L¡¯hora dels perqu¨¨s

La curiositat ¨¦s el motor del coneixement. Sense ella, la humanitat aniria en parracs. Els nens creixen amb els perqu¨¨s. Hi ha una edat, quan sospiten que el m¨®n ¨¦s una mica m¨¦s que l'embolcall que els empara, en qu¨¨ metrallen a preguntes i cada resposta ve replicada amb un nou per qu¨¨, en un encadenat que, sovint, acaba amb la paci¨¨ncia dels pares. Quan passen coses per a les quals no est¨¤vem preparats, quan un esdeveniment ens desborda perqu¨¨ fa saltar miques les proteccions f¨ªsiques i mentals que ens hem anat construint, recuperem les pulsions infantils i acudim, de nou, al per qu¨¨. Per qu¨¨ maten? Per qu¨¨ a nosaltres? Per quins motius? Amb l'esperan?a de trobar una resposta que ens retorni la calma.

Per qu¨¨ maten? Per qu¨¨ un jove sense atributs precisos pot convertir-se en un terrorista su?cida disposat no nom¨¦s a matar si no a matar morint? Per qu¨¨? ¡°No tinc resposta, no s¨¦ si n'hi ha, potser alg¨² la t¨¦¡±, diu la novel¡¤lista Scholastique Mescasonga, que va perdre 27 familiars, entre ells la seva mare, al genocidi de Ruanda. I afegeix: ¡°De qu¨¨ servir¨¤ la resposta si la pregunta ¨¦s l'Home?¡± La matan?a indiscriminada ¨¦s pensable: no per assumir-la amb fatalitat sin¨® per respondre-hi amb exig¨¨ncia moral i lluita ideol¨°gica. S¨®n humans com nosaltres: S¨ª. Hi ha causes econ¨°miques, socials i pol¨ªtiques que creen les condicions perqu¨¨ aquests comportaments siguin possibles: moltes. I hi ha persones que especulen amb aquests comportaments en benefici de determinats interessos: tamb¨¦. Totes aquestes coses s¨®n certes i cal buscar resposta a tots els perqu¨¨s. Per¨° sense que aquest afany d'objectivitat explicativa serveixi ni d'exculpaci¨® ni de justificaci¨®, ni ens situ? en la vanalitzadora tend¨¨ncia a col¡¤locar totes les ideologies i creences en el mateix pla. Estem davant un problema que requereix no oblidar la perspectiva moral: el mal existeix.

Amb els perqu¨¨s, busquem sentit a la trag¨¨dia, perqu¨¨ res ens atabala m¨¦s que el sense sentit. Sobre la naturalesa dels atemptats, poca cosa podem afegir: el proc¨¦s de transformaci¨® d'un jove en assass¨ª a partir de la recerca de reconeixement est¨¤ descrit. Com que D¨¦u encara existeix, tot est¨¤ perm¨¨s. Matar en nom de D¨¦u ¨¦s la m¨¤xima expressi¨® del nihilisme: no hi ha l¨ªmits, en el seu nom tot ¨¦s possible. ¡°?s blasf¨¨mia¡±, ha dit el papa Francesc. I ho celebro venint d'una Esgl¨¦sia que es va afartar de matar en nom de D¨¦u. Sense anar m¨¦s lluny, ¨¦s una pena que els papes de l'¨¨poca no consideressin blasfem el suport de l'Esgl¨¦sia cat¨°lica als crims del franquisme.

He recordat aquests dies un article de Mart¨ªn Amis sobre l'11-S. Hi citava un esl¨°gan dels talibans: ¡°Llanceu la ra¨® als gossos¡±, per dir ¡°Aixafeu la ra¨®, destrosseu-la i qualsevol cosa semblar¨¤ possible¡±. O sigui, sense la ra¨® tot est¨¤ perm¨¨s. Perqu¨¨ anar m¨¦s enll¨¤ de la ra¨® significa ¡°transcendir els confinis de la llei moral¡±, ¡°entrar en l'univers il¡¤limitat de la bogeria i la mort¡±. Per aix¨°, deia, Martin Amis, el pitjor que es pot fer davant el gihadisme ¨¦s donar una resposta de creient, com va fer Bush.

Per aix¨° em preocupa el relat del per qu¨¨ en mans dels dirigents pol¨ªtics. Hi ha una sobreactuaci¨® que convida a pensar en un exercici de qu¨ªntuple ocultaci¨®. D'un m¨®n canviant, que els humiliats d'ahir desafien de mil maneres i amb instruments heretats de nosaltres a l'autocomplaent poder europeu i occidental. Dels circuits d'interessos, diners i armes que mantenen Occident atrapat a la xarxa de les monarquies del golf i de sinistres personatges com Erdogan. De la cadena d'errors estrat¨¨gics que de l'Iraq a S¨ªria i L¨ªbia han alimentat el volc¨¤. De la incompet¨¨ncia en la coordinaci¨® pol¨ªtica i policial en la mateixa Europa. De la impot¨¨ncia per donar una perspectiva pol¨ªtica als ciutadans que es van mobilitzar al gener quan va tenir lloc l'atemptat al?Charlie Hebdo. Paolo Flores d'Arcais ho resumeix en una pregunta: per qu¨¨ el govern franc¨¨s no va voler traduir en acci¨® institucional la revolta moral dels ciutadans, per qu¨¨ en un any els governs occidentals no han fet res pol¨ªticament parlant?