El dif¨ªcil encaix del crit i la sordesa

Hem parlat clar durant els ¨²ltims cinc anys. Potser, per nosaltres, el problema ¨¦s que no se'ns ha escoltat prou. Als empresaris se'ns ha interpel¡¤lat reiteradament sobre el nostre posicionament davant de la creixent majoria sobiranista a Catalunya, i des de Foment del Treball, des del 2011, hem intervingut en aquest debat des de l'equilibri i la prud¨¨ncia, i sempre amb l'¨¤nim de bastir ponts i promoure el di¨¤leg.

¡°Di¨¤leg, negociaci¨® i pacte¡± ha estat el vector que molts empresaris hem reivindicat com l'¨²nic possible per resoldre un conflicte que avui ja ¨¦s la m¨¦s profunda crisi pol¨ªtica i institucional que ha viscut Espanya des del 1981. El detonant ¨¦s la sent¨¨ncia ¨Cla seva dolorosa deliberaci¨® i la seva impossible digesti¨®¨C del Tribunal Constitucional de l'any 2010, que va retallar l'Estatut aprovat per les Corts i que ja havia estat confirmat per la ciutadania de Catalunya. De vegades un es pregunta quants avui es voldrien agafar a un Estatut que llavors van vilipendiar i invalidar per sempre.

Des de Foment del Treball vam ser immediatament conscients de la repercussi¨® que tindria invalidar simb¨°licament a ulls d'una part creixent de la ciutadania de Catalunya la seva llei principal d'autogovern. Una majoria de ciutadans de Catalunya van sentir que l'autogovern havia quedat desprotegit i, per extensi¨®, van perdre la confian?a en la Constituci¨® i en institucions clau de l'Estat. Que es va assenyalar com a responsables de tot aquest desafortunat episodi els principals partits de Govern d'Espanya sembla clar a la vista del desenvolupament electoral que han anat tenint durant els ¨²ltims anys a Catalunya. Hi ha alg¨² que encara no ho vegi?

En un intent de recompondre confiances, vam defensar el Pacte Fiscal i, m¨¦s tard, un Pacte Institucional que reconegu¨¦s la identitat nacional de Catalunya amb el respecte, la protecci¨® i la garantia de la llengua i la cultura i, en general, de les compet¨¨ncies que defineixen la singularitat de Catalunya. Di¨¤leg, negociaci¨® i pacte, i sempre dins del marc legal i el respecte a la Constituci¨®. Per qu¨¨ costa tant transitar aquest cam¨ª?

Malgrat aix¨°, mentre es demanava la intervenci¨® del m¨®n empresarial i fins i tot se li recriminava la seva poca determinaci¨® i el seu t¨ªmid posicionament, l'abs¨¨ncia de la pol¨ªtica ¨Cla del di¨¤leg, la negociaci¨® i el pacte¨C ha estat clamorosa. Radicalitzaci¨® i a?llament d'arguments. El dif¨ªcil encaix del crit i la sordesa. Es pot condescendir amb un error pol¨ªtic, per¨° no es pot ser indulgent amb la seva magnificaci¨® per la via de l'obstinaci¨®. A saber: l'anomenada Tercera Via ¨Cespai de di¨¤leg i acord¨C?¨¦s minorit¨¤ria al Parlament de Catalunya sorgit del 27-S. El mapa pol¨ªtic catal¨¤ dels ¨²ltims 30 anys ha implosionat a c¨¤mera lenta en cinc anys i encara volem fer veure que ens agafa per sorpresa. D'aquella desafecci¨®, aquest trencament.

Tenim un Parlament dividit i radicalitzat amb majoria independentista, amb dificultats extremes per formar govern i subjecte a la pressi¨® pol¨ªtica de l'extrema esquerra anticapitalista.

Mentrestant, el di¨¤leg continua absent i es preveu pr¨¤cticament impossible entre les successives campanyes electorals. No volem ni pensar que la q¨¹esti¨® catalana, menystinguda en l'agenda pol¨ªtica durant tant de temps, sigui ara el principal argument per guanyar (o perdre) unes eleccions.

Des de l'any 2010 s'han encadenat de manera extraordin¨¤ria convocat¨°ries electorals (municipals, auton¨°miques, generals, europees) que, sens dubte, entre campanya i campanya, han deixat poc espai per fer pol¨ªtica responsable. Tot aix¨°, en un context de profunda crisi econ¨°mica a Europa, que ha afectat de manera m¨¦s intensa els pa?sos del sud. Se sumen, a aquestes crisi econ¨°mica i territorial, una crisi de model pol¨ªtic en qu¨¨ noves generacions potser ja s'han allunyat notablement del relat bipartidista dels ¨²ltims trenta anys.

Amb la taxa d'atur disparada i amenaces de rescat i intervenci¨®, des de l'any 2012 Espanya ha sabut desenvolupar la m¨¦s efectiva i brillant agenda reformista d'Europa, i ha sanejat el sector financer. Avui l'economia es recupera i les empreses creen ocupaci¨®, si b¨¦ s'observa una certa desacceleraci¨® com a conseq¨¹¨¨ncia, fonamentalment, de la crisi dels pa?sos emergents i de les mat¨¨ries primeres. Aix¨ª doncs, l'enrenou pol¨ªtic ¨¦s una amena?a que els ciutadans, les fam¨ªlies i les empreses no mereixem despr¨¦s d'una d¨¨cada de sacrificis i severa crisi econ¨°mica.

Cal reconduir la convulsa situaci¨® pol¨ªtica que viu el nostre pa¨ªs, obrint espais de di¨¤leg per edificar-hi el consens. I, sens dubte, governar: el progr¨¦s i el benestar no s'alimenta de confrontaci¨® pol¨ªtica. L'activitat econ¨°mica i empresarial i el progr¨¦s de les persones necessita un escenari estable, segur i previsible per poder desenvolupar-se de la millor manera i complir amb la seva gran responsabilitat: generar riquesa que es transformi en benestar i crear ocupaci¨®. Que la campanya electoral del 20-D no sigui una oportunitat perduda per apropar emocionalment Espanya i Catalunya, i per consolidar la recuperaci¨® econ¨°mica. Els empresaris del Foment, els empresaris de Catalunya, tornem a parlar clar perqu¨¨ se'ns escolti.

Joaquim Gay de Montell¨¤ ¨¦s president de la patronal Foment del Treball.