Les entitats demanen als candidats apujar el salari m¨ªnim a 800 euros

La Taula del Tercer Sector va demanar ahir als partits que concorren a les eleccions generals del 20 de desembre que s'augmenti el salari m¨ªnim interprofessional fins als 800 euros per equiparar-lo aix¨ª als nivells recomanats per la Carta Social Europea. Es tracta d'una de les 26 propostes que han formulat les m¨¦s de 3.000 entitats que agrupa la Taula i que seran presentades a tots els caps de cartell per la demarcaci¨® de Barcelona. El document, anomenat Enfortir l¡¯Estat del benestar per cr¨¦ixer socialment demana tamb¨¦ canvis profunds en l¡¯¨¤mbit impositiu. ¡°Avui el nostre sistema fiscal ¨¦s regressiu i fomenta les desigualtats¡±, va assegurar Oriol Illa, president de la Taula.

El salari m¨ªnim interprofessional (SMI) per a aquest any ¨¦s de 648,6 euros i nom¨¦s ha pujat un 2,4% des del 2010. Els sindicats critiquen que els augments dels ¨²ltims anys s¨®n insuficients per permetre la recuperaci¨® del poder adquisitiu perdut durant la crisi. Illa es va alinear amb les centrals en la seva proposta que d¡¯aqu¨ª dos anys s'arribi als 800 euros. Durant les negociacions de l'any passat, els sindicats van proposar una pujada del 12,5% per al 2015 i del 10,25% per al 2016, de manera que s'arribar¨¤ als 800 euros. El Govern espanyol, no obstant aix¨°, nom¨¦s va decretar un augment del 0,5%,

¡°Tenim un 15% de treballadors que, malgrat tenir ingressos, estan per sota del llindar de pobresa a Catalunya¡±, va recordar Illa. El president de la Taula va explicar que la Carta Social Europea recomana com a salari m¨ªnim el 60% de la mitjana dels salaris de cada pa¨ªs, per la qual cosa es tracta d'una quantitat d'acord amb la realitat de l'entorn. ¡°Espanya est¨¤ molt per sota del que li correspondria¡±, va afegir.

Fiscalitat m¨¦s justa

Una altra de les propostes de la Taula advoca per una reforma fiscal ¡°amb m¨¦s capacitat redistributiva¡±. Les entitats aposten per un model d'impost negatiu que permetr¨¤ compensar les fam¨ªlies amb menys recursos despr¨¦s de fer la declaraci¨® de la renda. ¡°Es tracta d'una manera efectiva de fer passos cap a la progressivitat del sistema. Aix¨° permetr¨¤ a m¨¦s estimular el consum¡±, va explicar Illa.

Les entitats socials tamb¨¦ aposten perqu¨¨ es garanteix en la llei que cap pensi¨® no contributiva estigui per sota del llindar de la pobresa. Una cosa sobra la qual ahir tamb¨¦ es va aprofundir durant la presentaci¨® de l¡¯Observatori Social de les Persones Grans de Comissions Obreres.

El secretari general de la Federaci¨® de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya, Miquel Lluch, va recordar com des del 2011 no s¡¯ha apujat l¡¯¨ªndex de sufici¨¨ncia de renda de Catalunya (IRSC) o l¡¯indicador p¨²blic de renda d¡¯efectes m¨²ltiples (IPREM), els dos barems sobre els quals es determina el lliurament de moltes ajudes socials, com per exemple, l'acc¨¦s a habitatges socials. Lluch va criticar que aix¨° ha fet que, en la pr¨¤ctica, molts pensionistes quedin fora de les ajudes. Tamb¨¦ va advocar per una manera diferent de fer les valoracions, ja que cada vegada s¨®n m¨¦s les fam¨ªlies que depenen dels ingressos dels jubilats.

Una altra de les peticions del Tercer Sector catal¨¤ passa per reformar el sistema i el finan?ament de la llei de la depend¨¨ncia. ¡°Per cada euro, 87 c¨¨ntims els aporta ara la Generalitat¡±, va recordar el president de la Taula. A m¨¦s, creuen les entitats, ¨¦s necessari establir un nou barem de copagament dels serveis vinculats a la depend¨¨ncia que, segons Illa, ¡°tingui par¨¤metres assumibles i justs¡±.

El conflicte hist¨°ric entre les entitats catalanes i el Govern central per la manera com es reparteix el que es recapta a trav¨¦s de la casella de la declaraci¨® de la renda tamb¨¦ s'aborda dins del document. La Taula espera un canvi actitud del futur Executiu i que es compleixin les sent¨¨ncies judicials que obliguen l¡¯Estat a transferir aquests fons a les comunitats aut¨°nomes. El Govern espanyol pretenia que nom¨¦s poguessin accedir a aquesta font de finan?ament les entitats d'¨¤mbit estatal deixant fora, per exemple, Arrels Fundaci¨®, que treballa amb els sense sostre.

Les entitats van emmarcar les seves propostes, agrupades en sis blocs, dins d'una situaci¨® de crisis successives, per¨° en qu¨¨ les xifres macroecon¨°miques semblen mostrar una millora que, no obstant aix¨°, no acaba d'arribar al carrer. Illa va recordar que els indicadors estad¨ªstics posen Espanya ¡°a la cua¡± de les pol¨ªtiques socials a Europa. Un 29,2% del total dels espanyols est¨¤ en el llindar de la pobresa (5 punts per sobre de la taxa a la UE) i el 24,4% d'atur (14 punts m¨¦s).