Lli?ons de vida

Tot bon traductor ¡ªcom tot bon escriptor, d¡¯altra banda¡ª ¨¦s, abans que res, un lector. Un lector ¨¤vid i curi¨®s. Anna Casassas, una de les nostres traductores m¨¦s reconegudes i prestigioses, explica que va descobrir el roman¨¨s Panait Istrati (1884-1935) en una vella traducci¨® catalana que corria per la biblioteca familiar. Captivada, en va llegir altres obres en franc¨¨s i no ha parat fins que ha conven?ut l¡¯editora de Min¨²scula, Valeria Bergalli ¡ªsempre atenta a la bona literatura poc coneguda i que enguany celebra tres lustres del seu espl¨¨ndid projecte editorial¡ª per publicar-hi la traducci¨® d¡¯Els meus comen?aments, un text autobiogr¨¤fic d¡¯Istrati escrit en franc¨¨s el 1927 i que Casassas serveix amb encert, gr¨¤cies a una prosa viva i flu?da.

Home de vida atzarosa, Istrati evoca aqu¨ª, a l¡¯altura dels 40 anys, dos episodis crucials de la seva adolesc¨¨ncia. Primer, l¡¯entrada, amb a penes dotze o tretze anys, en el servei d¡¯una taverna regentada per un grec a la seva Braila nativa. ?s una hist¨°ria brutal, la cancel¡¤laci¨® abrupta de la infantesa amb un treball que passa a ocupar totalment la vida del noi, orfe de pare i fill d¡¯una modesta bugadera. Acabada l¡¯escolaritzaci¨® obligat¨°ria i sense recursos per seguir estudiant, tot i les bones capacitats que li reconeix un mestre sensible, busca treball a la taverna atret tant per l¡¯ambient del barri portuari, a la riba del Danubi, com per les ganes d¡¯aprendre grec, la llengua del seu difunt pare.

El que Istrati hi troba, per¨°, ¨¦s una feina dur¨ªssima: ¡°Dinou hores al dia, de fatics, d¡¯enc¨¤rrecs, o d¡¯estar dret (de les sis del mat¨ª a la una de la matinada)¡±, vivint-hi i dormint-hi ¡ªben poc¡ª tots els dies de l¡¯any excepte ¡°un dia de festa per Pasqua i un altre per Nadal¡±. L¡¯infant no veu truncada nom¨¦s la vida familiar, sin¨® tamb¨¦ l¡¯anhelat i bullici¨®s batec del carrer, del qual el separa una ¡°infranquejable muralla xinesa¡±, enclaustrat setmana rere setmana a la taverna, treballant com un bastaix i sotm¨¨s a un tir¨¤nic caixer que no vol que cap empleat li pugui fer ombra. Es tracta, en definitiva, de la iniciaci¨® d¡¯Istrati en la poc amable vida dels adults, descrita poderosament, amb una incondicional simpatia del narrador per l¡¯infant que va ser, en qui veu una figura de tots els infants, contemplats amb esperit rousseauni¨¤. Per¨° el noi sobreviu i surt, en part, guanyador del repte. Gr¨¤cies a un home bondad¨®s, l¡¯inoblidable capit¨¤ Mavromati, i gr¨¤cies al diccionari de roman¨¨s que li regala i que li obre un m¨®n.

La segona part mostra Istrati deu anys despr¨¦s, al principi de la vintena, decidit a emigrar a Fran?a fent-se poliss¨®. L¡¯experi¨¨ncia de la taverna de Braila, i el valor de la fidelitat a qui l¡¯ha tractat amb respecte, han enfortit el jove que ara va darrere la il¡¤lusi¨® d¡¯una vida millor en un altre pa¨ªs. Llegit ara, en plena crisi dels refugiats que veiem cada dia caminant per les carreteres de mig Europa o llan?ant-se a les aig¨¹es del Mediterrani, aquest cap¨ªtol resulta dolorosament viu i actual. L¡¯epopeia d¡¯Istrati, que l¡¯acaba portant ben lluny del dest¨ª somiat, ¨¦s plena de mis¨¨ria, per¨° el relat, vigor¨®s i desimbolt, sembla contagiar-se de l¡¯esperit de Charlot, a qui dedica el cap¨ªtol, ¡°aquesta pel¡¤l¨ªcula de la meva vida¡±. Aix¨ª, les p¨¤gines que transcorren a N¨¤pols s¨®n un prodigi narratiu, plenes d¡¯humor i alhora de desesperaci¨®, i, com les anteriors, es fan molt curtes i deixen amb ganes de llegir m¨¦s llibres d¡¯Istrati.