Com s¡¯enfronta el nostre cervell a les situacions adverses de la vida?

Les situacions extremes de la vida ens mostren, com si fos a trav¨¦s d'una lent d'augment, el comportament del nostre cervell en escenaris on es posa en joc la nostra superviv¨¨ncia f¨ªsica o la nostra integritat psicol¨°gica. En aquests par¨¤grafs mirarem d'entendre qu¨¨ passa al nostre cervell davant d'un perill del present, un record negatiu del passat o la por que alguna cosa dolenta passi en el futur.

Des del moment en qu¨¨ som exposats a una situaci¨® extrema s'activa un sistema molt b¨¤sic, r¨¤pid i ferm modelat durant centenars de milers d'anys, per fer front al que est¨¤ passant. Aquest primer pas de defensa del nostre sistema biol¨°gic ¨¦s l'anomenada?resposta d'estr¨¨s. Quan el cervell detecta una amena?a, s'activa una resposta fisiol¨°gica coordinada que implica components auton¨°mics, neuroendocrins, metab¨°lics i del sistema immune. L'organisme necessita m¨¦s flux d'oxigen per als seus m¨²sculs, especialment els del sistema de locomoci¨® (per emprendre la fugida si fa falta). Aix¨ª, s'accelera la respiraci¨® per proveir m¨¦s oxigen, i la freq¨¹¨¨ncia card¨ªaca per lliurar r¨¤pidament aquest oxigen a trav¨¦s del torrent sanguini als m¨²sculs principals. Els vasos sanguinis a la pell es constrenyen perqu¨¨ hi hagi el menor sagnat possible en el cas d'una ferida.

Quan el cervell detecta una amena?a, s¡¯activa una resposta fisiol¨°gica coordinada que implica components auton¨°mics, neuroendocrins, metab¨°lics i del sistema immune

Per proporcionar prou combustible per a l'esfor?, les nostres gl¨¤ndules converteixen els carbohidrats emmagatzemats a les c¨¨l¡¤lules en sucre circulant en sang. Tamb¨¦ millora la resposta immune; els gl¨°buls blancs que combaten les infeccions s'adhereixen a les parets dels vasos sanguinis, preparats per traslladar-se r¨¤pidament cap a qualsevol part del cos que pogu¨¦s prendre mal.

El sistema cognitiu hum¨¤, al seu torn, ofereix una variant encara m¨¦s sofisticada: la capacitat de figurar i anticipar les amenaces del futur, i fins i tot imaginar eventualitats que mai s'han produ?t, i que potser mai passaran. Aquesta capacitat notable de la nostra esp¨¨cie ¨¦s fruit de l'experi¨¨ncia acumulada i de la capacitat d'hipotetitzar i inferir. El desenvolupament del cervell hum¨¤, i en particular de les seves ¨¤rees prefrontals, va expandir, entre d'altres, les nostres capacitats per revisar el passat i examinar el futur. Aquesta complexificaci¨® cognitiva de la resposta d'estr¨¨s va portar el psic¨°leg nord-americ¨¤ Richard Lazarus a postular l'exist¨¨ncia de ¡°mecanismes avaluatius¡± implicats en el proc¨¦s de resposta davant del perill perqu¨¨ no sempre ¨¦s senzill determinar quan estem enfront d'una situaci¨® que requereix accions de protecci¨®.

El primer pas d'aquest proc¨¦s ¨¦s l'¡°avaluaci¨® prim¨¤ria¡±, ¨¦s a dir, l'establiment del valor d'un est¨ªmul com a perill¨®s o innocu. Les investigacions en neuroci¨¨ncia han perm¨¨s establir el rol de diferents estructures cerebrals en la detecci¨® i l'avaluaci¨® del perill, en particular, l'activitat crucial de l'¡°am¨ªgdala¡±, que seria responsable de detectar, generar i mantenir emocions relacionades amb la por i respondria a la import¨¤ncia dels est¨ªmuls emocionals. L'¡°avaluaci¨® secund¨¤ria¡±, per la seva banda, busca establir la disponibilitat de recursos de l'organisme per afrontar l'amena?a.

