La complexa posici¨® de la CUP amb el terrorisme

¡°El nostre suport absolut a la ciutat de Par¨ªs davant d'aquesta irracionalitat. Aturem el feixisme!¡± Amb aquesta frase va condemnar oficialment la CUP els atemptats d'Estat Isl¨¤mic a la capital francesa. Que la cita parli de feixisme, i no de terrorisme, no ¨¦s casualitat. Tampoc feien refer¨¨ncia expl¨ªcita a terrorisme les puntuals intervencions escrites sobre l'assumpte que van fer els representants del partit. El perqu¨¨ es pot trobar en un document de la CUP del mar? 2014, adre?at a la mesa del Parlament. El document era una carta firmada pel diputat David Fern¨¤ndez per explicar la negativa de la CUP a signar una declaraci¨® de condemna del terrorisme per al Dia Europeu en Record de les V¨ªctimes del Terrorisme, des¨¨ aniversari de l'11-M. Conclo?a la carta: ¡°Dif¨ªcilment signarem cap declaraci¨® que ¨Cprecisament sobre terrorisme¨C no denunci? que tamb¨¦ ¨¦s terrorisme envair i destrossar un pa¨ªs esbotzant el dret internacional i amb arguments que es van demostrar obertament falsos ¨CIraq¨C, amb la implicaci¨® directa del govern espanyol¡±.

¡°No compteu amb nosaltres¡±

Fern¨¤ndez recordava aleshores els problemes que es van produir durant la Cimera Euromediterr¨¤nia del 2005 per definir terrorisme i esmentava alguns exemples de la posici¨® de la CUP: ¡°Si no som capa?os de recon¨¨ixer els 150.000 morts civils iraquians o l¡¯acte impune de terrorisme que va suposar l¡¯assassinat del periodista Jos¨¦ Couso, no compteu amb nosaltres. Si no sou capa?os de recon¨¨ixer la mort continuada de civils a l¡¯Afganistan sota els bombardejos de l'OTAN, no compteu amb nosaltres¡±. El document tamb¨¦ afegia una caracter¨ªstica recurrent en la comunicaci¨® del m¨®n cupaire: ¡°No signarem una declaraci¨® que no abordi l¡¯horror de les viol¨¨ncies en totes les seves perspectives i dimensions¡±. Amb els atemptats a Par¨ªs s'ha repetit aquesta ret¨°rica. Els regidors de la CUP a l'ajuntament de Barcelona van participar en el minut de silenci del ple del 16 de novembre mostrant una bandera de les unitats femenines kurdes de defensa de Kobane, YPJ: ¡°Record per a les v¨ªctimes de Par¨ªs i les YPJ, en combat incansable contra Estat Isl¨¤mic¡±. El dia dels atemptats a Par¨ªs, la diputada Eul¨¤lia Reguant va piular: ¡°Nit trista. Nit de dir: no a la islamof¨°bia¡±. L'endem¨¤, Reguant va escriure ¡°Ens llevem commocionades pels atemptats de Par¨ªs. Commocionades per les massacres de Par¨ªs, Iraq, Kurdistan, Afganistan, Beirut¡±. I va afegir: ¡°La vida de milers de persones est¨¤ condicionada per l'amena?a de massacres arreu del m¨®n: Kurdistan, Palestina, Som¨¤lia¡±. De nou, els assassinats de Par¨ªs s'han de recordar juntament amb altres cat¨¤strofes i sense utilitzar la paraula 'terrorisme'.

Un altre factor que complica el posicionament de la CUP ¨¦s la seva bel¡¤liger¨¤ncia vers Fran?a, com especifica el seu programa electoral per al 27-S: ¡°Forc?arem la ruptura amb els estats espanyol i france?s a trave?s de l¡¯exercici del dret a l¡¯autodeterminacio? del poble catala? i apostarem per una Repu?blica Catalana que abraci el conjunt del territori nacional, de Fraga a Mao? i de Salses a Guardamar¡±. Quan la fa?ana de l'Ajuntament de Barcelona va ser il¡¤luminada amb els colors de la bandera francesa, la CUP del districte de Sant Mart¨ª va piular ¡°Aix¨° no ¨¦s solidaritat! Els colors d¡¯una bandera imperialista a la fa?ana de l¡¯Ajuntament¡±.

