Una resoluci¨® sense govern

Premsa internacional. La majoria de la premsa internacional, via ag¨¨ncies o amb el seu propi corresponsal, ha seguit la sessi¨® d¡¯ahir al Parlament catal¨¤ amb rellev¨¤ncia desigual. Trets comuns a totes les cr¨°niques: l¡¯explicaci¨® de la declaraci¨® aprovada (un primer pas cap a la independ¨¨ncia), la reacci¨® de Rajoy i la tensi¨® entre la CUP i Junts pel S¨ª per trobar una sortida a la investidura.

A Fran?a, L¡¯independent va fer una cr¨°nica en directe de tota la jornada. El diari destaca les refer¨¨ncies de Mas, en el discurs d¡¯investidura, a ¡°un programa d¡¯esquerres¡±. ¡°Una sorpresa dins la boca de Mas que surt d¡¯un partit de centredreta favorable a la liberalitzaci¨® econ¨°mica¡±. Liberation comenta que un punt feble dels independentistes que podria bloquejar els seus desitjos ¨¦s l¡¯abs¨¨ncia d¡¯acord sobre el futur president amb l¡¯extrema esquerra rebutjant el candidat conservador. El diari enlla?a la informaci¨® a un editorial del dia 4 on afirma que imaginar una Catalunya sobirana ¡°¨¦s pol¨ªtica-ficci¨®¡±. I es pregunta com seria aquest pa¨ªs fronterer de Fran?a que ¡°un dia podria reivindicar el Rossell¨®, part nord de la Catalunya hist¨°rica¡±. La descripci¨® ¨¦s molt negativa: fora d¡¯Europa, amb problemes financers i el Bar?a i l¡¯Espanyol sense poder jugar la Lliga espanyola.

TV5 recull unes declaracions de l¡¯historiador Carlos Gil Andr¨¦s que recorda que mai un Parlament catal¨¤ havia proclamat una resoluci¨® semblant que ¡°pot conduir a una cascada d¡¯esdeveniments sense retorn¡±. Gil Andr¨¦s lamenta que la profunda crisi social i pol¨ªtica espanyola s¡¯ha ocultat i aquesta crisi separatista pot beneficiar Rajoy. TV5 esmenta que, per un atzar del calendari, el mateix dia, la Unesco ha rebutjat admetre Kosovo com a estat independent ¡°que ha fet una declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia l¡¯any 2008 i que ha estat font d¡¯inspiraci¨® per als separatistes catalans¡±. Le Monde considera que el cas de Catalunya, la regi¨® m¨¦s rica del pa¨ªs amb un 20% del PIB, s¡¯ha convertit en un assumpte principal de la campanya per a les eleccions del 20-D amb un primer ministre del PP baixant a les enquestes. Aquest diari escrivia el dia 7 que el debat d¡¯investidura pot infringir una terrible humiliaci¨® a qui s¡¯ha presentat com a m¨¤rtir i figura inq¨¹estionable de la causa independentista. Si Artur Mas no ¨¦s elegit, ¡°tindr¨¤ dos mesos per mendicar a la CUP el seu suport¡±.

Le Figaro recupera dins de la breu informaci¨® del dia un article del 28 d¡¯octubre on el seu autor manifesta que li costa imaginar que un Parlament que deu la seva legitimitat i exist¨¨ncia al text constitucional decideixi ignorar aquesta Constituci¨®. ¡±La l¨°gica portaria al fet que aquest Parlament es dissolgu¨¦s ell mateix. Per¨° no, els secessionistes volen capturar les institucions democr¨¤tiques al seu favor¡±.

La Tribune.fr, un dels mitjans que ha seguit el proc¨¦s amb m¨¦s atenci¨®, escriu que el text aprovat admet la seva il¡¤legalitat dins del marc espanyol i situa la seva legitimitat per sobre de la Constituci¨® del 1978. Sense ser la declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia que demanava l¡¯esquerra radical ¡°¨¦s un gest extremament fort que inicia un proc¨¦s de ruptura¡±. El mitj¨¤ comenta la falta d¡¯acord per la investidura entre la CUP i Junts pel S¨ª. I aix¨° fa que el govern provisional no es pugui llen?ar a la desobedi¨¨ncia. El 20-D, en principi, no canviar¨¤ gaire les coses si Ciutadans no empeny Rajoy a actuar m¨¦s de pressa en lloc, com desitja el president, d¡¯esperar que hi hagi unes noves eleccions catalanes al mar? que ensorrin l¡¯independentisme. Les echos veu una insubmissi¨® in¨¨dita que podria conduir, en el cas m¨¦s extrem, a la suspensi¨® de l¡¯autonomia. La Depeche assegura que no hi ha solidaritat internacional per a la causa catalana i que el Consell Federal Helv¨¨tic ha rebutjat fer un paper de mitjancer afirmant que es tracta d¡¯un assumpte intern espanyol.

