¡®Bruclin¡¯

El Pi de la Remunta t¨¦ uns 200 anys i se suposa que ¨¦s l'arbre m¨¦s vell de l¡¯Hospitalet. Aquest exemplar de pi blanc est¨¤ en mal lloc: l'antiga caserna que allotjava la quadra cavallina de l'ex¨¨rcit est¨¤ parcel¡¤lada com a ARE, ¨¤rea residencial estrat¨¨gica, la planificaci¨® que va fer el Govern tripartit per posar pisos socials all¨¤ on l'especulaci¨® els negava. Es van buscar terrenys i es van dibuixar l¨ªnies al mapa. Era el 2007 i es preveia una bestiesa de pisos, gaireb¨¦ 100.000 a tot el pa¨ªs. Despr¨¦s no es va fer res, per¨° ara que els municipis recuperen el pols surten els pl¨¤nols?del calaix. A la Remunta hi haur¨¤ 800 pisos, la majoria assequibles i el Pi est¨¤ condemnat a desapar¨¨ixer. Ara mateix est¨¤ mig penjat d'un tal¨²s, poder¨®s encara. Morituri te salutant.

El Pi de la Remunta ¨¦s tot un s¨ªmbol. Un grup de ve?ns el defensa. L'Ajuntament va contestar de la pitjor manera possible: potser, va dir, no ¨¦s l'arbre m¨¦s vell, com si el detall fos important. L¡¯Hospitalet no t¨¦ ni un sol arbre protegit, Barcelona en t¨¦ m¨¦s d'un centenar. Hauria estat un gest excel¡¤lent adaptar l'edificaci¨® al Pi, envoltant-lo, perqu¨¨ hi ha terreny de sobres i hi haur¨¤ verd per tot arreu, per¨° aquesta sensibilitat no existeix. I en aquesta inexist¨¨ncia hi ha un missatge. L¡¯Hospitalet ha assumit la pista de gel que Barcelona ja no vol; i N¨²ria Mar¨ªn, alcaldessa, va dir que acceptaria tots els hotels que vulguin posar arrels al seu predi. Com que al mateix temps presenta impecables projectes culturals ¨Cel Brooklyn que comento¨C?em recorda el moment en qu¨¨ Barcelona va haver de triar entre frivolitat i mercat o innovaci¨® i intel¡¤lig¨¨ncia. Era a finals de segle i jo vaig dir: no es pot ser al mateix temps Las Vegas i San Francisco.

Aquesta mania de ser una ciutat de gestos antics ¨Ccarregar-se el Pi, posar el gel¨C, de gestos f¨¤cils per no perdre res, per acontentar tothom, no casa amb l'ambici¨® de ser el Brooklyn de l'¨¤rea metropolitana. Ser alcalde ¨¦s triar el futur, establir-lo no en el mapa sin¨® en els valors. Anem a Bruclin, doncs. ?s un espai m¨¤gic. S¨®n unes sis illes que es despleguen des del v¨¨rtex de l'avinguda del Carrilet i la via del tren de Vilanova. L¡¯Hospitalet est¨¤ trinxat de vies, per¨° el tren que passa per sobre li d¨®na un aire com de Chicago, perqu¨¨ som en un espai industrial, d'ind¨²stria en declivi. Quant es produ?a aqu¨ª mateix! Tallers i coberts i f¨¤briques de pisos?¨Cf¨¤briques contempor¨¤nies¨C, alguns en ¨²s i altres tapiats, amb aquesta ampl¨¤ria que t¨¦ l'urbanisme industrial i just al mig un carrer residencial, petit¨®, amb arbres, que una imagina amb els seus restaurants de disseny encaixats entre les casetes de dues plantes. Aqu¨ª hi haur¨¤ el districte cultural de l'Hospitalet: Brooklyn, Bruclin.

L'indici s¨®n dues galeries barcelonines que s'han traslladat a la recerca d'espai. Truco a la porta de la Nogueras Blanchard i el seu propietari, jove, din¨¤mic, em deixa veure l'obra de Stilinovic, un serbi que s'envolta de blanc, color de dol musulm¨¤, per plasmar el silenci creatiu que li d¨®na el dolor. ?s espl¨¨ndida. Aqu¨ª hi ha una altra vegada la disjuntiva: una galeria que interv¨¦ al mercat i fa les seves vendes, o que nom¨¦s vol moure el m¨®n de l'art, o les dues coses alhora. Aix¨° ¨¦s la cultura. La idea del districte ¨¦s rebaixar els costos per a la petita ind¨²stria i per als artistes ¨Cmolt espai, preus raonables, bonificacions fiscals¨C?per agrupar-los en una massa cr¨ªtica que multipliqui la seva influ¨¨ncia. Un 22@ sense necessitat del disseny ostent¨®s que sempre hi posa Barcelona: menys capital i m¨¦s creativitat. I l'Ajuntament arregla una mica l'entorn, posant ordre i verd. El projecte ¨¦s preci¨®s perqu¨¨ l'espai ¨¦s una meravella. Per¨° va a poc a poc, perqu¨¨ es pot accelerar amb l'adhesi¨® dels ocupants. I encarir-se.

La dita catalana afirma que cal triar entre ser savi o ser ric. No es pot tenir tot, deia la meva ¨¤via. Les opcions m¨¦s interessants s¨®n les m¨¦s dif¨ªcils, perqu¨¨ no permeten el c¨¤lcul banal. El Pi de la Remunta, llavors, ¨¦s com una alarma que sona all¨¤ lluny, arru?nant la festa.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.