Els fitxatges de Colau descapitalitzen els moviments socials de Barcelona

¡°Eren companys, s¨®n amics, durant anys ens hem vist constantment, tinc el seu m¨°bil¡­ per¨° ara haig de parlar amb la seva secret¨¤ria¡±. Parla una destacada activista de la generaci¨® que es va polititzar als 90 entorn del moviment antiglobalitzaci¨®. Es refereix als seus col¡¤legues d'entitats i organitzacions socials que se n'han anat a treballar a l'Ajuntament. La vict¨°ria de Barcelona en Com¨², amb l'exactivista i ara alcaldessa Ada Colau al capdavant, ha provocat una fugida de cervells cap a la instituci¨® que ha deixat sense ordre ni concert part de l'ecosistema dels moviments socials de la ciutat. Les baixes augmenten si el focus s'amplia a les candidatures sorgides posteriorment: Catalunya S¨ª que es Pot o En Com¨² Podem.

La PAH, el Desc, l'Alian?a contra la Pobresa Energ¨¨tica o la FAVB han vist com a part dels seus activistes han passat a la instituci¨®

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Observatori Desc, l'Observatori del Deute en la Globalitzaci¨®, l'Alian?a contra la Pobresa Energ¨¨tica o la Federaci¨®?d'Associacions de Ve?ns (FAVB) han vist com a part del seu capital hum¨¤ (empleats, col¡¤laboradors o activistes, dep¨¨n de cada cas), han passat a la instituci¨®. Un transvasament que els ha obligat a reorganitzar-se i a replantejar-se la seva relaci¨® amb l'Ajuntament, que ara ¨¦s, a priori, m¨¦s sensible a les seves reivindicacions. Hi ha qui tem una desmobilitzaci¨® com la que es va produir amb els primers ajuntaments despr¨¦s del franquisme, tot i que prefereix no apar¨¨ixer citat; uns altres ho veuen com una oportunitat, i uns altres com una conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica: el planter d'activistes ben preparats a les seves ¨¤rees es professionalitza quan aconsegueix governar.

El llistat de noms que s'han incorporat al consistori ¨¦s llarg. La PAH ha perdut la seva l¨ªder i fundadora, l'alcaldessa Ada Colau, la regidora Gala Pin, o la cineasta Silvia G. La¨¢, avui dins l'equip de comunicaci¨® de l'alcaldia. Tamb¨¦ s¨®n a l'alcaldia Manu Simarro, vinculat a diverses lluites i a la publicaci¨® independent La Directa, o l'experta en comunicaci¨® ?gueda Ba?¨®n, que va treballar a l'Observatori Desc. Com altres pesos pesats de l'executiu municipal: el n¨²mero dos de Colau, Gerardo Pisarello o la responsable d'habitatge, Vanesa Vali?o. Les baixes a la PAH augmenten si s'hi inclou els tamb¨¦ fundadors Adri¨¤ Alemany (BCom¨²) o Luc¨ªa Mart¨ªn (a la llista En Com¨² Podem). La junta de la FAVB ha perdut Mercedes Vidal, regidora de Mobilitat; el seu president, Llu¨ªs Rabell, ¨¦s avui diputat. I el codirector de la revista de la FAVB, Carrer, Marc Andreu, tamb¨¦ treballa al consistori, a Sant Mart¨ª.

Diversos activistes dels barris han estat designats consellers de districte

L'Alian?a contra la Pobresa Energ¨¨tica s'ha quedat sense diversos activistes: Tatiana Guerrero (consellera a Les Corts), o els enginyers Eloi Badia, regidor electe, i Mois¨¨s Subirana, fitxat a l'?rea Metropolitana. Tots dos treballaven a Enginyeria Sense Fronteres. L'Observatori del Deute i la Plataforma per l'Auditoria del Deute tamb¨¦ han perdut referents: Gemma Tarafa ¨¦s la comissionada de Salut i altres activistes mantenen estrets vincles amb BCom¨².

Hi ha m¨¦s sortides sonades, com la de Jordi Via, de la Xarxa d'Economia Solid¨¤ria, comissionat a l'Ajuntament. Remunerats o no, un altre front de la descapitalitzaci¨® ¨¦s el degoteig d'activistes dels seus barris que han estat designats consellers de districte. ?s el cas de Llum Ventura, Eva Alfama, Huma Jamshed, i Albert Sancho (Ciutat Vella) o Carolina Recio, Toni Tallada o Manuel Cubero (Nou Barris). I a l'Ajuntament encara hi ha quadres mitjans per nomenar: ¨¦s a dir, activistes que s'ho estan pensant. Enmig de la di¨¤spora hi ha organitzacions que han blindat els seus millors actius.

