El poder¨®s auge del gihadisme desborda B¨¨lgica

B¨¨lgica emergeix com l'epicentre del terrorisme islamista a Europa. Aquest pa¨ªs centreeuropeu, que durant molts anys ha viscut ali¨¨ als problemes de seguretat, descobreix amb estupor que alguns dels seus ciutadans estan disposats a morir i matar per la guerra siriana, un drama que ocorre a milers de quil¨°metres de dist¨¤ncia de casa seva. I tamb¨¦ a exportar l'horror d'aquell conflicte a territori europeu.

Amb 475 ciutadans que en algun moment han empr¨¨s aquest viatge sinistre, B¨¨lgica ¨¦s el pa¨ªs comunitari amb m¨¦s gihadistes per c¨¤pita (43 per cada mili¨® d'habitants, segons estimacions que el Govern federal refusa de confirmar). D'acord amb aquests c¨¤lculs, hi ha 269 belgues a S¨ªria o a l'Iraq i 15 en cam¨ª. 129 m¨¦s han retornat i a 62 se'ls va impedir marxar.

Les cr¨ªtiques planen sobre les autoritats belgues despr¨¦s de repassar els grans atemptats a la UE i descobrir que, des de l'11-M fins als ¨²ltims atacs de Par¨ªs, tots han tingut alguna connexi¨® belga. Per¨° les estad¨ªstiques mostren que l¡¯Estat no s'ha quedat de bra?os plegats. B¨¨lgica ¨¦s el quart pa¨ªs europeu amb m¨¦s detencions per motius terroristes (72), segons dades del 2014 recollides per l¡¯Europol, l'ag¨¨ncia europea especialitzada en terrorisme. Si s¡¯a?llen els casos d'inspiraci¨® religiosa, ¨¦s el segon, despr¨¦s de Fran?a. I de les 345 condemnes que es van produir en 15 pa?sos de la UE l'any passat, el 11% es van dictar a B¨¨lgica. Aquestes xifres no inclouen la sent¨¨ncia m¨¦s destacada, que el febrer passat va considerar culpables 45 gihadistes (encara que nom¨¦s vuit hi eren presents) per liderar un grup terrorista, Sharia4Belgium, amb seu a Anvers. La consolidaci¨® d'aquesta c¨¨l¡¤lula durant uns anys en qu¨¨ no hi havia tanta consci¨¨ncia del risc gihadista va contribuir a expandir el reclutament de radicals al cor de la UE.

El terrorisme ¨¦s relativament nou per als belgues. Sense un fenomen nacional com el d¡¯ETA a Espanya, el pa¨ªs no va tenir legislaci¨® antiterrorista espec¨ªfica fins a l'11-S. A partir d'aqu¨ª es van introduir normes, que s'han endurit arran dels episodis gihadistes. Amb algunes mancances. ¡°B¨¨lgica no t¨¦ procediments excepcionals per a casos de terrorisme; mesures com la intercepci¨® de comunicacions i infiltracions es basen en els m¨¨todes ordinaris¡±, explica Anne Weyembergh, especialista en Dret Penal i Cooperaci¨® Europea de la Universitat Lliure de Brussel¡¤les. Aquesta experta considera que el pa¨ªs ja disposa de for?a mesures noves ¨Cla persecuci¨® penal de l'ensinistrament gihadista, la retirada del passaport als que donin mostres de voler viatjar a S¨ªria, els programes de desradicalitzaci¨®¡­¨C i que no es pot destinar un policia a cada sospit¨®s d'abra?ar l'extremisme. Lamenta, aix¨° s¨ª, que no hi hagi m¨¦s cooperaci¨® entre els serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia dels estats europeus, clau per evitar atemptats. Brussel¡¤les no t¨¦ compet¨¨ncies en aquesta mat¨¨ria.

Evitar la radicalitzaci¨®

Per moltes normes que s'habilitin, la clau ¨¦s combatre la radicalitzaci¨® que experimenten determinats nuclis desfavorits de joves belgues d'origen musulm¨¤. L¡¯Executiu aplica programes contra l'extremisme a les presons, un dels principals focus de propagaci¨®, per¨° el desafiament sobrepassa els instruments disponibles. El ministre de l¡¯Interior, Jan Jambon, ha dit sense embuts: ¡°Netejar¨¦ Molenbeek¡±, el districte de forta concentraci¨® ¨¤rab pel qual han passat, en algun moment, diferents implicats en atacs terroristes.

Sense assumir errors en el control, Fran?oise Schepmans, alcaldessa d'aquell districte de Brussel¡¤les des del 2012, acusa rl seu antecessor, Philippe Moureaux, d'haver ¡°negat el fenomen¡±. I aquest contraataca: ¡°?s un complet frac¨¤s dels serveis d'intel¡¤lig¨¨ncia, tant dels francesos com els belgues¡±.