¡°Em sorpr¨¨n que des de Catalunya es digui que som esclaus¡±

Com va la vida? Crec que vivim en una muntanya russa, per¨° bonica. Segueixo a dalt de la muntanya¡­ Vaig cr¨¦ixer en un m¨®n en el qual no estava programada per res del que he fet, ni del que m'ha passat. Tinc la sensaci¨® de dur una vida falsa, i perennement pateixo la s¨ªndrome de l'impostor, fins i tot quan em va molt b¨¦. Quan no em va b¨¦ penso: esclar, no ¨¦s una s¨ªndrome ¨¦s la veritat.

Quina ¨¦s aquesta s¨ªndrome??La tenen moltes persones. Martin Scorsese, per exemple, diu que t¨¦ la sensaci¨® que est¨¤ en un set de rodatge, alg¨² va per l'esquena i li diu: "Escolti, que vost¨¨ no pertany a aix¨°, vagi-se'n".

Li passa a la feina o a la vida? ?s una s¨ªndrome de professionals. Henning Mankell, al qui vaig con¨¨ixer molt, comentava que ell ho havia tingut molts anys. A la vida no em passa.

?s com inseguretat cr¨°nica. Em paralitzen les situacions socials. Fer les coses sense apar¨¨ixer seria fant¨¤stic. Fa dues setmanes l'alcalde de Marsella em va donar la Medalla de la Ciutat. Vaig preparar un discurs dedicant l'homenatge a una amiga que havia passat una situaci¨® molt dura. Se'm va fer un nus a la gola, vaig comen?ar a plorar i no vaig poder parar.

Qu¨¨ li va passar a la seva amiga? Va perdre el seu fill. Li vaig dedicar la pel¡¤l¨ªcula Ayer no termina nunca. He vist com aquesta persona ha sortit d'un dels pitjors pous en els quals pot caure un ¨¦sser hum¨¤. (Mira, m'emociono ara!)

El cinema l'alleujar¨¤ de la s¨ªndrome: vost¨¨ va de deb¨° explicant coses.?Alleuja. He dirigit 14 pel¡¤l¨ªcules. Hi ha un moment en qu¨¨ explicar se sobreposa a tot. La s¨ªndrome de l'impostor sempre est¨¤ a la recambra, no obstant aix¨°, per¨° alhora hi ha un plaer que es renova cada vegada: transportar el p¨²blic a una nova aventura.

Ara escolta milers d'espanyols per al projecte de documental Un dia qualsevol a Espanya. Qu¨¨ ha apr¨¨s? Hi ha moltes vides excepcionals. Malalts d'ELA; com cuiden els seus nadons dos pares cecs; gent que ensenya la seva solitud i la casa seva. Hist¨°ries senzilles fascinants.

Com seria el seu propi retrat? S¨®c directora de cinema aix¨ª que li afegiria una mica de literatura: em transmutaria en un esquirol vermell, curi¨®s, que salta i mira les coses amb ulls de sorpresa perp¨¨tua.

Qu¨¨ li sorpr¨¨n del m¨®n que t¨¦ al voltant? L'estupidesa institucionalitzada. Em sorpr¨¨n que a Catalunya, on visc, es digui que estem oprimits, que som esclaus. Jo no em sento oprimida, ni esclava; tinc una hipoteca, com gaireb¨¦ tots els espanyols, aix¨° s¨ª que t'esclavitza. Em sorpr¨¨n que sigui impossible sortir d'una esp¨¨cie de cercle vici¨®s que es retroalimenta i no porta enlloc.

L'hi afecta molt humanament? Molt¨ªssim. Em fereixen les paraules, els fets, les mentides, la manipulaci¨® de la hist¨°ria. Quan es rumia sobre gestes i corrents hist¨°rics i es menteix descaradament, em dol fins al punt de la depressi¨®. La meva mare era de Salamanca, el pare de la meva filla ¨¦s de Madrid, jo s¨®c de Barcelona i el meu pare era catal¨¤ i catalanista. Aix¨° a ell li hagu¨¦s fet vergonya.

Veu escletxes al cercle vici¨®s? Tinc l'esperan?a que un raig de llum il¡¤lumini els que ens governen. Si Mas ha dit, davant successos recents, que ell els ent¨¦n perqu¨¨ tamb¨¦ estem oprimits! Per¨°, escolti!

Va escriure a EL PA?S una carta de den¨²ncia. Va ser valentia? No s¨®c gens valenta. La independ¨¨ncia no sembla una idea bona, ni desitjable, ni viable. En qu¨¨ millorar¨¤ la vida de la gent? Tindrem un passaport de quatre barres? I? N'estava farta: No en el meu nom, en el meu nom no ho facin!

Qu¨¨ l'alegra de la vida? Les anxoves, els bons llibres, les bones pel¡¤l¨ªcules, el bon vi, el meu xicot, la meva filla. Les anxoves!