Cintes, delictes i impunitat

La m¨²sica de la corrupci¨® ¨¦s callada per¨° a vegades s¡¯escapen notes b¨¤rbares de les partitures, detalls criminals en cintes furtives, per tra?cions de g¨¤ngsters o gests valents de protagonistes en suborns consumats o avortats.

El renou del tr¨¤fec de doblers bruts gaireb¨¦ no s¡¯ha documentat en fets provats, en sent¨¨ncies, per¨° suren apunts d¡¯actes il¡¤legals. ¡®Jas¡¯ (pren); ¡®pam-pam¡¯ (un puny colpejant una m¨¤ plana, un bitllet damunt l¡¯altre) o la proca? dita "la pasta", s¨®n notes soltes que s¡¯escolten en cintes de converses ca?ades, la clandestina hist¨°ria contempor¨¤nia, tot just 30 anys.

La banda sonora dels esc¨¤ndols ¨¦s el silenci. Aix¨ª, sense rastres ni autoinculpacions s¡¯han arribat a substanciar pocs delictes. En el cas Calvi¨¤ del 1992, l¡¯aldarull, s¨®n ¡®la pasta¡¯ i el ¡®pam-pam¡¯, la promesa de pagament de 600.000 euros que dos c¨¤rrecs del PP i un comissionista ¨Ccondemnats i empresonats¨C van fer al regidor Jos¨¦ Miguel Campos perqu¨¨ tomb¨¦s al seu alcalde, perqu¨¨ tra¨ªs al PSOE.

Campos va gravar en cintes, en minicasset, l¡¯intent de suborn. Ell i tres interlocutors: un misser de constructors, Miguel Dey¨¢, l¡¯apotecari i dirigent del PP, Andr¨¦s Bordoy i el comissionista i condemnat per narco Guillermo Ginard, expresident del Mallorca. El jutge Jos¨¦ Castro, l¡¯Audi¨¨ncia de Palma amb Guillem Vidal, Margarita Beltr¨¢n i Margarita Ferrat¨¦ i el Tribunal Suprem van donar validesa a la prova, un enregistrament sense intervenci¨® judicial. Condemna pionera per intent de suborn.

L¡¯aparell gravador, el PSOE el va comprar a El¨¨ctrica Matas de Palma, i el liquidador del negoci, el que seria president balear i corrupte Jaume Matas, va voler embolicar el tema. El 1997, amb m¨¦s cartes, cintes i v¨ªdeo sobre la c¨²pula motora, el cas Calvi¨¤ va reapar¨¨ixer als jutjats per¨° es va declarar prescrit. No es va jutjar els peixos grossos del Govern balear i del PP suposadament directors i tapadors del cas.

Hi va haver una punxada pirata a la l¨ªnia de tel¨¨fon de la casa del magistrat Javier Mu?oz, del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Balears, que investigava els aforats del volc¨¤nic embull brut de Calvi¨¤ ¨Cuna mina de milions¨C. L¡¯espionatge es va destapar perqu¨¨ un interlocutor de Mu?oz en telefonar va escoltar una conversa seva, de dues hores abans. El nyap delictiu no es va aclarir. Mu?oz tenia intervinguts 50 comptes bancaris i les caixes de seguretat del PP. Rastrejava els pagaments per fer callar els corruptes de Calvi¨¤, en sobres i en efectiu a la seu, digueren els cobradors.

El jutge Mu?oz ¨Cara retirat i embafat¨C va registrar durant quatre hores la seu del partit a Palma. Abans, el 1995, el magistrat Joan L¨®pez Gay¨¢ ¨Cque va fer seure Gabriel Ca?ellas a la banqueta pels 300.000 euros (trobats) del suborn prescrit del cas S¨®ller¨C tamb¨¦ va escrutar llibres de comptes, balan?os i dip¨°sits de seguretat del PP.

"¡®Jas¡¯ (pren) aqu¨ª t¨¦ 6.000 euros". Va dir l¡¯exbatle de Santa Margalida d¡¯UM, Jaume Ribot, al qui era batle del PP, Antonio del Olmo, el 2006, segons la cinta que va publicar el periodista Mateu Ferrer al Diario de Mallorca. Era el primer termini d¡¯un suposat suborn per a una requalificaci¨® urban¨ªstica. Davant el fiscal, els dos interlocutors no van recon¨¨ixer la seva veu en l¡¯enregistrament. Ribot va captar Del Olmo, cara a cara, en teoria. El fiscal Ladis Roig va arxivar l¡¯assumpte i va retreure la falta de valentia ciutadana de tots dos. Cas tancat, pe?a morta.

