Regular o redistribuir?

Segur que hem participat en converses o discussions sobre quina ¨¦s la millor manera d'organitzar un pa¨ªs per aconseguir que generi m¨¦s riquesa i que, a m¨¦s, es distribueixi de la millor manera possible. En dues paraules: com aconseguir una societat m¨¦s productiva i m¨¦s justa socialment. Durant el segle XX, tant les teories econ¨°miques com les ideologies han fet d'aquests dos objectius el centre de la seva feina i de les seves lluites acad¨¨miques o pol¨ªtiques. M'agradaria, a costa de simplificar el que ¨¦s complex, exposar un esquema de les diverses opcions possibles. Cal analitzar el tema, recorrent successivament tres nivells de discussi¨®.

1. Contradicci¨® o complementarietat? Alguns corrents defensen que aquests dos objectius s¨®n bastant contradictoris. Argumenten que l'acumulaci¨® de riquesa afavoreix m¨¦s inversi¨® productiva a la recerca de beneficis, i que la desigualtat social estimula l'esfor? de les persones per aconseguir millorar la seva situaci¨®. La cobd¨ªcia d'uns i el desig de millora dels altres s¨®n positius per a tothom. M¨¦s inversi¨® i m¨¦s esfor? personal, suposa m¨¦s productivitat, m¨¦s ocupaci¨®, i m¨¦s creixement. No descarten la recerca de l'equitat, per¨° insisteixen que ¡°primer cal generar riquesa, i despr¨¦s repartir-la¡­¡±.

Sense negar part d'aquests arguments, d'altres veiem aquests dos objectius com si fossin complementaris, sobretot en societats que han aconseguit ja un cert nivell de desenvolupament. M¨¦s igualtat de rendes permet una poblaci¨® activa molt m¨¦s sana i m¨¦s formada; produeix m¨¦s cohesi¨® social i crea un millor capital hum¨¤, que eleva els nivells de productivitat i d'innovaci¨®, i genera al mateix temps una demanda de consum m¨¦s alta. L'est¨ªmul paral¡¤lel del creixement i de l'equitat suposa una realimentaci¨® entre els dos que produeix els millors resultats, tal com es va comprovar a Europa durant la segona meitat del segle passat.

2. Mercat o planificaci¨®? Quina ¨¦s la millor manera de fer-los complementaris? Crec que ¨¦s un debat ja tancat. L'experi¨¨ncia de les economies sovi¨¨tiques ha posat en evid¨¨ncia que el funcionament d'un mercat de lliure compet¨¨ncia ¨¦s m¨¦s adequat per aconseguir una bona assignaci¨® de recursos que una economia planificada. Aquesta, a m¨¦s, suposa acceptar sistemes dictatorials que eliminen no nom¨¦s les llibertats econ¨°miques, sin¨® tamb¨¦ les de naturalesa civil.

Per¨° l'opci¨® pel mercat no es pot prendre sense tenir en compte dues precaucions. En primer lloc, cal assegurar que hi funcioni molt b¨¦ la compet¨¨ncia, ja que ¨¦s aqu¨ª on hi ha l'origen dels seus avantatges. Aix¨° significa que aquells sectors en els quals existeixen monopolis o oligopolis han de ser de propietat p¨²blica o b¨¦ han de ser objecte d'una regulaci¨® molt estricta. I en segon lloc, cal corregir les desigualtats de rendes que crea el mercat. Algunes d'aquestes desigualtats es poden corregir amb una bona regulaci¨®, i d'altres, amb una bona redistribuci¨®.

3. Regulaci¨® o redistribuci¨®? Finalment, als partidaris d'una economia de mercat, i alhora de m¨¦s just¨ªcia social, se'ns planteja la disjuntiva entre evitar que el mercat generi excessives desigualtats (regular el mercat) o fer una redistribuci¨® a posteriori de les rendes (sistema fiscal i Estat del benestar). El primer suposa mesures com un salari m¨ªnim, una forquilla m¨¤xima de salaris, convenis col¡¤lectius de sector, amb una fiscalitat moderada. El segon significa fiscalitat forta, pensions no contributives, asseguran?a d'atur p¨²blic, serveis p¨²blics universals amb gratu?tat total, renda m¨ªnima garantida¡­

Necessitem buscar una combinaci¨® de regulaci¨® i redistribuci¨® que, des del punt de vista conceptual, millori la igualtat sense perjudicar el dinamisme de l'economia, i que, a la pr¨¤ctica, millori l'efic¨¤cia i el control de compliment de les mesures pol¨ªtiques. Conceptualment, jo sempre he estat partidari de la redistribuci¨®; per¨° veient la nostra incapacitat de controlar el frau fiscal, i davant la demag¨°gia populista actual en relaci¨® amb el pes dels impostos, crec que, en paral¡¤lel amb la reforma fiscal, hem de fer passos en mesures de regulaci¨® que, per exemple, no permetin salaris excessivament baixos ni alts, i que eliminin les rendes procedents de les operacions especulatives que no produeixen valor real.

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre