Qui mana a Catalunya?

Hi ha m¨¦s respostes per al passat que per al present. Disposem d¡¯un bon feix d¡¯estudis generals ¨Cd¡¯¨¨poca¨C, especialitzats ¨Cde sector¨C, i biogr¨¤fics ¨Cde personatge¨C, sobre les elits dirigents. D¡¯autors amb especialitzaci¨® dispersa: des d¡¯antrop¨°legs fins a historiadors, economistes, soci¨°legs i periodistes.

La immensa majoria s¡¯enfoquen a la hist¨°ria. Aix¨ª, els treballs sobre el patriciat medieval urb¨¤ (James Amelang), la burgesia industrial del XIX (Vicens Vives), l¡¯oligarquia d¡¯entresegles (Gary McDonough), els dirigents del primer¨ªssim franquisme (Jos¨¦ Fontana), l¡¯empresariat desenvolupista (Pinilla de las Heras), els banquers (Francesc Cabana), els l¨ªders obrers (Josep Maria Huertas)...

En canvi, falten treballs sobre l¡¯elit pol¨ªtica, cosa de m¨¤xim inter¨¨s actual. Com encertadament afirma el notari Juan-Jos¨¦ L¨®pez Burniol, els canvis pol¨ªtics en curs es desenvolupen en paral¡¤lel a, i en concomit¨¤ncia amb, la substituci¨® (potser parcial) d¡¯unes elits per unes altres. I, afegim, com a resultat de l¡¯erosi¨® en la prosperitat i expectatives de les classes mitjanes a conseq¨¹¨¨ncia de la crisi provocada el 2008 per Lehman Brothers.

L¡¯extracci¨® sociol¨°gica de les elits, des de la Transici¨® fins llavors, era bastant di¨¤fana. D¡¯una banda, les esquerres, primer el PSUC i despr¨¦s el PSC, es nodrien de professionals, liberals i assalariats (juristes, economistes, arquitectes, urbanistes, mestres, catedr¨¤tics); aristocr¨¤cia obrera (l¨ªders sindicals, dirigents ve?nals, alcaldes) i un escarit per¨° potent segment de la burgesia liberal intel¡¤lectual. L¡¯origen preponderantment metropolit¨¤, la voluntat mestissa i la vocaci¨® expansiva (aterratge al Govern espanyol el 1982; a les institucions europees des del 1985; aflu¨¨ncia al tripartit de Maragall i Montilla) serien altres connotacions.

Aquesta her¨¨ncia es diversifica i es bifurca avui (Iniciativa i els En Com¨² i els S¨ª que es Pot) amb extraccions socials m¨¦s de base, compromisos forts amb organitzacions ve?nals i m¨¦s vinculaci¨® a moviments socials alternatius i al 15-M, en alguns casos fronterers amb certs sectors de la CUP.

A l¡¯altre costat, el nacionalisme moderat conservador de CiU, els perfils tamb¨¦ eren clars. Des de l¡¯interior, la menestralia comarcal (de botiguers i altres petits empresaris a gestors administratius i API). A les ciutats, les una mica m¨¦s elevades classes mitjanes urbanes (farmac¨¨utics, gerents d¡¯empresa, professionals liberals, consultors, professors d¡¯escoles de negocis), segurament hereves ¨Ctot i que amb m¨¦s estudis i idiomes¨C, de l¡¯anterior.

Gent, en fi, de calerons, benestants, establerta, acomboiada, encara que moltes vegades sense exagerar, segons l¡¯imperatiu mesocr¨¤tic de ¡°Sant Pancra?, salut i feina!¡± o el de ¡°Verge Santa del Roser, feu que en aquesta casa no hi hagi ni poc ni massa, sols el just per viure b¨¦¡±. Aquesta classe mitjana es nodria de cosmovisi¨® pujoliana: l¡¯autoimatge de pagesia acomodada (la masia dels avis), i de gent una mica arcaica per¨° que tenia la presumpta exclusiva d¡¯haver conservat la llengua. I que avui es dispersa, en part per la corrupci¨®, cap als parents m¨¦s comarcals d¡¯Esquerra Republicana: m¨¦s literaris, m¨¦s intel¡¤lectualitzats, m¨¦s entusiastes de la filologia i m¨¦s quadres mitjans municipals que dirigents sectorials d¡¯empresa.

Aquesta classe s¡¯emparenta, al seu torn, amb els joves radicals patriotes que van admirar la kale borroka basca, van nodrir els moviments okupes i diverses rebel¡¤lies urbanites (algunes de menys santes, com la proximitat al Moviment de Defensa de la Terra), van estudiar Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques o Sociologia i s¡¯apliquen ara a precisar quanta institucionalitzaci¨® i moderaci¨® necessiten.

Una mica extramurs, en termes d¡¯extracci¨® social, queda l¡¯elit del PPC, composta sobretot d¡¯alts o mitjans funcionaris. Amb prou feines s¡¯ha destacat que molts dels seus dirigents (Cirera, Camacho, els Fern¨¢ndez) provenen de fam¨ªlies militars o empleades en les forces de l¡¯ordre.

I l¡¯ascendent Ciutadans? Generacionalment als 40, professionalment advocats, despr¨¦s economistes, (tot i que tamb¨¦ funcionaris), aporten un segell aclaparadorament com¨²: la proced¨¨ncia d¡¯or¨ªgens geogr¨¤fics molt diversos (molts tenen pares o avis immigrants). Els m¨¦s destacats parlen un catal¨¤ perfecte, i ho mostren amb un orgull natural. Per¨° no sempre s¡¯hi senten c¨°modes.

Hi ha, doncs, molt canvi.