¨® d'un Estat. Igual que el Regne Unit, Espanya englobaria una s¨¨rie de nacions que fa segles que viuen juntes. La Constituci¨® actual ja d¨®na a entendre que som una naci¨® de nacions, tot i que em sembla que no s'ha fet pedagogia sobre aix¨°¡±, afegeix. El gran jurista toca aix¨ª el nervi del que alguns constitucionalistes proposen com a mite fundacional de l'Espanya: l'exist¨¨ncia d'una naci¨® majorit¨¤ria i d¡¯altres de minorit¨¤ries que volen viure juntes.

El temps ha demostrat que la definici¨® d'Espanya com a ¡°naci¨® de nacions¡±, il¡¤luminada en el seu moment per l'assagista Anselmo Carretero, va ser una troballa feli? que des del punt de vista tecnicojur¨ªdic permet ara abordar sense tant estr¨¨pit el car¨¤cter plurinacional de l¡¯Estat. Per¨° una altra cosa ¨¦s la reacci¨® pol¨ªtica del sistema i de l'opini¨® p¨²blica. Seria escandal¨®s establir en el t¨ªtol preliminar de la nova Constituci¨® que Espanya ¨¦s un Estat plurinacional que integra les realitats nacionals de Catalunya i el Pa¨ªs Basc o, com en el cas de Quebec, serviria una solemne resoluci¨® parlament¨¤ria proclamant que els quebequesos (catalans i bascos) constitueixen una naci¨® dins del Canad¨¤ (Espanya)? Tampoc Jos¨¦ Mar¨ªa Gil Robles, expresident del Parlament Europeu i dirigent del PP, veu cap problema en el terme naci¨® si queda circumscrit en l'¨¤mbit simb¨°lic. ¡°La imatge de les nines russes: Catalunya dins d'Espanya, Espanya dins d'Europa, em sembla estupenda¡±, comenta. Igual que altres pol¨ªtics del PP, recela de les propostes de crear estatuts espec¨ªfics per a Catalunya i Euskadi. ¡°Quan es volen crear espanyols de primera ¨¦s perqu¨¨ hi haur¨¤ espanyols de segona¡±, indica.

?s l'asimetria, derivada de la singularitat, la que pot fer descarrilar el projecte de reforma malgrat que la gran majoria dels juristes descarten que la particularitat pugui traduir-se en privilegis o avantatges econ¨°mics en una Espanya federal. ¡°Tot federalisme t¨¦ parts heterog¨¨nies, per¨° una cosa s¨®n les asimetries de facto i unes altres les de iure (per dret), que com en el cas del r¨¨gim foral permeten establir difer¨¨ncies estructurals¡±, apunta Josep Maria Castell¨¢. ¡°La singularitat de Catalunya i Euskadi hauria d'anar acompanyada d'un tracte competencial diferencial. Ampliar les compet¨¨ncies exclusives o concurrents en mat¨¨ries com l'organitzaci¨® territorial, educaci¨®, cultura, just¨ªcia, r¨¨gim de llengua pr¨°pia, dret civil o seguretat no cal que es vegi com a privilegi, per¨° s¨ª que es tracta d'una q¨¹esti¨® delicada¡±, admet Joaqu¨ªn Tornos, jurista catal¨¤ que forma part del grup d'experts consultats pel PSOE. Autor d'un assaig comparatiu Esc¨°cia-Catalunya, Joaqu¨ªn Tornos se suma al nombr¨®s grup de constitucionalistes que donen suport a l'aplicaci¨® del principi d'ordinalitat financera i plantegen un nou c¨¤lcul del contingent basc perqu¨¨ tamb¨¦ Euskadi reti compte complert de la solidaritat. Encara que molts consideren que el r¨¨gim foral ¨¦s un cos estrany al constitucionalisme, pocs reclamen en aquests moments l'eliminaci¨® del concert econ¨°mic basc i del conveni navarr¨¨s.

Precisament, mentre el secessionisme catal¨¤ declara infructuosa la reforma, el nacionalisme basc emet senyals que vol estar present en els consensos que vagin conreant-se. En els f¨°rums de debat, el representant de l'executiva del PNB I?aki Goikoetxea transmet la idea que el seu partit busca una posici¨® raonable en el futur marc constitucional. Es tracta de conjurar el risc que les autonomies fiscals basca i navarresa acabin pagant els plats trencats, per¨° no deixa de ser revelador que el nacionalisme basc assumeixi el concepte de l¡¯¡°Espanya plurinacional¡± i no rebutgi negociar en termes de solidaritat l¡¯import del contingent.