France info titula directament que ¡°Catalunya declara la independ¨¨ncia... suspesa per un recurs constitucional¡±. Euronews proposa un altre titular: ¡°Catalunya vol ser una rep¨²blica d¡¯aqu¨ª a dos anys¡±. Considera que Catalunya acaba de fer un pas immens cap a la independ¨¨ncia amb una declaraci¨® que obra la via del divorci amb la resta d¡¯Espanya. TF1 recorda que els independentistes no tenen la majoria absoluta dels vots, per¨° creuen que tenen prou suport per iniciar el cam¨ª cap a la independ¨¨ncia que haur¨¤ d¡¯arribar, com a molt tard, el 2017. ¡°Barcelona esdevindr¨¤ llavors la capital de Catalunya independent¡±.

Al m¨®n anglosax¨®, l¡¯article m¨¦s elaborat ¨¦s el del Financial Times. Es planteja com l¡¯acte d¡¯aquest dilluns far¨¤ pujar la tensi¨® amb Madrid i, per la via de preguntes que el mateix diari es respon, va donant les explicacions que creu convenient. D¡¯entrada precisa que ahir no es va declarar la independ¨¨ncia, per¨° ¨¦s una resoluci¨® m¨¦s dura que la que inicialment havia prom¨¨s Artur Mas. El resultat de les eleccions, amb un 47,8% dels vots per als independentistes, d¨®na majoria d'escons al Parlament per¨° ¨¦s un resultat que es quedaria curt en un futur refer¨¨ndum. Per aix¨°, segons els analistes consultats pel diari, els independentistes volen demostrar que el proc¨¦s est¨¤ intacte. ¡°Necessiten demostrar que no s¡¯atura. Per aix¨° premen l¡¯accelerador¡±, declara Oriol Bartomeus, de la Universitat de Barcelona. El diari presenta els l¨ªders econ¨°mics i molts antics aliats de Mas ¡°horroritzats¡± amb un Mas que d¨®na les regnes del moviment independentista ¡°a radicals d¡¯ulls desorbitats¡±. Tampoc veu clar com el Constitucional pot implementar futures sancions (¡°estar¨¤ la policia catalana disposada a impedir a la presidenta del Parlament que hi entri?). Madrid mai no permetr¨¤ una independ¨¨ncia pactada i els independentistes mai no faran servir la viol¨¨ncia. ¡°Aix¨° deixa la intervenci¨® exterior com a ¨²nic cam¨ª cre?ble cap a la independ¨¨ncia¡±. Per¨°, segueix, no hi ha cap senyal que la UE o un govern vulgui involucrar-s'hi. ¡°Aix¨° ¨¦s el que esperen alguns l¨ªders independentistes i per aquesta ra¨® estan decidits a fer cr¨¦ixer la pressi¨®¡±.

The Telegraf es pregunta per qu¨¨ els catalans volen la independ¨¨ncia i afirma que molts catalans creuen que la seva llengua i cultura ha estat erosionada des del 1714 i lamenten el grau en qu¨¨ els seus impostos fan de subsidi a d'altres llocs d¡¯Espanya. The Guardian recull unes declaracions de Llu¨ªs Orriols, professor de la Carlos III, que considera central veure si els dos partits separatistes s¨®n capa?os de formar govern. ¡°Es dif¨ªcil d¡¯imaginar que una part de la negociaci¨®, amb una posici¨® minorit¨¤ria, prengui posicions tan fortes¡±. Per la seva banda, Jordi Matas, de la Universitat de Barcelona, tem que la crisi catalana la facin servir els pol¨ªtics espanyols per intentar guanyar vots el 20-D.