¡°Fals clima social d'inquietud¡±

La CUP considera que l'amena?a del terrorisme pot ser utilitzada per l'estat com una eina per controlar la societat. El programa electoral del partit proposava una reforma radical del cos policial en aquests termes: ¡°S¡¯ha de capgirar l¡¯actual concepte de ?seguretat ciutadana? evitant des dels poders pu?blics crear un fals clima social d¡¯inquietud (amenac?a terrorista, racisme, immigracio?, vandalisme), pel principi de seguretat ciutadana es vol justificar la pe?rdua de llibertat individual o col¡¤lectiva¡±.

?s significatiu del posicionament de la CUP vers la pol¨ªtica internacional contra el terrorisme isl¨¤mic aquest passatge del programa: ¡°La CUP - Crida Constituent rebutja formar part de la Unio? Europea, l¡¯Euro, l¡¯OTAN i l¡¯Euroexe?rcit. Promourem el tancament de totes les bases militars i la construccio? d¡¯una societat que potencii? la cultura de la pau, la cooperacio? i la solidaritat internacionalista. [...] Mirarem d¡¯establir com a prioritaris de la nostra solidaritat internacionalista, a causa del component histo?ric, estrate?gic i d¡¯arrelament a casa nostra, els segu?ents pai?sos: Venec?uela, Cuba i pai?sos de l¡¯ALBA, Colo?mbia, Sa?hara, Palestina, Kurdistan i Euskal Herria¡±.

David Fern¨¤ndez i el diputat Benet Salellas van participar en la redacci¨® del llibre Rastros de Dixan. El llibre ¨¦s una s¨¨rie de textos que analitzen el cas del comando Dixan, un grup condemnat per l'Audi¨¨ncia Nacional el 2007 per terrorisme d'arrel salafista. El seu advocat va ser Benet Salellas. Grups de drets humans i de l'esquerra alternativa insisteixen que els condemnat s¨®n innocents. La introducci¨® de Rastros de Dixan s'escriu que ¡°el clima posterior a l'11-S i en aquesta societat hiperinformada, estar informat ¨¦s, tamb¨¦, romandre espantat: saber ¨¦s t¨¦mer. [...] El segon objectiu d'aquest llibre ¨¦s, precisament, mostrar com tot l'aparell intel¡¤lectual desplegat per think tanks, mitjans de comunicaci¨®, ?opinions autoritzades?, fonts policials... ¨¦s pensament m¨¤gic que no at¨¦n a raons o a fets comprovables, sin¨® que serveix per mantenir l'imaginari adequat per a un clima de temor i alarma social¡±.

¡°Viol¨¨ncia pol¨ªtica¡±

Un altre factor que determina l'estrat¨¨gia de la CUP amb el terrorisme s¨®n els seus estrets vincles amb l'esquerra radical basca. Fern¨¤ndez considerava, en la carta parlament¨¤ria, que la viol¨¨ncia al Pa¨ªs Basc ¨¦s pol¨ªtica: ¡°Aquest pa¨ªs ha sofert les irreparables conseq¨¹¨¨ncies de la viol¨¨ncia pol¨ªtica des del final de la dictadura franquista [¡­] aquest pa¨ªs ha estat igualment v¨ªctima d¡¯unes pol¨ªtiques antiterroristes embogides [¡­] i d¡¯una viol¨¨ncia institucional, policial o parapolicial que, sota par¨¤metres d¡¯absoluta impunitat i cobertura, eleva el nombre de v¨ªctimes mortals en el conflicte basc a 1.300: 850, de forma innegable, provocades per ETA i 472 per altres formes de viol¨¨ncia i terrorisme d¡¯Estat. Per tant, la no-inclusi¨® i no-reconeixement de totes les formes de viol¨¨ncia i terrorisme sofertes, i per tant el no-reconeixement de totes les v¨ªctimes, impossibilita obertament que la CUP-AE signi cap declaraci¨® que no reconegui totes les vulneracions dels drets humans¡±.