Escenografies al Macba

Dues de les exposicions que es poden veure en aquest moment al Macba, una de fotografies de Xavier Miserachs i una altra de l¡¯artista portugu¨¨s Carlos Bunga a la Capella dels ?ngels, tenen, per sobre del seu valor art¨ªstic, un innegable inter¨¨s arquitect¨°nic.

La primera exposici¨®, Miserachs-Barcelona, ¨¦s una exposici¨® fora del corrent que treu la fotografia i el museu del marc habitual. Est¨¤ resolta en quatre sales. La primera ¨¦s un passad¨ªs format per murals fotogr¨¤fics en ziga-zaga presidits per una foto de Santa Maria del Mar franquejada per dues mitgeres monumentals. La segona certament cont¨ªnua, malgrat que la manera d¡¯exposar les fotos ¨¦s diferent. La tercera sala ¨¦s un espai de cinc costats irregulars, dos dels quals s¨®n miralls i amplifiquen les fotografies incloent-hi el p¨²blic que les mira, i la quarta ¨¦s en realitat un llibre gegant, Barcelona, blanco y negro (editat el 1964 amb fotos de Miserachs) que es pot veure com un passi de diapositives.

No recordo cap altra exposici¨®, que no sigui la del Paral¡¤lel al CCCB fa tres anys, que hagi reflectit tan b¨¦ l¡¯atmosfera d¡¯un carrer i, per extensi¨®, de la ciutat. Des d¡¯aquest punt de vista, la segona sala ¨¦s exemplar, organitzant les fotografies reprodu?des en gran format ¡ªon les persones retratades tenen una grand¨¤ria real sobre plans lleugerament ondulats¡ª i ajuda a fer-les visibles perqu¨¨ for?a l¡¯escor?; amb l¡¯ajut de les fotos dels dos extrems, que tanquen la vista, configuren una veritable escenografia que ens inclou. Per¨° el m¨¦s destacat ¨¦s haver retallat les fotos per descompondre-les en diferents plans. Aix¨ª, per exemple, passa amb els anuncis o amb les persones, entre les quals destaquen un grup de tres homes perfilats que surten literalment de la foto i ajuden que nosaltres siguem alguna cosa m¨¦s que espectadors i fent que quasi formem part de l¡¯escena. Podr¨ªem resumir-la dient que, quan entrem, veiem nom¨¦s fotos; a la segona sala sembla que les persones vulguin sortir de la foto, i a la tercera les persones, alliberades del fons, omplen l¡¯espai amb l¡¯ajut dels miralls. El fet que al costat estigui muntada una altra exposici¨® sobre l¡¯arxiu de Miserachs atorga a aquesta m¨¦s sentit encara. Hi podem descobrir els fulls de contactes i els documents que permeten veure la manera de treballar i els enc¨¤rrecs, entre d¡¯altres, dels tres llibres fets per ell: Barcelona, blanco y negro, Costa Brava i Cachorros; en veure-les ens adonem que el muntatge del costat no ¨¦s m¨¦s que una versi¨® d¡¯aquests llibres interpretats lliurement.

La segona exposici¨®, que es pot veure a la Capella dels ?ngels, ¨¦s una instal¡¤laci¨® del portugu¨¨s Carlos Bunga. Es tracta d¡¯una construcci¨® gegant que modifica la percepci¨® de l¡¯espai de la capella. ?s una preparaci¨®, una obra en construcci¨® i un exemple extraordinari de precarietat i del poder de suggesti¨® de la forma en construcci¨®. Un bastidor on tenen cabuda tots els finals possibles. La construcci¨®, semblant a una estructura d¡¯acer de grans dimensions, reprodueix un espai netament arquitect¨°nic, una nau formada per paraments verticals de grans dimensions, amb un peristil de pilars i una factura de construcci¨® moderna, amb el llenguatge constructiu de l¡¯acer i elements plegats i rigiditzats amb cartel¡¤les. D¡¯aquesta nau est¨¤ tan sols aixecada una de les seves meitats, la de l¡¯esquerra. La de la dreta t¨¦ constru?ts els primers 20 cent¨ªmetres, per¨° aquest defecte, que fa que la veiem incompleta, obliga que la reconstru?m mentalment. El m¨¦s sorprenent ¨¦s quan comprovem que la construcci¨® no ¨¦s d¡¯acer i descobrim que est¨¤ feta de cart¨® ondulat, cola i una mica de pintura blanca.

La visita d¡¯aquesta segona exposici¨® condiciona, com sostenia Ernst Gombrich amb relaci¨® a la m¨²sica: all¨° que ve despr¨¦s afecta el que ha arribat abans. Aqu¨ª succeeix igual, ho acabem de veure i ja veiem la primera exposici¨® de fotografies com una construcci¨® escenogr¨¤fica que t¨¦ tanta capacitat de transformar l¡¯espai com la segona. La de Bunga recorre a la construcci¨® d¡¯una fantasia arquitect¨°nica espacial; la de Miserachs als plans. Les dues tenen un format gran que ens envolta i les dues ens inclouen. S¨®n el suport en qu¨¨ participem i fan que no tingui sentit, o que sigui inexacte dir que les hem vist. M¨¦s aviat, hi hem estat i ens hi hem ficat. En veure-les intu?m que el que ens interessa est¨¤ en l¡¯arquitectura en construcci¨®, incompleta i per decidir i, a l¡¯altre extrem, en l¡¯arquitectura ocupada, que no vol dir acabada. Aquestes dues exposicions representen for?a fidelment aquest dos extrems de l¡¯arquitectura.