Entre impot¨¨ncies

1. Un 47% ¡°est¨¤ molt per sota del que seria necessari per justificar moralment la ruptura amb Espanya¡± (Financial Times). Aquesta constataci¨® ¨¦s la clau del desconcert postelectoral que ha ficat l'angoixa al sobiranisme, amb el risc de desconnexi¨® no d'Espanya sin¨® de part del seu fatigat electorat. En efecte, avui les opcions de l'independentisme es redueixen a dues: crear una situaci¨® l¨ªmit de crisi amb Espanya, amb greus riscos per a les dues parts, el desenlla? del qual el m¨ªnim que es pot dir ¨¦s que seria incert. O el poder moral del vot massiu, que ¨¦s el propi d'un projecte que s'ha presentat sempre com exquisidament pac¨ªfic i democr¨¤tic. Dues vegades, l'independentisme ¡ªdavant el rebuig espanyol a la via m¨¦s raonable: el refer¨¨ndum¡ª ha intentat explicar-se. Les dues vegades, la dist¨¤ncia entre les expectatives i el resultat ha provocat frustraci¨®. La constataci¨® de la impot¨¨ncia per fer el salt decisiu d¨®na via lliure a les confrontacions internes. El sobiranisme alinea projectes pol¨ªtics tan diferents que, quan l'objectiu s'allunya, la unitat falla, perqu¨¨ aquesta nom¨¦s ¨¦s sostenible per a un curt assalt final.

2. ¡°El pol¨ªtic racional ¨¦s el que evita l'Estat d'excepci¨®¡± (Odo Macquard). La dif¨ªcil conviv¨¨ncia en el sobiranisme entre liberals, socialdem¨°crates i anticapitalistes, ha for?at una nova acceleraci¨®, un nou error estrat¨¨gic. La declaraci¨® de desconnexi¨® amb Espanya del 9-N aposta directament per la confrontaci¨®, confiant ¡ªque ¨¦s molt¡ª en qu¨¨ Europa cridi a buscar la soluci¨® abans que els danys siguin irreparables i que s'imposi la via estrictament repressiva. Els sectors moderats que CDC havia arrossegat cap al sobiranisme senten aprensi¨®. L'independentisme perd for?a quan se sospita que no ser¨¤ gratis.

Mentre el desencantament condeix a Catalunya, la declaraci¨® del Parlament ha traslladat la tensi¨® a Madrid, en plena campanya electoral. La sobreactuaci¨® al voltant de l'anomenat desafiament sobiranista, demostra tres coses: Que per als poders espanyols que alg¨² vulgui anar-se'n forma part de l'impensable, i si ¨¦s necessari se l'obliga a quedar-se per la for?a. Que la idea de la legalitat regnant en la cultura pol¨ªtica espanyola ¨¦s m¨¦s fonamentalista ¡ªl'imperi de la llei¡ª que instrumental. I que evidentment Mariano Rajoy est¨¤ disposat a aprofitar l'oportunitat que un independentisme descentrat li brinda per salvar unes eleccions que tenia perdudes. I exhibeix un autoritarisme patrioter que encara t¨¦ grans bosses d'adeptes a Espanya.

?s en el sobiranisme on operen l'opci¨® rupturista i l'opci¨® revolucion¨¤ria, ara enfrontades

Rajoy fa gala que fa quatre anys que diu?No a Catalunya. Un m¨¨rit dubt¨®s, perqu¨¨ en aquest temps l'independentisme ha aconseguit cotes sense precedents. En el fons, ¨¦s una expressi¨® d'impot¨¨ncia democr¨¤tica. La pol¨ªtica del No ¨¦s la pol¨ªtica de l'Estat d'excepci¨®, de negaci¨® de la condici¨® de subjecte a l'altre. Quan un s'hi instal¡¤la abandona la ra¨® democr¨¤tica, per instal¡¤lar-se en la confrontaci¨®. Un sector de l'independentisme somia amb una passada de frenada de Rajoy com a factor de reactivaci¨®. Guanyaria la indignaci¨® o la por?

3. ¡°Ens enfrontem al desafiament m¨¦s gran a Espanya en d¨¨cades¡± (Mariano Rajoy). Magnificar l'amena?a forma part de l'estrat¨¨gia del No. Per¨° ¨¦s indubtable que l'independentisme catal¨¤ ¨¦s l'¨²nica proposta de ruptura que hi ha en l'escena espanyola. Podem s'ha situat immediatament al terreny del reformisme. ?s en el sobiranisme on operen l'opci¨® rupturista i l'opci¨® revolucion¨¤ria, ara enfrontades. La resist¨¨ncia del moderat Mas a plantar-se davant la CUP d¨®na motiu a la literatura malenconiosa (de Companys a Kerenski) i, fins i tot, a interpretacions psicologistes, la p¨¨rdua del sentit de la realitat davant els reiterats rebutjos a les seves pretensions caciquistes. Per¨° la veritat ¨¦s que el sobiranisme es troba atrapat en un di¨¤leg impossible entre la l¨°gica revolucion¨¤ria de llarg recorregut de la CUP i la necessitat de recompondre la figura d'un bloc independentista que es va oblidar de governar per una ruptura per la qual no disposa de les forces necess¨¤ries. Probablement assistim a una pausa i recomposici¨®, via eleccions, que pot deixar molts esquin?os d'il¡¤lusi¨® pel cam¨ª i regalar-nos estripats discursos d'autoc¨¤stig per la falsa oportunitat perduda. L'independentisme ha d'adequar els temps. Avui ja no t¨¦ la for?a moral i pol¨ªtica per guanyar la seva partida.