The Wall Street fa un subt¨ªtol anunciant una probable ¡°prova de voluntats¡± entre la rica regi¨® i les institucions espanyoles. I no descarta que la crisi benefici? electoralment Rajoy. The New York Times creu que la col¡¤lisi¨® entre el govern regional i el central pot obligar a negociar una sortida a l¡¯impasse. Time recull unes declaracions de Manuel Mu?iz, de la universitat d¡¯Oxford. Mu?iz afirma que el problema ¨¦s que la confrontaci¨® ¨¦s l¡¯unic cam¨ª que resta. Time descriu una Europa preocupada perqu¨¨ el cas catal¨¤ sigui un factor de contagi per al separatisme que hi ha a B¨¨lgica, It¨¤lia, Alemanya, el Regne Unit...

La stampa subratlla que s¡¯hagi aprovat la desobedi¨¨ncia al Tribunal Constitucional. La Reppublica publica que la primera que estar¨¤ en el punt de mira de la just¨ªcia espanyola ser¨¤ la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Der Spiegel afirma que Catalunya vol ser independent l¡¯any 2017 com a molt tard i que el primer ministre espanyol anuncia una resist¨¨ncia fero?. Frankfurter Allgemaine veu que l¡¯objectiu independentista de proclamar un Estat est¨¤ m¨¦s a prop despr¨¦s de la votaci¨® al Parlament. Die Welt observa que Rajoy es presenta com a salvador de la p¨¤tria, per¨° podria ser massa tard.

Al programa de Catalunya R¨¤dio de M¨°nica Terribas han destacat avui que a la premsa internacional no hi apareixen expressions ja habituals a la premsa espanyola com ¡°cop d¡¯Estat¡± ¡°atac a la democr¨¤cia¡± o ¡°violaci¨® de la conviv¨¨ncia¡±. El Mundo veu que la premsa nord-americana ha ignorat o no destacat la not¨ªcia. M¨¤rius Carol (La Vanguardia) comenta que la RAI parla de ¡°pugna sense precedents¡±. ¡°El m¨®n mira cap a Barcelona, on un partit anticapitalista sembla pilotar el moment. Per aix¨° les cares de preocupaci¨® d¡¯alguns consellers i d¡¯una part important dels ciutadans¡±. Al mateix diari, Sergi P¨¤mies escriu que la primera fase de desconnexi¨® ¡°implica un desplegament digne de l¡¯arribada de l¡¯home a la lluna¡±.

Digitals. Salvador Cot (El M¨®n) escriu que ¡°anem a l'enfrontament, al xoc institucional. De fet, ja hi som. ?s veritat que l'Estat espanyol ¨¦s una realitat fort¨ªssima, per¨° encara ¨¦s m¨¦s cert que la base social de les institucions catalanes ¨¦s molt ¨¤mplia i que est¨¤ per veure quins s¨®n els l¨ªmits reals de la legitimitat popular ¨Ca Espanya i a Catalunya¨C del sistema pol¨ªtic que deriva de la transici¨®¡±.

A Vilaweb, Vicent Partal afirma que ¡°aix¨° que estem fent ¨¦s una revoluci¨® democr¨¤tica. Ho sabeu tots. Com tots sabeu tamb¨¦ que les revolucions s¨®n complicades i dif¨ªcils de menar. Avui mateix ho comprovarem, jo amb molta pena, quan, hores despr¨¦s de fer el pas m¨¦s important que ens pod¨ªem imaginar, nosaltres mateixos i nosaltres sols no serem capa?os de formar el govern que hauria d¡¯aprofitar aquesta conjuntura hist¨°rica ¨²nica¡±.

L¡¯editorial de Libertad Digital critica la inacci¨® del Govern espanyol mentre els partidaris de la independ¨¨ncia ¡°ofenen amb impunitat¡± tots els espanyols i la meitat dels catalans. Jos¨¦ Antonio Zarzalejos (El Confidencial) considera que la CUP ha absorbit el tacticisme de Junts pel S¨ª i l¡¯ha posat al servei d¡¯una declaraci¨® ¡°insurreccional¡± que JxS¨ª ha seguit per intentar que Artur Mas sigui investit. I acaba: ¡°A Espanya les coses ahir se li van posar malament. Per¨° a Catalunya, pitjor. Aprofitin el temps que hi ha fins al desastre els que han d'evitar-ho i poden evitar-ho¡±.

