Una punci¨® lumbar per detectar tumors cerebrals

Una simple punci¨® lumbar, una punxada a l'altura de la zona lumbar per extreure el l¨ªquid cefaloraquidi que banya l'enc¨¨fal i la medul¡¤la espinal, tindr¨¤ la clau per diagnosticar els tumors cerebrals. Els escassos 150 mil¡¤lilitres de fluid cerebroespinal que recorren, en un circuit tancat, el sistema nervi¨®s central, guarden tota?la informaci¨® gen¨¨tica de les neopl¨¤sies cerebrals, fins i tot dades m¨¦s precises que les que ofereixen les bi¨°psies tradicionals que es realitzen perforant el crani i extraient-ne un tros de tumor. Un equip d'investigadors de l'Institut d'Oncologia?Vall d'Hebron?(VHIO) ha demostrat per primera vegada que l'an¨¤lisi de l'LCR recollit a trav¨¦s de la punci¨® lumbar permetr¨¤ als onc¨°legs diagnosticar un c¨¤ncer de cervell, caracteritzar-lo i tractar-lo amb molta precisi¨®.

Una bi¨°psia l¨ªquida en LCR a trav¨¦s d¡¯una punci¨® lumbar ¨¦s suficient per obtenir tota la informaci¨® de la massa cancerosa

Els cient¨ªfics del VHIO han arribat a aquesta conclusi¨® despr¨¦s de descobrir que la bi¨°psia l¨ªquida ¨Cla revolucion¨¤ria t¨¨cnica que descobreix l'ADN tumoral que circula pel torrent sanguini a trav¨¦s d'una simple extracci¨® de sang¨C?no funcionava per a tumors cerebrals. En plena expansi¨® d'aquesta t¨¨cnica, menys?invasiva i perillosa que la tradicional bi¨°psia de teixits, els investigadors van descobrir que no tots els tumors deixen un rastre visible a la sang. Tot i que?aquest procediment tenia bons resultats en el cas del tumor colorectal, els?biomarcadors del c¨¤ncer cerebral, per exemple, eren inapreciables al plasma, aix¨ª que els cient¨ªfics del VHIO van optar per provar la mateixa t¨¨cnica de la bi¨°psia l¨ªquida amb un altre fluid, m¨¦s proper i vinculat ¨ªntimament al cervell: el l¨ªquid cefaloraquidi.?

L'estudi, que avui es publica a la revista cient¨ªfica Nature Communications, demostra per primera vegada que l'an¨¤lisi de l'LCR ¨¦s essencial per diagnosticar i tractar el tumor cerebral. Ja no cal analitzar el mateix tumor i extirpar-ne un tros per veure de qu¨¨ es tracta. Amb una bi¨°psia l¨ªquida en LCR a trav¨¦s d'una punci¨® lumbar n'hi ha prou per obtenir tota la informaci¨® de la massa cancerosa. "A l'LCR hi ha molt ADN tumoral que ens permet caracteritzar aquests tumors. Aquesta prova ens deixa fer el diagn¨°stic, el pron¨°stic ¨Csi ¨¦s agressiu o no, i d'aix¨° dep¨¨n com s'abordar¨¤ terap¨¨uticament¨C i veure quin ¨¦s el tractament espec¨ªfic per a aquest pacient", explica el doctor Joan Seoane, investigador principal de l'estudi i responsable del grup d'Expressi¨® G¨¨nica i C¨¤ncer del VHIO.?

L'equip d'investigaci¨® preveu que la bi¨°psia l¨ªquida de LCR relegar¨¤ a un segon pla els procediments actuals, en qu¨¨ s'havia de perforar el crani i extreure una part del tumor a trav¨¦s d'un procediment quir¨²rgic d'alt risc. A part d'una reducci¨® important del perill per al pacient ¨Cla bi¨°psia per cirurgia era arriscada perqu¨¨ en extirpar un tros del tumor es podien tocar i danyar altres parts del cervell¨C, l'an¨¤lisi de l'LCR, asseguren els experts, aporta molta m¨¦s informaci¨® gen¨°mica del tumor que la bi¨°psia tradicional. "Sabem que els tumors estan compostos de c¨¨l¡¤lules diferents i quan fem una bi¨°psia, en traiem nom¨¦s un tros, de manera que pot ser que aquestes c¨¨l¡¤lules no siguin representatives d'aquesta hetereogene?tat de c¨¨l¡¤lules tumorals i aix¨° pot fer que hi hagi parts del tumor que no es tractin. En canvi, en el l¨ªquid cefaloraquidi, igual que en la sang, s'integren totes les caracter¨ªstiques de totes les c¨¨l¡¤lules que hi ha", apunta Seoane.