Edat de gel. Abril del 1986, Manacor, despatx del director del Banco de Bilbao, l¡¯amo de la cadena del s¨²per Es Rebost, en Tom¨¢s Orell, rep de l¡¯advocat Gabriel Fuster una petici¨®: ha de donar 18.000 euros en quatre talons amb quantitats diferents per a quatre tipus de l¡¯Ajuntament per a poder tenir la llic¨¨ncia del nou s¨²per que fa. Orell va gravar en una cinta, no va pagar i ho va denunciar. L¡¯Audi¨¨ncia de Palma va absoldre el lletrat Gabriel Fuster perqu¨¨ va entendre que no va enganyar el seu client i que va complir la seva comesa professional. Els te¨°rics corruptes que havien de rebre els xecs no van ser processats. El negoci de n¡¯Orell va ser enfonsat per un banc, altres se¡¯l van quedar i es van fer bons i ell va salvar diverses botigues.

Per evitar ser ca?at en els seus actes, un espectre gegant no condemnat mostrava dins la m¨¤ una etiqueta groga, un postit amb el tant per cent o la quantitat. Aix¨ª els tractes eren muts i certs.

?s un altre m¨®n, corrupci¨® tamb¨¦, ¡®la Guapi¡¯, filla de la narco ¡®la Paca¡¯, a la perif¨¨ria de Palma amag¨¤ un enregistrador modern, un Mp3, a la vall dels pits, a l¡¯escot, per a captar el negoci corrupte amb el cap policial ¡®Pepote¡¯ que amb la seva parella advocada Maria ?ngeles L¨®pez havia de manipular un cas criminal lligat a la droga, el segrest i les pallisses. ¡®La Paca¡¯, una criminal intel¡¤ligent i analfabeta, f¨¦u que un policia i un gu¨¤rdia civil fora del sistema fessin de testimonis de lluny i enregistressin el parany. El policia i la lletrada anaren a pres¨®. El pagament corrupte es f¨¦u a una xabola de son Banya i anaren a cercar el suborn dos advocats m¨¦s a cobrar. Un paquet d¡¯un mili¨® vell de pessetes va caure a terra. No hi ha enregistrament sin¨® relat oral. El fiscal creu que es pagaren fins a 2,1 milions. A la gravaci¨® de ¡®la Guapi¡¯-¡®la Paca¡¯ el sent que el policia crida "?Co?o!, joder, qui¨¦n se come los 15 a?os de prisi¨®n". ¡®La Paca¡¯ envi¨¤ la cinta, la seva penyora i salconduit a Val¨¨ncia. Era or, una bomba carregada de delictes i pres¨®. Ho entreg¨¤ al jutjat dins una polvorera de maquillatge. El policia ¡®Pepote¡¯ i l¡¯advocada L¨®pez ja van a lloure, anys despr¨¦s. ¡®La Paca¡¯ pena. Els altres advocats s¨®n vips. L¡¯escena dels caramulls de diners per al suborn en bosses d¡¯esport, un fet provat en sent¨¨ncia i l¡¯escampadissa de bitllets per terra ¨¦s inoblidable.

En un bufet de la capital ¨CPalma¨C hi ha inhibidors per evitar gravacions. Un client ho sap perqu¨¨ va voler provar de fer resum de la paraula i les xifres de negocis i minutes amb el seu assessor en lleis i quimeres. Just qued¨¤ com un brunzir d¡¯un xiulet, una freq¨¹¨¨ncia a la mem¨°ria del seu tel¨¨fon m¨°bil. No se varen avenir mai m¨¦s tot i els centenars de mils d¡¯euros creuats entre ells dos, advocat i client. Un altre lletrat, ja mort, acumul¨¤ una col¡¤lecci¨® gegant de cintes, antigues, amb els di¨¤legs amb els seus clients. Un arxiu d¡¯una cr¨°nica negra i dels afers privats i p¨²blics de gent de casa bona, que en deien els classistes. Els hereus neguen l¡¯exist¨¨ncia del tresoret, de la mem¨°ria confidencial.