Ara b¨¦, quan l'amena?a es dissipa, s'engeguen altres mecanismes per tornar a la situaci¨® inicial de rep¨°s: la desactivaci¨® de la resposta d'estr¨¨s. Si, per contra, la resposta d'estr¨¨s roman sostingudament encesa, t¨¦ lloc l'anomenat?estr¨¨s cr¨°nic. En aquesta circumst¨¤ncia, els components de la resposta que suposaven un avantatge adaptatiu i una reacci¨® de defensa i autoprotecci¨® de l'organisme deixen de ser-ho i es tornen en contra seu.

S¡¯accelera la respiraci¨® per proveir m¨¦s oxigen, i la freq¨¹¨¨ncia card¨ªaca per lliurar r¨¤pidament aquest oxigen a trav¨¦s del torrent sanguini als m¨²sculs principals

Cognitivament, la resposta aguda d'estr¨¨s afavoreix l'increment del nivell d'alerta i la formaci¨® de mem¨°ries, tot i que en el llarg termini la producci¨® elevada de cortisol provoca deterioraci¨® cognitiva. La resposta immune tamb¨¦ s'afecta negativament davant de l'estr¨¨s cr¨°nic, fet que deixa l'organisme m¨¦s exposat als diversos pat¨°gens.

Podem especular que hi ha factors ambientals, factors individuals ¨Cbiol¨°gics i psicol¨°gics¨C i tamb¨¦ factors socioculturals que poden portar que la resposta d'estr¨¨s no cedeixi i es realimenti de forma cont¨ªnua, o, pitjor encara, en forma d'espiral. Entre els factors externs socioculturals se sol al¡¤ludir a l'estil de vida modern i urb¨¤. Per exemple, avui podem tenir a l'instant la informaci¨® del que passa en qualsevol lloc del m¨®n. Aquest fet tecnol¨°gic que confereix avantatges evidents en certs terrenys pot tornar-se un desavantatge pel que fa a la propagaci¨® de temors i la circulaci¨® de males not¨ªcies.

Per la seva banda, pel que fa als factors biol¨°gics i psicol¨°gics, ¨¦s necessari revisar la connexi¨® existent entre l'estr¨¨s i els trastorns d'ansietat, d'una banda, i la depressi¨®, de l'altra. Per entendre l'ansietat, podem comparar-la amb un radar, ¨¦s a dir, un dispositiu que rastreja el nostre ambient en estat d'alerta i ens avisa que una amena?a s'aproxima. Per¨° l'ansietat ¨¦s molt m¨¦s que un radar: ¨¦s tamb¨¦ un quadern de bit¨¤cola on registrem les experi¨¨ncies perilloses viscudes, i un mapa que ens guia, com un GPS, cap a territoris segurs. No obstant aix¨°, quan l'ansietat excedeix els nivells normals pot generar ¡°falses alarmes¡± que sobreactiven la resposta d'estr¨¨s i provoquen estats de preocupaci¨® intensos i s¨ªmptomes f¨ªsics diversos.

La depressi¨®, per la seva banda, pot ser entesa en certs casos com una reacci¨® biol¨°gica i psicol¨°gica en la qual el nostre organisme es rendeix davant l'adversitat, redueix els seus intents de soluci¨®, per considerar-los infructuosos, i es lliura a la desesperan?a. En la depressi¨®, aix¨ª com en l'ansietat, el nostre pensament es torna propens als ¡°biaixos cognitius¡±, ¨¦s a dir, seleccionem i prioritzem certes dades en detriment d'altres. En el cas de la depressi¨®, la informaci¨® negativa, i en el cas de l'ansietat, la informaci¨® relacionada amb el perill. Despr¨¦s, certs raonaments distorsionats generalitzen o amplifiquen el pes d'aquesta informaci¨® i provoquen un espiral de realimentaci¨® de les emocions negatives.

