Despr¨¦s de Mas

Si Artur Mas exhib¨ªs fusta de l¨ªder, fermesa moral i envergadura hist¨°rica no s'hauria arrossegat davant les radicals exig¨¨ncies de la CUP per fer servir contemplacions, congraciar-se amb els postulats antisistema, implorar dos vots i intentar assegurar-se aix¨ª la seva reelecci¨® com a president de la Generalitat de Catalunya.

Per actuar com una persona de conviccions, i no de meres conveni¨¨ncies personals, es necessita alguna cosa m¨¦s que la deslleialtat t¨¤ctica (agrupa els uns i els altres per desestabilitzar-los despr¨¦s), l'engany picaplets (promet atenir-se a la legalitat i de seguida perpetra il¡¤legalitats) i el parany permanent (confon, amena?a i vexa fins i tot els seus propis consellers): maneres de conducta en les quals des de fa mesos Mas s'est¨¤ doctorant a consci¨¨ncia.

El l¨ªder del que queda de Converg¨¨ncia, aquella heter¨°clita amalgama d'inefic¨¤cia, estat de somni, nepotisme i corrupci¨®, podria haver reivindicat el lideratge de l'independentisme (si de deb¨° hi cregu¨¦s) desafiant els nouvinguts i plantejant-los un veritable ultim¨¤tum.

Ho va fer aquest dimarts en sordina i sense eleg¨¤ncia. En efecte, es va autoproclamar com la millor garantia possible per al triomf del secessionisme ¨Cel que, de retruc, inquireix sobre la seva solidesa, en dependre d'una sola persona¨C, per¨° sense exhibir la grandesa de cedir el testimoni a qualsevol dels m¨¦s ben col¡¤locats per succeir-lo.

Ja se sap des de fa dies que Mas ¨¦s, pol¨ªticament, un cad¨¤ver vivent i un pes mort fins i tot per als seus. Des del debat d'investidura d'ahir, l'oposici¨® (i el secessionisme radical) no es limita a distanciar-se del governant en funcions. Es veu impel¡¤lida a oposar-se a les seves estratagemes ¨Ccom la d'erigir-se en campi¨® de la redistribuci¨®, la just¨ªcia social i la protecci¨® dels desheretats¨C no nom¨¦s amb la negativa a la seva reelecci¨®. Va m¨¦s enll¨¤: exigeix activament la seva ren¨²ncia, per les seves ambig¨¹itats, les seves deslleialtats i el seu car¨¤cter de responsable pol¨ªtic dels corruptes locals. In¨¦s Arrimadas (Ciutadans) va destacar que qui ha portat els catalans al desastre no pot ser qui els en tregui. Miquel Iceta (PSC) el va desautoritzar per ser el veritable autor de la resoluci¨® d'insurrecci¨®. I Antonio Ba?os (CUP) li va recriminar no comprometre's contra la corrupci¨® allotjada al seu partit.

Aix¨ª que Mas va rebre ahir una ominosa negativa al seu pat¨¨tic esfor? per ser reelegit, exacta imatge que la pretesa majoria independentista ¨¦s un (aix¨° s¨ª, ampli) conjunt buit, mancat de suports indispensables. I que aquesta negativa es repetir¨¤ dijous. I que, com que en abs¨¨ncia de president no hi ha govern que pugui proposar lleis, ni Parlament prou constitu?t per presentar-les des dels grups parlamentaris, no s'enlairaran les lleis de ¡°desconnexi¨®¡±.

L'obstinaci¨® de Mas perjudica, per la seva gosadia antiestatut¨¤ria i anticonstitucional, el conjunt dels catalans, destrueix l'estrat¨¨gia pr¨°pia i la dels seus aliats de la CUP, que, com que ja proposa un candidat alternatiu (Ra¨¹l Romeva) a Mas, a ell nom¨¦s li queda que renunciar: l'un per l'altre. Al Mas posterior a Mas li quedaria el consol de reencarnar-se en una tercera opci¨®, la seva vicepresidenta Neus Munt¨¦. O en algun altre ajudant de camp impol¡¤lut. Tret que opti per naufragar m¨¦s en altres eleccions.