El pla independentista i la corrupci¨® enterren Converg¨¨ncia

Artur Mas va oficialitzar ahir la defunci¨® de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya (CDC), 41 anys despr¨¦s de l'assemblea fundacional. El president catal¨¤ va fer una crida a crear "un nou partit" que reuneixi les fortaleses de la formaci¨® que ha governat Catalunya durant 28 anys des del 1980 "i deixi de banda el que ja no serveix". Els casos de corrupci¨® que esquitxen el partit, i singularment la caiguda en desgr¨¤cia del seu fundador, Jordi Pujol, s¨®n al darrere de la refundaci¨®, com el proc¨¦s sobiranista, que en els ¨²ltims mesos ha anat apartant de la sala de m¨¤quines els dirigents m¨¦s moderats.

Converg¨¨ncia ha treballat en la seva refundaci¨® des de fa un any i mig, quan Jordi Pujol va confessar ser un evasor fiscal i la corrupci¨® ha esquitxat gaireb¨¦ tota la seva fam¨ªlia. El partit no nom¨¦s va viure la p¨¨rdua pol¨ªtica del gran referent hist¨°ric, sin¨® que tamb¨¦ va haver de renunciar a Oriol Pujol, llavors secretari general i que estava cridat a succeir Artur Mas. En els ¨²ltims mesos la nova eclosi¨® del cas del 3%,?amb dos registres de la Gu¨¤rdia Civil a la seu del partit inclosos, ha acabat de dinamitar la imatge de Converg¨¨ncia fins al punt de no deixar-li aparentment cap m¨¦s via que una voladura controlada.

La direcci¨® nacionalista, com ahir va fer Artur Mas, ha intentat emmarcar la refundaci¨® no tant en aquests esc¨¤ndols sin¨® en la necessitat de construir un partit capa? d'agafar les regnes d'un nou estat si la independ¨¨ncia acaba arribant. El seu argument ¨¦s que CDC ¨¦s un partit que va ser creat per gestionar una autonomia i ara es necessita una formaci¨® capa? de liderar aquest hipot¨¨tic nou estat.

Un nou partit el 2016

A m¨¦s, el l¨ªder convergent vol utilitzar la idea del nou partit com a ham per captar vots amb vista a les eleccions generals del 20-D. Aix¨° explica que l'anunci formal de la refundaci¨® es fes en un acte en qu¨¨ en principi havia de tenir tot el protagonisme Francesc Homs, cap de cartell de Democr¨¤cia i Llibertat, la marca amb la qual CDC es presenta a aquests comicis. Mas va dir que Democr¨¤cia i Llibertat ¨¦s la ¡°millor llavor¡± perqu¨¨ ¡°a principis de l'any que ve comenci a florir un arbre a Catalunya en forma de partit pol¨ªtic¡± que agrupi liberals, democratacristians i socialdem¨°crates. I va afegir que aix¨° ha de fer-se al marge de si hi ha o no investidura. ?s a dir, al marge de si hi ha noves eleccions auton¨°miques a Catalunya.

Encara que la refundaci¨® del partit entri ara en una fase decisiva, ja fa mesos, fins i tot anys, que hi ha moviments de fons que han apartat de la primera l¨ªnia molts pesos pesants de la direcci¨®, especialment pel pla sobiranista. CDC ha viscut amb gran incomoditat aquesta setmana l'anunci d'Antoni Fern¨¢ndez Teixid¨®, membre de l'ala m¨¦s liberal del partit, que ha dimitit de tots els seus c¨¤rrecs per la incomoditat que li produeix el proc¨¦s independentista i les negociacions amb la CUP.

Teixid¨® no ¨¦s l'¨²nic dirigent que se n'ha apartat. D'altres ho han fet discretament, com bona part dels diputats que van formar part del grup Catal¨¤ al Congr¨¦s en el passat i que fins i tot van ser consellers de la Generalitat, com Llu¨ªs Recoder o Francesc Homs Ferret.

Malgrat que molts admeten una certa desorientaci¨® per la radicalitzaci¨® del proc¨¦s sobiranista i especialment per les cessions que s'estan fent davant la CUP, a Converg¨¨ncia no hi ha un nucli organitzat que amenaci el poder d'Artur Mas. El mateix Teixid¨® afirma que ell era l'¨²nic dirigent que es permetia expressar les seves cr¨ªtiques en les reunions de l'executiva.

De fet, els pocs que han exterioritzat les seves discrep¨¤ncies per l'actual situaci¨® estan sortint. Consellers com Felip Puig o Andreu Mas-Colell saben que no formaran part del proper Govern catal¨¤ i no han dubtat a expressar p¨²blicament els problemes que implicaria adoptar les pol¨ªtiques econ¨°miques anticapitalistes de la CUP. L'excepci¨® entre els consellers cr¨ªtics amb la radicalitzaci¨® del proc¨¦s sobiranista ¨¦s Santi Vila, que aspira a continuar en el Govern i en la direcci¨® de CDC. Altres dirigents confien que la mutaci¨® permeti reorientar algunes prioritats i no sigui simplement est¨¨tica. I esperen tenir un paper rellevant en aquest proc¨¦s.

El paper de Mas

?s el cas de Carles Campuzano, diputat al Congr¨¦s i n¨²mero dos de la llista de Democr¨¤cia i Llibertat, que ha llan?at des del seu blog una primera idea del que ha de passar a partir d'ara. ¡°El que ha representat CDC necessita molt m¨¦s que una refundaci¨®. Es necessita una nova converg¨¨ncia que concentri totes les energies dels sectors que treballen per un estat propi per a Catalunya, aspiren a aprofundir el projecte europeu i demanen una pol¨ªtica oberta i gens sect¨¤ria, i que aposten per les reformes necess¨¤ries per garantir una societat m¨¦s pr¨°spera¡±, ha escrit.

Entre els dubtes que genera el nou partit hi ha la de quin protagonisme es reservar¨¤ Artur Mas. Ahir el president nom¨¦s va dir que hi podria arribar a exercir un ¡°paper complementari¡±.