Condemnes de dissabte

La carretera solit¨¤ria travessa uns camps erms. Al final, un cartell fa triar: Brians 1 o Brians 2. El Seat Ibiza granat del 2004 (¡°color de vell¡±, diuen alguns) segueix fins a l'aparcament, on nom¨¦s destaca un BMW lluent. ?s un dissabte d'octubre, dia de visites a la pres¨®.

Encara falta una hora i una jove amb un vestit cenyit negre molt curt ja inaugura la cua per entrar a les cabines del m¨°dul 2. Tres homes amb gorra, collarets daurats i pantalons amples s'expliquen dempeus la setmana. El m¨°bil est¨¤ prohibit, per¨° un d'ells navega davant del vigilant, que fa veure que no el veu. Una rossa de mitja melena, asseguda sola, els mira amb les mans sobre els genolls. Una altra adolescent deixa la bossa (no s'hi podr¨¤ entrar gaireb¨¦ res) en una taquilla met¨¤l¡¤lica que costa un euro, estira el bra? i es recolza de costat a la paret.

A la sala on desesperen les visites, un lloc amb vidrieres, semibuit, amb un terra gris mat i vigilat per funcionaris, corren diversos nens. A la cua equivocada, la de paqueteria, una dona gran pregunta si ella t¨¦ un vis-a-vis o una comunicaci¨® normal. Entre confid¨¨ncies, dues amigues es detallen l'¨²ltima carta d'amor que han rebut.

Al final s'obre la porta de seguretat. ?s el tercer control. Una de les visitants explica que el seu marit de vegades arriba tard a les comunicacions. Treballa a la fleca i han d'anar a buscar-lo perqu¨¨ pugi, i es presenta tacat de farina. Almenys ara contribueix amb 300 euros a l'economia familiar, diu. Ella nom¨¦s hi va el dissabte perqu¨¨ agafar el bus per ser all¨¤ a les tres de la tarda ¨¦s molt trasbals. ¡°Veus el n¨²mero del paper que t'han donat? ?s el teu n¨²mero de cabina. Tindr¨¤s 20 minuts. Si el funcionari est¨¤ de bon humor, 25¡±, li diu a la conductora del Seat Ibiza, i l'agafa del bra? perqu¨¨ no es perdi en aquella mena cub de Rubik de color blanc on poden veure i parlar amb els presos.

L'acompanya i la deixa davant de la cabina n¨²mero 12. La conductora i periodista es palpa la butxaca de darrere dels pantalons, on porta un full arrencat d'una llibreta, i comprova que t¨¦ un boli, ¨¦s tot el que ha entrat. Quan aixeca el cap, davant seu, a l'altre costat del vidre, la mira atentament un home de m¨¦s de 40 anys amb el cap rapat, una jaqueta grisa i els ulls molt oberts. S'asseuen cadasc¨² a la seva cadira de pl¨¤stic. No hi ha tel¨¨fons, nom¨¦s una esp¨¨cie de reixeta al vidre que permet sentir-se a la perfecci¨®.

De costat, amb els bra?os i el cos cap endavant, molt a prop del vidre, ell comen?a primer l'interrogatori a la ¡°senyoreta¡± que ha mostrat inter¨¨s en la seva hist¨°ria. Per¨° de seguida passa a defensar-se: ¡°Jo vivia b¨¦, no estava tirat al carrer¡±. ¡°Per qu¨¨? Per qu¨¨ m'havia de ficar en aquell embolic?¡±, repeteix.

D'una cartera negra treu un paper amb tres tel¨¨fons: el de qui va ser el seu advocat al principi. ¡°Per¨° em vaig quedar sense diners¡±. Tamb¨¦ hi consta el del lletrat d'ofici que el va agafar despr¨¦s i que li porta la resta de causes que encara t¨¦ pendents. Total, d'aqu¨ª a poc temps canviar¨¤ la seva situaci¨®. Ha de complir el temps m¨¤xim. Si torna a sortir de la pres¨®, ser¨¤ nom¨¦s per anar a un altre judici. Potser amb algun curset ¨C¡°com els etarres¡±, diu¨C, potser refonent alguna de les penes¡­ Potser aix¨ª, d'aqu¨ª a uns anys, li donaran algun perm¨ªs. Escrit en blau tamb¨¦ t¨¦ el tel¨¨fon d'aquell detectiu privat amb el qual va intentar demostrar la seva innoc¨¨ncia. No li va servir de gaire.

¡°Per all¨° altre [una condemna antiga per la qual havia fugit per no ser empresonat], vaig assumir que hauria d'acabar entrant-hi¡­ Per¨° per aix¨°? Jo mai vaig pensar que hauria de complir pena per aix¨°¡±, repeteix amb refer¨¨ncia als dos assassinats que diu que no va cometre. ¡°Estava dinant i ho vaig veure per la tele¡±. Despr¨¦s, explica, va saber que era el principal sospit¨®s. ¡°M'ho van encolomar¡±. Qui? ¡°Ells, perqu¨¨ vaig decidir apartar-me'n. Una cosa era fer les meves coses i aix¨°, i una altra fer que fiquessin la gent a la pres¨®¡±. Per¨° no hi ha temps per a m¨¦s.

Un funcionari obre la seva porta. Han passat els 20 minuts... Ella s'aixeca de cop. Ell continua assegut. S'ha de pensar l'oferta. No sap si vol explicar la seva hist¨°ria. Ella li proposa tornar al cap de dues setmanes. Ell prefereix respondre-li per carta.

Tothom ¨¦s fora. La rotllana d'homes amb els collarets riu de les vambes del seu amic pres. ¡°Si el veuen a fora...¡± La dona del forner busca la conductora. ¡°Sortim en el mateix ordre que hem entrat¡±, l'avisa. En 15 minuts ha tornat a l'aparcament on est¨¤ el seu Seat Ibiza. Just en aquell moment arriba un bus. S¨®n altres visites, altres condemnes.