En tractar-se d'un circuit amb uns 125 o 150 mil¡¤lilitres de l¨ªquid, l'ADN tumoral que circula per l'LCR est¨¤ molt m¨¦s concentrat del que ho estaria a la sang i revela una gran quantitat d'informaci¨®. "Per tractar b¨¦ el c¨¤ncer hem de coneixe'l, caracteritzar l'enemic amb profunditat i al detall perqu¨¨ a trav¨¦s de les caracter¨ªstiques sabrem com tractar el pacient", argumenta el cient¨ªfic. L'equip d'investigadors assegura que la informaci¨® que s'obt¨¦ ¨¦s tan precisa que fins i tot en alguns casos, com en la carcinomatosi leptomen¨ªngena (met¨¤stasi a les meninges que sorgeixen arran d'un altre tumor primari), la bi¨°psia l¨ªquida ¨¦s m¨¦s sensible que les proves de diagn¨°stic per la imatge. Diagnosticar aquesta malaltia ¨¦s complex perqu¨¨, en tractar-se de tumors sobre la fin¨ªssima capa que recobreix l'enc¨¨fal i la medul¡¤la espinal, no s'aprecien en proves d'imatge. "L'LCR capta millor les mutacions dels pacients amb tumors cerebrals que el plasma i la possibilitat d'estudiar fragments d'ADN en aquest fluid a trav¨¦s de la bi¨°psia l¨ªquida amplia enormement les possibilitats diagn¨°stiques", assenyala Leticia De Mattos-Arruda, primera signant de l'article.

El nostre objectiu principal ¨¦s millorar el pron¨°stic dels tumors cerebrals¡±, assegura l¡¯investigador Joan Seoane

Els tumors cerebrals s¨®n, segons els cient¨ªfics del VHIO, dels m¨¦s agressius, tant si s¨®n primaris com a met¨¤stasi d'altres neopl¨¤sies diferents. En el c¨¤ncer de pulm¨® i mama ¨Cels m¨¦s comuns i les principals causes de mort prematura en homes i dones respectivament¨C, les met¨¤stasis cerebrals s¨®n les m¨¦s habituals i el seu pron¨°stic ¨¦s molt poc favorable. Els experts esperen que, amb aquesta troballa, es millori l'esperan?a de vida davant d'aquestes malalties. "El nostre objectiu principal ¨¦s millorar el pron¨°stic dels tumors cerebrals", assegura Seoane.

En ple cam¨ª cap a la medicina de precisi¨®, la bi¨°psia l¨ªquida permetr¨¤ fer el seguiment dels tumors, que muten i evolucionen amb el temps. Puncions lumbars cada cert temps en el cas de les neopl¨¤sies cerebrals (o an¨¤lisis de sang si es tracta d'un c¨¤ncer colorectal) serviran per vigilar en temps real l'evoluci¨® de la malaltia i adaptar el tractament del pacient segons ho necessiti. "Estem estudiant el tumor i, potser, a trav¨¦s d'aquestes bi¨°psies podem aconseguir noves dianes terap¨¨utiques i nous f¨¤rmacs. Com que l'ADN ¨¦s la clau per al diagn¨°stic, el pron¨°stic i el tractament, les mutacions determinaran el tractament personalitzat segons el pacient", conclou l'investigador.

Seoane espera que la t¨¨cnica de la bi¨°psia l¨ªquida en LCR estigui implantada als hospitals "en els propers anys". Durant l'estudi es va analitzar l'LCR de 23 pacients i a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ja s'est¨¤ estudiant,?com a part de l'experiment, el fluid cerebroespinal d'altres malalts amb tumors cerebrals. Segons el cient¨ªfic, "la t¨¨cnica no trigar¨¤ gaire a instaurar-se a tots els centres".?