Sincronitzar els rellotges

M'agradaria que s'atur¨¦s el plugim de desengany que comen?a a deixar xops els caps per no creure que la realitat canvia de cap de setmana en cap de setmana. El des¨¤nim sembla estendre's a trav¨¦s de piulades intercanviades amb enginy i geni, o mal geni, amb desvergonyiment i fins i tot nus integrals com el d'un exconseller en pronunciar la fat¨ªdica xifra del 47% i la fat¨ªdica i invisible, impronunciable i innombrable evid¨¨ncia que s¨®n menys dels que necessiten.

No em fa cap gr¨¤cia. El cop pot ser de mort, de mort moral, per a qui ha activat les seves energies gaudint de l'expectativa immediata d'un nou pa¨ªs verge d'exsudacions percentuals, privat de negocis privats amb mitjans p¨²blics, lliure d'alliberadors ja llibertadors. Com que el cop pot ser fort¨ªssim, m'atinc a les lleis de la f¨ªsica i reso descal? perqu¨¨ res d'aquell discurs cali en qui es va posar la samarreta, es va fer l'entrep¨¤ i va ovacionar c¨¤ntics de canvi mentre obviava la realitat social d'un pa¨ªs hip¨°crita, empobrit i desconnectat d'Espanya com a pa¨ªs d'aut¨°crates barbaritzats pel clima, la conquesta o la reconquesta.

No vull imaginar que s'estengui el des¨¤nim perqu¨¨ pot portar a un marem¨¤gnum de descr¨¨dit i menyspreu immisericordi¨®s, sumits tots en la sensaci¨® noquejant d'haver viscut en un temps abstret i sense promesa practicable, meditada, programada i met¨°dica. El deshonor de sentir-se enganyat causaria un dany estructural en la cultura democr¨¤tica que destenyiria sobre indepes i no indepes, i fins i tot sobre aquells a qui tant els fa, que s¨®n molts, i confirmarien aix¨ª pertorbadament el contrasentit d'ocupar-se de coses p¨²bliques i plans de futur amb pol¨ªtics pel mig. Tot s¨®n males not¨ªcies.

Les raons de salut p¨²blica aconsellen controlar la distensi¨® i prendre la pressi¨® amb molta cura per no inocular exagerades dosis de desengany en un important segment de la poblaci¨® que no va anar a les concentracions a favor de la independ¨¨ncia nom¨¦s perqu¨¨ no tenia res a fer aquells tres 11 de setembre, ni han votat les seves candidatures nom¨¦s perqu¨¨ se sentien desolats davant la mesquina i autista pol¨ªtica de Rajoy, ni han ovacionat felices els esl¨°gans sense saber el que ovacionaven. ?s veritat que no s¨®n tots els que s'han adherit al projecte il¡¤lusionant per antonom¨¤sia (com si hi hagu¨¦s res de bo a tenir projectes il¡¤lusionants, quan s¨®n la primera causa mundial de desenganys incurables). N'hi ha hagut molts que ho han fet arrossegats o simplement d¨°cils a la crida greg¨¤ria de la tribu, que ¨¦s tan leg¨ªtima com qualsevol altra, per¨° tamb¨¦ igual de temible.

Per als qui fins i tot confien en un pacte entre les tres forces independentistes que hi ha al Parlament (el que queda de Converg¨¨ncia, la desangelada ERC i la CUP resistent), semblaria l¨°gic oferir alguna cosa abans del 20 de desembre per no haver d'anar a tal dia de mar? que enfonsi partits que ranquegen a bord de noms caducats i anacr¨°nics fa mig segle (Democr¨¤cia i llibertat!), que suspengui de sobte l'euf¨°ria a ERC i augmenti la gratificaci¨® electoral que la CUP s'ha guanyat a pols entre indepes. Potser la pol¨ªtica dels Mas, Homs, Rull i Turull va creure que un parell de mans de p¨°quer, unes quantes llums, un parell de tampons i alguna simbomba per celebrar Nadal podien tor?ar el coll al mite i la utopia i enrolar-los en la nova nau una mica m¨¦s descamisada.

La meva impressi¨® ¨¦s que van llegir malament la retranca polivalent de Ba?os i els missatges de les samarretes d'Anna Gabriel, i van oblidar que David Fern¨¤ndez i Quim Arrufat ja no estan als comandaments d'una CUP que surfeja sobre l'onada del premi ciutad¨¤ a la coher¨¨ncia, tant si acaben pactant, que jo crec que ho faran, com si no ho fan: l'¨¨xit ja el tenen. Per¨° el desengany sobre la fluida immin¨¨ncia d'una vict¨°ria apost¨°lica que van predicar els l¨ªders de Junts pel S¨ª la nit electoral tamb¨¦ ja ¨¦s aqu¨ª per desmentir les seves proclames triomfalistes i cridar tothom a sincronitzar el rellotge d'aquella vict¨°ria electoral amb el d'una societat que, pel que es veu a simple vista, mant¨¦ intacta la mateixa monstruosa crisi dels tres ¨²ltims 11 de setembre.

Jordi Gracia ¨¦s professor i assagista.