A?Eldiario.es, Isaac Rosa defensa que la independ¨¨ncia no ser¨¤ ni l¡¯any vinent ni la propera d¨¨cada perqu¨¨ ¡°l¡¯independentisme encara no t¨¦ una majoria social per a aquest viatge. Per iniciar-lo s¨ª, per¨° no per culminar-lo, no tan aviat. I ho saben¡±. Rosa veu Mas escrivint, a la manera de Kafka: ¡°Avui, declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia. A la tarda, classe de nataci¨®¡±.

RTV. Josep Cun¨ª (8TV) preveu una jornada amb dues cares: al mat¨ª, aprovaci¨® de la desconnexi¨® i, a la tarda, investidura incerta. ¡°Aquest ¨¦s el pa¨ªs que tenim, [...] un pa¨ªs que s¡¯est¨¤ fent un embolic amb si mateix¡±. I recorda una enquesta del seu programa, segons la qual el ciutad¨¤ vol una negociaci¨® amb Madrid i que ¡°s¡¯accepti un refer¨¨ndum que ens tregui de dubtes d¡¯una punyetera vegada. Tot est¨¤ per fer i no sempre tot ¨¦s possible. De moment, la jornada ha servit per deixar de preguntar-nos qu¨¨ i preguntar-nos com¡±. Jordi Bast¨¦ (Rac1) creu que ¡°de tantes picades d¡¯ullet a l¡¯esquerra alternativa a Mas se li quedar¨¤ la mirada de Fernando Trueba. Va fer promeses que no hauria signat tres anys enrere¡±. Al seu davantal, ha comentat que ¡°estem tots molt inc¨°modes i hem de trobar la comoditat fent les coses ben fetes. Primer tenir un president, formar govern i preguntar-nos tot el que ahir es va aprovar al Parlament com ho farem¡±. Despr¨¦s d¡¯avisar que no es pot matar dinosaures amb ¡°tiraxines¡±, en refer¨¨ncia a l¡¯Estat, Bast¨¦ defensa un pacte per un refer¨¨ndum que demana la majoria absolut¨ªssima de la ciutadania, no nom¨¦s del Parlament. I va concloure: ¡°Calma, molta calma que bufa llevantada¡±.

¡°El m¨¦s greu ¨¦s la declaraci¨® de desobedi¨¨ncia¡± perqu¨¨ vol dir que el di¨¤leg ¨¦s impossible¡±, ha dit I?aki Gabilondo, des de la Cadena Ser. I s¡¯ha preguntat qu¨¨ faran els funcionaris, inclosos els mossos, ¡°ca?ats¡± entre dues autoritats. ¡°Qu¨¨ passar¨¤?¡±. Carlos Herrera ha titulat el seu comentari (Cope) amb contund¨¨ncia: ¡°la banda del 3% ha consumat el cop¡±. Per Herrera ¨¦s paradoxal que es vulgui la independ¨¨ncia i no es posin d¡¯acord en qui en ser¨¤ el dirigent. ¡°Ahir, el que es va fer va ser una par¨°dia¡±. ¡°Volen la independ¨¨ncia i perdran l¡¯autonomia¡±.

Diaris. El Puntavui afirma a l¡¯editorial: ¡°El Parlament de Catalunya va fer ahir el gran pas. L'independentisme sorgit de les urnes ha iniciat de forma leg¨ªtima i democr¨¤tica el proc¨¦s de desconnexi¨® de l'Estat espanyol. Mai s'havia anat tan lluny com ahir¡±. Per¨° tamb¨¦ admet que ¡°tot aix¨° podria acabar com sempre: amb la decepci¨®, la frustraci¨® i el frac¨¤s derivats de la incapacitat cr¨°nica de les forces catalanistes d'administrar i gestionar vict¨°ries amb la intel¡¤lig¨¨ncia pol¨ªtica i la visi¨® estrat¨¨gica que exigeix el moment¡±.

El Mundo creu que pensar que Junts pel S¨ª podria intentar una soluci¨® pactada ¨¦s impossible. ¡°CDC i ERC faran tot el possible per proclamar la independ¨¨ncia al m¨¦s aviat possible¡± i, per ells, les normes de l¡¯Estat ja no s¨®n vigents a Catalunya. ?s prudent, continua, que el Govern, abans d¡¯aplicar l¡¯article 155, intenti apurar altres vies ¡°per¨°, aviat quedar¨¤ en evid¨¨ncia que no acaten la paralitzaci¨® del proc¨¦s [...] i aleshores el Govern haur¨¤ de passar a mesures m¨¦s contundents. Aix¨° ¨¦s el previsible¡±.