Resulta central reflexionar tamb¨¦ sobre el rol clau de l¡¯altre (l¡¯¨¦sser estimat, la comunitat) davant del desassossec. Quan acull, quan cont¨¦, quan acompanya

Afortunadament, el nostre cervell disposa de diverses eines que poden protegir-nos d'aquestes complicacions. La resili¨¨ncia ¨¦s el conjunt de factors i mecanismes que ens permeten superar adaptativament les situacions d'adversitat. En aquest sentit, dos mecanismes altament eficients per atenuar de forma progressiva la resposta d'estr¨¨s s¨®n l'¡°habituaci¨®¡± i l'¡°extinci¨®¡±. El primer ¨¦s la propietat general de les nostres c¨¨l¡¤lules nervioses que consisteix en l'acomodaci¨® a l'entorn i un principi d'economia, per evitar respostes ocioses. S¨®n innombrables els exemples, des de quan entrem a una piscina freda i de mica en mica ens hi anem acostumant, fins a quan ens exposem de forma repetida a un est¨ªmul que ens espanta o produeix tensi¨®, ajudant al fet que la resposta intensa inicial disminueixi fins a tornar-se tolerable. Aquest ¨¦s el principi que regeix els tractaments per exposici¨®, altament efica?os en l'ansietat.

El proc¨¦s d'¡°extinci¨®¡± passa quan ens exposem a un est¨ªmul temut i comprovem una vegada i una altra que les conseq¨¹¨¨ncies negatives que esper¨¤vem no passen tal com hav¨ªem anticipat, i s'atenua la resposta d'estr¨¨s. Un altre dels processos de regulaci¨® de les emocions, de naturalesa cognitiva, ¨¦s la ¡°reavaluaci¨®¡±, que consisteix a modificar el significat funcional atribu?t a la situaci¨® que dispara l'estr¨¨s. ?s ¡°canviar la manera en qu¨¨ sentim quan canviem la manera en qu¨¨ pensem¡±.

Algunes persones que van experimentar traumes sobtats o han patit situacions d'aband¨® o maltractament emocional sostingut en moments primerencs de les seves vides poden arribar a sofrir de forma perllongada per aquestes viv¨¨ncies. Trastorns psiqui¨¤trics com l'estr¨¨s posttraum¨¤tic tenen a veure amb aquestes experi¨¨ncies i amb la manera en qu¨¨ la nostra mem¨°ria alberga els records emocionals. El treball de neurocient¨ªfics com Joseph LeDoux ¨¦s rellevant per entendre les afeccions emocionals i el seu tractament perqu¨¨ explica la consolidaci¨® de les mem¨°ries. Al comen?ament, quan un experimenta alguna cosa, el record ¨¦s inestable fins que s'estabilitza per la s¨ªntesi de prote?nes al cervell. Una vegada emmagatzemat el record, l'exposici¨® a un est¨ªmul que li recorda aquell esdeveniment el reactivar¨¤ i el tornar¨¤ a fer inestable per un per¨ªode curt de temps, per tornar a guardar-lo despr¨¦s i fixar-lo novament en un proc¨¦s anomenat reconsolidaci¨® de la mem¨°ria.

Quan l¡¯ansietat excedeix els nivells normals pot generar ¡°falses alarmes¡± que sobreactiven la resposta d¡¯estr¨¨s i provoquen estats de preocupaci¨® intensos i s¨ªmptomes f¨ªsics diversos

Ara b¨¦, cada vegada que recuperem una mem¨°ria d'un fet, en tornar-se una altra vegada inestable, permet la incorporaci¨® de m¨¦s informaci¨®. Aquell moment ¨¦s una finestra per canviar les reaccions emocionals que acompanyen un record. Un pacient que pateix un trastorn d'estr¨¨s posttraum¨¤tic evoca amb ajuda d'un terapeuta expert i en un context segur els records de la situaci¨® viscuda, per atenuar progressivament les reaccions emocionals intenses que acompanyen el record.

Finalment, resulta central reflexionar tamb¨¦ sobre el rol clau de l'altre (l'¨¦sser estimat, la comunitat) davant del desassossec. Quan acull, quan cont¨¦, quan acompanya. Com en el di¨¤leg entre els dos a El beso de la mujer ara?a, la famosa obra de l'autor argent¨ª Manuel Puig: ¡°[¡­] i mentre estigui al meu abast, almenys aquest dia, [¡­] no et deixar¨¦ pensar en coses tristes.¡±

Facundo Manes ¨¦s neur¨°leg i neurocient¨ªfic (PhD in Sciences, Cambridge University). ?s president de la World Federation of Neurology Research Group on Aphasia, Dementia and Cognitive Disorders i professor de Neurologia i Neuroci¨¨ncies Cognitives a la Universitat Favaloro (Argentina), University of Calif¨°rnia, San Francisco, University of South Carolina (USA), Macquarie University (Austr¨¤lia). @manesf