El jutge obliga a retornar el ¡®greco¡¯ i el ¡®goya¡¯ de Mu?oz Ramonet en un mes

Un nou episodi. El plet entre les quatre hereves de l'industrial Julio Mu?oz Ramonet i l'Ajuntament de Barcelona continua als jutjats amb una nova sent¨¨ncia, com les anteriors, a favor de la ciutat. El passat 5 de novembre el jutjat de primera inst¨¤ncia de Barcelona va esvair qualsevol dubte sobre a qui pertanyen dues de les obres m¨¦s importants del llegat que Mu?oz Ramonet va deixar als barcelonins quan va morir el 1991 i que encara no s'ha fet efectiu per la forta oposici¨® de les seves filles. Segons el jutge, L'Anunciaci¨®,?d'El Greco, i L'aparici¨® de la Mare de D¨¦u del Pilar,?de Francisco de Goya, dues obres que han estat valorades en uns set milions d'euros les dues, han d'estar en mans de l'Ajuntament en el termini d'un mes i, en tot cas, d¨®na un termini de deu dies perqu¨¨ s'informi si els quadres han canviat d'ubicaci¨®.

En el cas que no sigui aix¨ª, el jutge assegura que s'entendr¨¤ que continuen al lloc del dip¨°sit realitzat pels agents de la Gu¨¤rdia Civil el 2011, que ¨¦s l'habitatge de la famosa fot¨°grafa Isabel Mu?oz Vilallonga, una de les filles.

Si en el termini d'un mes no es lliuren aquests quadres, ¡°es podr¨¤ executar l'entrada autoritzada en aquesta resoluci¨® per via d'auxili judicial¡±. A m¨¦s, la just¨ªcia estableix multes coercitives a Culturarte, l'empresa de les germanes, de 2.000 euros per setmana fins que els quadres quedin a la disposici¨® del jutjat.

Aquesta resoluci¨® arriba despr¨¦s d'una primera interlocut¨°ria de 24 de juliol del 2014 en la qual el jutge obligava a retornar els quadres tamb¨¦ en un mes, advertint que en cas contrari podria demanar l'auxili de la for?a p¨²blica. Per¨° la devoluci¨® no es va executar perqu¨¨ mentrestant hi va haver un altre plet sobre qui era el veritable propietari d'aquests dos quadres: Les quatre germanes Mu?oz Ramonet i la seva empresa Culturarte o Manuel Castelo, fill de Jesus Castelo, el marit d'Isabel Mu?oz, que els havia deixat en her¨¨ncia quan va morir. Aquest assumpte es va acabar dirimint al jutjat de primera inst¨¤ncia n¨²mero 4 d'Alcobendas on s'havia presentat una den¨²ncia d'Isabel Mu?oz contra el seu exmarit pel robatori del greco, el goya i alguna obra d'art m¨¦s que van acabar recuperades l'abril del 2011 dins de l'operaci¨® Creta.

Aquesta ¨²ltima interlocut¨°ria destaca ¡°la conducta contradict¨°ria de Culturarte en el proc¨¦s, en el qual interessa un pronunciament de domini respecte dels quadres i al mateix temps aporta documents en sentit contrari¡±. El jutge destaca, a m¨¦s, que s'han mantingut fins a cinc tesis diferents: que les obres s¨®n de Culturarte; de Jes¨²s Castelo per compravenda i despr¨¦s per pr¨¦stec; de Manuel Castelo Mu?oz el seu fill com a donatari o com a hereu. Tamb¨¦ precisa que la sent¨¨ncia de l'Audi¨¨ncia Provincial de Barcelona del 2009 va deixar clar que en vida de Mu?oz Ramonet no va sortir ¡°cap quadre dels palaus de Barcelona ni es va aprovar cap venda¡±, per la qual cosa aquests dos quadres formen part del llegat que pertany per testament a Barcelona.

El plet pel magn¨ªfic llegat art¨ªstic entre les filles de Mu?oz Ramonet i l'Ajuntament comen?a el 1995, quatre anys despr¨¦s de la mort de l'industrial a Su?ssa. Va ser llavors quan l'Ajuntament, despr¨¦s que ho publiqu¨¦s EL PA?S, es va assabentar de la seva her¨¨ncia, ja que les filles ho havien amagat i ho va impugnar. El llegat consistia en un palauet del carrer Muntaner i tot el seu contingut, en concret m¨¦s de mil obres d'art signades per grans mestres de la pintura com Fortuny, Goya, El Greco, Sorolla, Rembrandt, Murillo, Zurbar¨¢n, Mengs, Monet, Berruguete, Carre?o de Miranda, Corot, Delacroix, Renoir, Ribalta, Tiepolo, Tiziano, Zuloaga, i un llarg etc¨¨tera.

Despr¨¦s de gaireb¨¦ dues d¨¨cades de litigis l'Ajuntament va prendre possessi¨® del palauet i en entrar va descobrir el que ja s'imaginava. De l'interior havien desaparegut les millors obres i nom¨¦s en quedaven altres d'un valor inferior. Despr¨¦s de fer un inventari es va determinar que havien desaparegut 853 objectes i obres d'art.