Naya admet que el moment actual fa reviure els interrogants que es van plantejar despr¨¦s de les municipals de 1979

El veter¨¤ activista ve?nal i codirector de Carrer, Andr¨¦s Naya, admet que l'entrada dels moviments socials a l'Ajuntament fa reviure els interrogants que es van plantejar despr¨¦s de les municipals de 1979: ¡°Es va q¨¹estionar si les associacions de ve?ns eren necess¨¤ries, ara sorgeix el discurs de si la instituci¨® ¨¦s el mateix que els moviments¡±. Naya ent¨¦n que ¡°ara hi ha sintonia en termes generals¡±. Per¨° adverteix, i en aix¨° coincideix amb la nova presidenta de la FAVB, Anna Men¨¦ndez: ¡°Des del consistori cal concretar¡±. Els barris, Meridiana, el Bes¨°s, Gl¨°ries... voldran solucions ¡°i l'expectativa ¨¦s m¨¦s important, no podem abaixar la gu¨¤rdia¡±. Internament, passat el xoc de la sortida de Vidal i Rabell, la junta de la FAVB es reorganitza ¡°per assumir m¨¦s horitzontalment unes c¨¤rregues de treball de companys que feien molta feina¡±.

A la PAH hi va haver un ¡°moment de caos i descoratjament despr¨¦s de la marxa de Colau i la gent que hi tenia un gran pes¡±, admet el seu actual portaveu, Carlos Mac¨ªas, malgrat ¡°l'esfor? per fer un bon trasp¨¤s i un pas endavant¡± que van fer activistes com ell. A m¨¦s, ell va ser dels que es van voler quedar al carrer. ¡°Ens hem de quedar, cuidar l'apartidisme i fer m¨¦s pressi¨® que mai, perqu¨¨ si l'Ajuntament vol canviar les coses, tamb¨¦ la tindr¨¤, d'altra banda¡±, conv¨¦. Des de la Plataforma per l'Auditoria del Deute, Iolanda Fresnillo admet les conseq¨¹¨¨ncies de la fugida: ¡°Clarament ens resta capacitat, per la gent que ha entrat a la instituci¨® i la que s'incorpora als nous espais pol¨ªtics¡±. ¡°?s una situaci¨® que ens descol¡¤loca i ens obliga a recol¡¤locar-nos davant un actor molt diferent. Ara hi ha m¨¦s Ajuntaments que volen auditories i nosaltres tenim menys gent¡±. Una paradoxa. A llarg termini, Fresnillo planteja el repte de ¡°trobar estrat¨¨gies davant la nova situaci¨®: donar-hi la volta i aprofitar per incidir sobre els qui tenen capacitat de decidir¡±.

Fresnillo: ¡°La fugida clarament ens treu capacitat, per la gent que ha entrat a la instituci¨® i la que s'incorpora als nous espais pol¨ªtics¡±

L'Observatori del Deute en la Globalitzaci¨® ha topat amb un altre aspecte: ¡°El focus de transformaci¨® ha passat de les esferes internacionals a la local¡±, diu Alfons P¨¦rez, que reconeix ¡°l'impacte del flux de gent i energia que va sortir des de la gestaci¨® de la candidatura BCom¨²¡±. ¡°Hem perdut efectius en escales no municipals¡±, admet i, tot que assegura que podran ¡°ressituar el discurs i que hi ha esperan?a, l'¨¤mbit local t¨¦ limitacions¡±. ¡°La nostra fortalesa ¨¦s que ens necessiten per fer estudis independents¡±, conclou. A l'Observatori Desc, la seva nova directora, Irene Escorihuela apunta que les sortides de membres de la junta i l'equip t¨¨cnic ¡°van ser progressives¡±, la qual cosa en va facilitar el relleu. Tenen al cap ¡°ressituar-se i teixir noves aliances¡± i celebren ¡°la pres¨¨ncia d'actius potents a l'Ajuntament¡±.

L'expert en moviments socials de la UPF Jordi Mir assenyala que ¡°si s'ha aconseguit el que semblava impensable¡±, que una candidatura ciutadana governi a Barcelona, ¡°i hi ha una generaci¨® d'activistes molt preparats a les seves ¨¤rees, ¨¦s l¨°gic que vulguin fer el pas¡±. ¡°?s un capital valu¨®s que se'n va, per¨° a difer¨¨ncia de 1979 ara saben que haver guanyat no significa que hagin aconseguit els seus objectius. Tenen molta responsabilitat: molta gent que els ha confiat m¨¦s que un vot¡±. Mir reflexiona i obre un altre debat: ¡°Sense q¨¹estionar els perfils, si es tracta de fer la revoluci¨®, no haur¨ªem de plantejar-nos els processos de selecci¨® fossin m¨¦s p¨²blics?¡±.