Lloses inamovibles

A la seva primera novel¡¤la, L¡¯home que torna, Pep Puig (Terrassa, 1969) narrava el retorn d¡¯un sexagenari al poble on estiuejava quan era un adolescent, per¨° en comptes de retrobar-se amb un paisatge i uns amics topa amb l¡¯obligaci¨® de reviure una hist¨°ria d¡¯amor que no pot oblidar perqu¨¨ ni tan sols la recorda. A la seg¨¹ent, Les ll¨¤grimes de la senyora Marta, el protagonista tamb¨¦ torna al poble de la seva adolesc¨¨ncia i recorda com era la seva vida vint anys enrere, quan va viure una hist¨°ria secreta d¡¯amor amb la dona de l¡¯entrenador de l¡¯equip de futbol. I ara, en els set relats inclosos a L¡¯amor de la meva vida de moment, Puig de nou fa que els protagonistes-narradors revisitin com a adults el m¨®n perdut de l¡¯adolesc¨¨ncia o la primera joventut, per¨° aqu¨ª les fragilitats i les inconseq¨¹¨¨ncies dels amors volubles, les il¡¤lus¨°ries temptacions d¡¯hero?citat viscudes a l¡¯adolesc¨¨ncia durant les vacances al poble d¡¯estiueig mentre els adults fan la seva, la lluita entre la timidesa i l¡¯orgull, les complexes relacions entre els fills i els pares i entre els homes i les dones ¡ªsiguin o no amants¡ª, l¡¯aprenentatge de les arg¨²cies per convertir en m¨¦s c¨°mode la superviv¨¨ncia, tot adquireix una contund¨¨ncia narrativa notable gr¨¤cies a la solidesa d¡¯una veu experimentada que aconsegueix transformar la trivialitat de les estampes quotidianes en una lli?¨® gens desdenyable d¡¯habilitat narrativa: ¨¦s probable que, a l¡¯antologia mental que confecciona cada lector, almenys un parell de contes d¡¯aquest llibre ¡ªClara Bou i el que d¨®na t¨ªtol al recull¡ª hi ocupin un lloc preferent.

A Clara Bou tota la mat¨¨ria narrativa est¨¤ s¨¤viament calculada, els detalls ambientals estan molt ben escollits, i cada pe?a funciona amb una sumptuosa tranquil¡¤litat: una nit d¡¯estiu, uns nens juguen al carrer. S¡¯amaguen i es persegueixen, per¨° la diversi¨® entra en el suspens quan de cop i volta tothom ¨¦s conscient que una amiga ha desaparegut d¡¯una manera an¨°mala: se sap ¡ªs¡¯intueix¡ª que en la seva abs¨¨ncia hi figura el grinyol de la raresa. D¡¯una manera encara m¨¦s estranya ¡ªper¨° sense deixar de banda en cap moment la pres¨¨ncia de les circumst¨¤ncies m¨¦s quotidianes¡ª, a mesura que van passant les hores i s¡¯arriba a la matinada i tot el poble la busca, es va instal¡¤lant en el cor de la comunitat la certesa d¡¯un drama desconegut o d¡¯una pregunta sense resposta, com una llosa inamovible carregada de fatalisme o d¡¯in¨¨rcia que ni el formidable colof¨® de la veu narradora aconsegueix moure de lloc. A L¡¯amor de la meva vida de moment, en canvi, la for?a de la narraci¨® es basa en una altra de les virtuts liter¨¤ries de Puig: la seva estrat¨¨gia per convertir la digressi¨® en el nucli del relat, per anar construint els s¨ªmptomes del desenlla? amb una gradaci¨® simple d¡¯una enorme efic¨¤cia per satisfer les expectatives del lector. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que aqu¨ª sembla haver-hi la convicci¨® que una de les gr¨¤cies d¡¯anar vivint experi¨¨ncies ¨¦s la gr¨¤cia de convertir-les en literatura a pesar que no tothom hi pugui estar d¡¯acord.

A l¡¯¨²nic conte que fuig de l¡¯entorn m¨¦s o menys rural i on els personatges no s¨®n adolescents, Secrets d¡¯un matrimoni, el protagonista contracta un detectiu perqu¨¨ segueixi la seva dona i, al final de les perip¨¨cies, quan sap el que ha de saber, sent l¡¯impuls de dues coses simult¨¤nies, ¡°la primera d¡¯escanyar-la all¨¤ mateix, l¡¯altra d¡¯eixugar-li les ll¨¤grimes abans que li llisquessin galtes avall. Vaig optar per la segona, m¨¦s que res per no ficar-me en un merder. Despr¨¦s me¡¯n vaig anar cap a la porta i vaig marxar¡±. ?s potser el m¨¦s fluix del recull perqu¨¨ els jocs dels atzars argumentals s¨®n previsibles en exc¨¦s, per¨° les ¨²ltimes frases resumeixen quin ¨¦s el to moral que plana pel llibre: en comptes del naixement del drama, el que s¡¯imposa ¨¦s una mena de tristesa resignada cap a tot, cap als desenganys amorosos i cap a les oportunitats perdudes, igual que s¡¯ha perdut el temps i el m¨®n on haurien pogut succeir. I quan sembla que pot haver-hi un acte de viol¨¨ncia, com passa a D¨²gol, tot ¨¦s una lenta ironia ¡ªel laberint de l¡¯amor no t¨¦ fons¡ª i el marit of¨¨s i humiliat reacciona de la manera que reacciona perqu¨¨ ¡°volia un mal que li fes m¨¦s mal que el mal que li feia que jo i la Maite ens hagu¨¦ssim enamorat d¡¯aquella manera tan b¨¨stia¡±.