Se¡¯ns acaba el temps

Mentre preparava la redacci¨® d'aquest article sobre la cimera de Par¨ªs contra el canvi clim¨¤tic, em va arribar la informaci¨® de la massacre perpetrada pels terroristes del Daeix en diferents punts de la capital de Fran?a. En primer lloc, expressar la meva m¨¦s en¨¨rgica condemna i el meu m¨¦s absolut menyspreu cap als autors materials i els l¨ªders intel¡¤lectuals dels atemptats, que, escudant-se en la religi¨®, alliberen els seus instints assassins. Aquests l¨ªders troben voluntaris de la mort i la destrucci¨® a?les banlieues empobrides, on molts joves no tenen cap futur i s¨®n presa f¨¤cil de persones sense escr¨²pols que els fan creure que s¨®n importants perqu¨¨ moren per una causa justa, plens d'odi i rancor.

A la cimera de Par¨ªs es parlar¨¤ de petroli, per¨° a l'hora de buscar les causes de l'augment del terrorisme en aquestes zones, aquests dies haur¨ªem de parlar de la influ¨¨ncia de les pol¨ªtiques b¨¨l¡¤liques per obtenir petroli empreses pels pa?sos desenvolupats. Les guerres a l'Iraq i S¨ªria no han obe?t a una actitud solid¨¤ria dels pa?sos impulsors, que volien eliminar dictadures per imposar r¨¨gims democr¨¤tics. S¨®n lluites geopol¨ªtiques per assegurar-se l'obtenci¨® de petroli, que necessiten per mantenir el creixement de les seves economies.

L'informe de Donella H. Dennis Meadows Els l¨ªmits del creixement 30 anys despr¨¦s (2006 [2004]), els informes anuals del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Clim¨¤tic o l'Informe Stern del Banc d'Anglaterra, per nom¨¦s citar els estudis m¨¦s coneguts, han mostrat els perills que suposava aquesta cursa desbocada del creixement per als sistemes naturals i el clima, per a les bases naturals sobre les quals prospera el g¨¨nere hum¨¤. Malgrat tot, les relacions entre ecologia i economia no s¨®n ni directes ni senzilles, com mostra l'exemple del petroli.

Despr¨¦s de la forta empenta dels preus entre el 2005 i el 2008 (com tamb¨¦ va passar entre el 1973 i el 1978), gr¨¤cies al r¨¤pid creixement econ¨°mic i l'expansi¨® geogr¨¤fica de la producci¨® i el consum industrial, ara s'han esfondrat com a conseq¨¹¨¨ncia del descens de l'activitat econ¨°mica, la reducci¨® del consum i tamb¨¦ de l'especulaci¨® sobre les reserves de petroli. Tot i aix¨°, aquesta caiguda conjuntural dels preus i del consum no atenua el problema de l'esgotament dels combustibles f¨°ssils, ja que el petroli ¨¦s un estoc i la seva reposici¨® exigeix un temps geol¨°gic molt superior (milions d'anys) al temps hist¨°ric de la civilitzaci¨® humana (milers d'anys). Tampoc atenua els efectes de la contaminaci¨® global i el canvi clim¨¤tic, perqu¨¨ les emissions ja expulsades tenen un efecte acumulatiu que s'allargar¨¤ fins i tot despr¨¦s del consum de les reserves disponibles.

El petroli ¨¦s un estoc i la seva reposici¨® exigeix un temps geol¨°gic molt superior (milions d¡¯anys) al temps hist¨°ric de la civilitzaci¨® humana (milers d¡¯anys)

Per tant, no hem d'esperar sincronies ni cadenes causals immediates entre economia i ecologia. Per¨°, com adverteix l'Informe Stern, la capacitat destructiva de les ¡°forces productives¡± i el consumisme desbocat provocar¨¤ una creixent deterioraci¨® ecol¨°gica, semblant a l'esfilagarsament d'una catifa, on a mesura que es desfilen els fils, la trama ¨¦s cada vegada m¨¦s feble, i la seva capacitat de sustentaci¨®, menor. Aix¨ª, l'esgotament d'estocs (combustibles f¨°ssils) i la deterioraci¨® dels fluxos biof¨ªsics del planeta (reducci¨® de la biodiversitat, canvi als corrents oce¨¤nics que governen el clima) pot generar pertorbacions locals violentes i impredictibles (grans tempestes de pluja o vent, contaminaci¨® elevada, reaparici¨® de malalties, sequeres, etc¨¨tera) o col¡¤lapses d'un abast social i geogr¨¤fic m¨¦s gran (augment del nivell dels mars, reducci¨® o desaparici¨® de l'?rtic a l'estiu).

El canvi clim¨¤tic, produ?t per l'acci¨® de l'home, ¨¦s irreversible. La cimera de Par¨ªs intentar¨¤ mitigar, reduir i fer m¨¦s lent el canvi: evitar que la temperatura mitjana del planeta durant aquest segle augmenti m¨¦s de dos graus de mitjana. Per assegurar el futur del planeta fa falta un canvi de mentalitat que porti a un canvi de model econ¨°mic i energ¨¨tic. Un nou model econ¨°mic, social, sostenible i estacionari que abandoni la idea del creixement continuat i aposti per una fiscalitat progressiva i ambiental, un control dels mercats financers especulatius a trav¨¦s de la taxa Tobin i la creaci¨® d'un banc p¨²blic que impulsi pol¨ªtiques socials i ambientals.

Si no ens adaptem al nostre medi ambient estem destinats a l'autodestrucci¨®.

Joan Boada Masoliver ¨¦s professor d'Hist¨°ria