¡°La meva discapacitat em va treure de l¡¯atur¡±
Els centres especials d¡¯ocupaci¨® contracten cada vegada m¨¦s persones amb minusvalideses lleus, cosa que resta oportunitats als que requereixen m¨¦s atenci¨®
El Dani mai va pensar que l'accident laboral que li va deixar el genoll danyat i un grau de discapacitat del 55% el trauria de les llistes de l'atur al cap de dues d¨¨cades. Despr¨¦s de cinc anys sense feina, ja superava els 40, havia esgotat els subsidis i recorria als seus pares per pagar els 700 euros d'hipoteca i mantenir els seus tres fills. Fins que un amic li va recomanar provar sort en un centre especial d'ocupaci¨® (CET), la plantilla del qual ha d'estar formada almenys en un 70% per persones amb alguna minusvalidesa: ¡°Gaireb¨¦ no se't nota la discapacitat. T'agafaran f¨¤cilment¡±.
Els discapacitats amb greus dificultats han passat de representar el 2010 el 71% de la for?a laboral dels CET al 57,2% el 2014, segons dades del Departament d'Empresa. Aquests centres es van crear per oferir ocupaci¨® subvencionada i amb suport de professionals a aquells als quals el sector ordinari rebutjava. Per¨°, des de fa alguns anys, el perfil m¨¦s contractat ¨¦s el de persones amb minusvalideses lleus que fins i tot abans de la crisi mai van tenir problemes per trobar feina. Gent que recorre a aquests centres, on els salaris s¨®n molt baixos, farts de no trobar res millor.
Fonts de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona asseguren que aquesta pr¨¤ctica ha augmentat: ¡°El mercat ha expulsat molta gent de m¨¦s de 40 anys, que s'ha tret el certificat de discapacitat. No s'estan utilitzant els CET com a eines d'integraci¨®, sin¨® per aconseguir baixos costos¡±. A difer¨¨ncia dels centres laborals ordinaris, els especials no paguen la quota empresarial de la Seguretat Social. A Catalunya, a m¨¦s, 195 d'un total de 209 reben subvencions que cobreixen part dels sous de 13.504 treballadors. L'any passat, les ajudes van ascendir a poc m¨¦s de 68 milions d'euros.
La Taula del Tercer Sector va denunciar fa dos anys en un informe que ¡°l'acc¨¦s a ajudes p¨²bliques ha generat una visi¨® d'oportunitat de negoci¡± en el qual ¡°l'acreditaci¨® de discapacitat¡± es veu ¡°com un valor d'acc¨¦s a incentius¡±. Per¨° com que donar feina a aquest col¡¤lectiu no ¨¦s senzill i, de vegades, no resulta rendible, ¡°contracten persones amb discapacitats lleus que podrien treballar al mercat ordinari¡±. Aix¨ª resulten ¡°molt competitius¡± respecte als CET sense ¨¤nim de lucre ¡°perqu¨¨ gaudeixen de les mateixes ajudes i tenen treballadors amb una productivitat m¨¦s alta¡± que no necessiten monitors. Les entitats van exigir que es pugui desacreditar els que ¡°abusin¡± del marc normatiu.
¡°Tot ¨¦s legal, no se salten cap llei¡±, recorda el responsable de CET de CCOO, Joan Mart¨ªnez. Per beneficiar-se de les ajudes que es donen per treballador, l'¨²nica exig¨¨ncia ¨¦s que tingui una minusvalidesa igual o superior al 33%, sense especificar quines dificultats li impliqui en l'entorn laboral. ¡°Abans, eren centres on nois amb discapacitat ps¨ªquica feien bolis i muntaven peces. Ara que s'han obert a prestar serveis, busquen persones que donin valor afegit¡±, explica. Com el Dani, la discapacitat del qual nom¨¦s es notava en una lleu coixesa. O el seu excompany de feina, el Tito, que tenia una acreditaci¨® del 33% a causa d'una intel¡¤lig¨¨ncia l¨ªmit que durant la bombolla immobili¨¤ria mai li va impedir trobar feina en la construcci¨®.
El gerent de la Federaci¨® de Centres Especials de Catalunya (Fecetc), Miquel Vidal, admet que alguns centres s'han convertit en ¡°formes de finan?ar estructures per pagar el salari dels t¨¨cnics¡±. Per¨° creu que aix¨° ¨¦s minoritari a Catalunya i que la majoria compleix amb la m¨¤xima de ¡°buscar la feina adequada per a la persona i no a l'inrev¨¦s¡±.
El president de la Confederaci¨® Nacional de Centres Especials d'Ocupaci¨® (Conacee), Albert Campabadal, dubta de si ¨¦s reprotxable la contractaci¨® de persones que poden competir al mercat ordinari: ¡°Si no estan trobant feina, per¨° van a un CET i all¨¤ els en donen, no s¨¦ si cal criticar-ho o el contrari¡±. El president de Dincat, Ramon Vives, recorda que aquesta pr¨¤ctica resta oportunitats als discapacitats amb greus dificultats d'inserci¨®: ¡°Est¨¤ dins de la llei, per¨° no t¨¦ legitimitat, desvirtua la missi¨® dels CET¡±.
El Dani, a qui el TEB Sant Andreu no li va renovar el contracte despr¨¦s que es trenqu¨¦s els meniscs treballant, reflexiona: ¡°No vaig trobar estabilitat al CET, per¨° em va deixar menjar. Ho vaig passar malament perqu¨¨ feia el mateix que altres operaris per¨° guanyava menys per ser discapacitat. Per¨° ¨¦s diferent cobrar 750 euros a final de mes que no cobrar res¡±. Per aix¨° ni ell ni el Tito, que abans treballava a Xarxa Ambiental, volen fer p¨²blics els seus veritables noms. Perqu¨¨ malgrat estar conven?uts que alguns CET ¡°s'aprofiten dels discapacitats¡±, sospiten que l'atur els empenyer¨¤ a trucar a les seves portes una altra vegada.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.