La Raz¨®n, que ocupa la portada amb l¡¯editorial, considera que l¡¯anormalitat del proc¨¦s va comen?ar ahir mateix amb el debat d¡¯investidura. ¡°?s pat¨¨tic veure el m¨¤xim responsable d¡¯aquest cop d¡¯Estat oferint-se per presidir novament la Generalitat, ell, que no ¨¦s un exemple ni moral ni pol¨ªtic de lleialtat al conjunt de la societat catalana. Mas va donar ahir la imatge esperp¨¨ntica del general que despr¨¦s de fer una crida a la insurg¨¨ncia, s¡¯ofereix com a remei¡±.

¡°Una tra?ci¨® que demana resposta¡±, titula el seu editorial l'Abc. ¡°Conspirar per rebel¡¤lar-se contra la Constituci¨® no pot ser una opci¨® a Espanya i el Govern est¨¤ obligat a no consentir-ho, costi el que costi. [...] Res del que es va votar ahir ¨¦s abordable des de la cessi¨®, la negociaci¨® o terceres vies buides de contingut. L¡¯imperi de la Llei i la perversi¨® de les majories reals no poden ser negociables en democr¨¤cia. Ara nom¨¦s hi ha cabuda per reposar l¡¯ordre jur¨ªdic destru?t a Catalunya per la m¨¦s severa agressi¨® causada a la Constituci¨® des de l¡¯intent de cop d¡¯Estat del 1981¡±.

L'Ara, a l¡¯editorial es fixa en la posici¨® de la CUP i defensa que, amb un Artur Mas que incorpora compromisos com el d¡¯aplicar la renda m¨ªnima garantida (fins fa poc tab¨² per a CDC), hi ha ¡°menys arguments per continuar negant-li el suport¡± per a la investidura ¡°Sense tenir un govern fort i transversal Catalunya no podr¨¤ fer front a l¡¯ofensiva de l¡¯Estat¡±. Vicen? Villatoro creu que, passi el que passi, la resoluci¨® d¡¯ahir ¨¦s transcendent. Fins i tot, escriu, si aquest proc¨¦s acaba fracassant, la resoluci¨® continuar¨¤ sent transcendent, ser¨¤ ¡°la refer¨¨ncia per tornar a comen?ar quan es pugui¡±. Pere Ortega, del Centre Del¨¤s d¡¯Estudis per la Pau, en un article sobre la desobedi¨¨ncia defensa que aquesta pot funcionar contra governs autoritaris. En democr¨¤cies formals ¡°¨¦s molt dif¨ªcil d¡¯aplicar perqu¨¨ ha d¡¯anar dirigida contra una llei per¨° no contra tot l¡¯ordenament jur¨ªdic¡± i si un funcionari es nega a acceptar per motius de consci¨¨ncia aplicar aquest ordenament ha de dimitir.

El Peri¨®dico titula el seu editorial ¡°Declaraci¨® sense sortida¡±. Lamenta que el Parlament tanqui totes les portes al di¨¤leg i no escolti la majoria de ciutadans que no vol actes unilaterals. Els independentistes, que segons el text han perdut el senderi, ¡°condueixen el pa¨ªs al precipici i ni tan sols s¨®n capa?os de triar el conductor¡±. Joan Tapia, al mateix diari, reflexiona que l¡¯independentisme oblida la realitat i la legalitat i fa de triler en dir que un 47,8% ¨¦s un mandat democr¨¤tic en unes eleccions convocades com a plebiscit¨¤ries.

La Vanguardia, per la seva banda, encap?ala l¡¯editorial amb un ¡°Per la rectificaci¨®¡±. Despr¨¦s de criticar l¡¯error de Converg¨¨ncia de tramitar una resoluci¨® maximalista i rotundament inconstitucional ¡°a canvi de res¡° que pot acabar pagant el conjunt de la societat catalana i subratllar que Europa no pot acceptar-la, defensa que cal treballar ¡°al m¨¦s aviat possible en la reparaci¨® de l¡¯error¡±.