La bretxa entre les rendes m¨¦s riques i les m¨¦s pobres creix un 20%

El 20% de la poblaci¨® amb el nivell econ¨°mic m¨¦s alt a Catalunya t¨¦ 6,5 vegades m¨¦s renda que el 20% m¨¦s desfavorit. Una r¨¤tio que ha crescut un 20% des del 2011, quan era de 5,5. Aquesta xifra, d¡¯Idescat, forma part de l'informe anual que elabora Entitats Catalanes d¡¯Acci¨® Social (ECAS) i que aquest any posa el focus en la polaritzaci¨® social i la pobresa greu. ¡°Estem fracassant en les pol¨ªtiques socials¡±, ha denunciat Teresa Crespo, presidenta d¡¯ECAS. Les entitats critiquen que la recuperaci¨® en la macroeconomia encara no arriba al carrer i que pr¨¤cticament tots els indicadors continuen mostrant m¨¦s pauperitzaci¨®. ¡°Els rics s¨®n cada vegada m¨¦s rics, els pobres cada vegada m¨¦s pobres i la classe mitjana est¨¤ desapareixent¡±, ha recordat Crespo.

L'informe d¡¯ECAS, l¡¯Insocat, inclou entre d¡¯altres l'¨ªndex de r¨¤tio S80/20, que mesura la desigualtat en la distribuci¨® de la renda entre quintils. Espec¨ªficament, indica la proporci¨® d'ingressos totals rebuts pel 20% de la poblaci¨® amb m¨¦s poder adquisitiu en relaci¨® amb la rebuda pel 20% m¨¦s desfavorida. L'any passat, l'¨²ltima xifra disponible, el quintil m¨¦s ric tenia 6,5 vegades m¨¦s renda que el m¨¦s pobre. En tan sol tres anys ha augmentat un punt. En el conjunt d'Espanya, segons Eurostat, la variaci¨® ha estat del 8%, s¡¯ha passat del 6,3 al 6,8 en el mateix per¨ªode de temps.

Aquest distanciament entre els extrems, la polaritzaci¨®, ha comportat una reducci¨® de la classe mitjana i el seu corresponent empobriment. ¡°Treballar ja no ¨¦s garantia de no ser pobre¡±, ha explicat Merc¨¨ Darnell, responsable de Programes i Serveis de C¨¤ritas de Barcelona. ¡°Les xifres ens permeten veure la caiguda dels ingressos (un 11,7% dels catalans t¨¦ ingressos inferiors al 40% de la renda mitjana), per¨° no es relacionen amb les despeses, que pugen¡±, ha afegit Darnell.

Una altra xifra reveladora ¨¦s que en nom¨¦s un any s'han duplicat les fam¨ªlies amb mancances materials greus. L¡¯INE considera que es troba en aquesta situaci¨® si es respon afirmativament a m¨¦s de tres de les set preguntes que formula l'institut en les seves enquestes, per exemple, si es menja carn o pollastre cada dos dies; si es pot pagar despeses imprevistes o anar-se¡¯n almenys una setmana de vacances. El 2013, aquesta xacra afectava nom¨¦s al 7,8% de la poblaci¨®. Ara arriba al 16,8% de la poblaci¨®.

Les entitats d¡¯ECAS apunten la precarietat laboral i els d¨¨ficits del sistema de protecci¨® social com les causes de la desigualtat. ¡°La reforma laboral va precaritzar les condicions i la devaluaci¨® salarial ha fet necessari que calgui disposar de dos sous per sostenir una llar¡±, diu Darnell.

D¡¯altra banda, la vinculaci¨® de la major part de les prestacions socials a la traject¨°ria laboral expulsa moltes persones del sistema, per exemple, els aturats de llarga durada. Crespo ha insistit en una vella reivindicaci¨® que es fa tamb¨¦ des de l'acad¨¨mia: la necessitat de compactar les prestacions per donar m¨¦s i millor cobertura. ¡°En aquest moment l'atenci¨® es fa a trossos¡±, s¡¯ha queixat Darnell. Amb tot, les transfer¨¨ncies socials redueixen un 54% la taxa de pobresa.

Crespo ha assegurat que no va ser fins a la legislatura anterior que el Departament de Benestar, liderat per Neus Munt¨¦, va fer passos en aquesta direcci¨®. ¡°Fa poc que s¡¯ha elaborat la primera llista de la cartera de prestacions, encara queda molt cam¨ª per rec¨®rrer¡±. S¨®n ajudes que tenen diferents condicions d'acc¨¦s, que poden variar entre administracions.

Aquesta compactaci¨® podria ser l'embri¨® del sistema de rendes b¨¤siques que diversos partits portaven als programes electorals. O de la renda universal que proposa una iniciativa legislativa popular (ILP), ara en tr¨¤mit al Parlament. Crespo tamb¨¦ ha entonat un mea culpa per part de les entitats socials. ¡°Cada col¡¤lectiu busca assegurar la prestaci¨® en la seva parcel¡¤la i aix¨° fa que no remem tots en la mateixa direcci¨®¡±, ha assegurat la presidenta d¡¯ECAS.

Les entitats tamb¨¦ han demanat refor?ar l¡¯Estat del benestar a trav¨¦s de pol¨ªtiques m¨¦s equitatives. "No ¨¦s fort perqu¨¨ no hi ha una pol¨ªtica fiscal clara que faci que els que tinguin menys paguin menys i que no hi hagi evasi¨®", ha assegurat Crespo. ¡°La pobresa no ¨¦s nom¨¦s diners, hi ha intangibles que es poden percebre, com la depressi¨® o la por per la incertesa", ha afegit Roger Fe, del Centre d¡¯Acollida Ass¨ªs.