L¡¯Audi¨¨ncia Nacional investiga dos ajuntaments per haver donat suport a la resoluci¨® independentista

Dos jutjats de l'Audi¨¨ncia Nacional han obert dilig¨¨ncies contra els ajuntaments de la Seu d'Urgell (Alt Urgell) i Celr¨¤ (Giron¨¨s) per investigar si els membres del ple municipal van cometre delictes de rebel¡¤li¨®, sedici¨® i d'altres en aprovar una moci¨® de suport a la resoluci¨® independentista del Parlament. Aquesta resoluci¨® va ser suspesa pel Tribunal Constitucional. Les causes judicials tenen el seu origen en els escrits de la Fiscalia en els quals ¡°insta¡± a identificar els edils que van adoptar els acords i reclama documentaci¨®.

Les dilig¨¨ncies es van obrir als jutjats centrals d'instrucci¨® 1 i 4 de l'Audi¨¨ncia Nacional a partir dels atestats que havia fet la Gu¨¤rdia Civil per l'aprovaci¨® de dues mocions als plens municipals de Celr¨¤ i la Seu d'Urgell. Els informes policials, al seu torn, s'havien redactat despr¨¦s de l'ordre remesa pel fiscal en cap de l'Audi¨¨ncia Nacional, Javier Zaragoza, a tots els cossos i comandaments policials; aquesta ordre els instava al fet que ¡°amb car¨¤cter urgent¡± enviessin els atestats quan tinguessin coneixement de l'adopci¨® d'acords institucionals ¡°fent cas om¨ªs de la decisi¨® del Tribunal Constitucional¡±, que va suspendre la resoluci¨® independentista del Parlament de Catalunya l'11 de novembre.

En el cas de Celr¨¤, municipi governat per la CUP, la moci¨® de suport a la resoluci¨® independentista es va aprovar el 10 de novembre; a la Seu d'Urgell, l'11. L'alcalde d'aquest municipi ¨¦s Albert Batalla, de Converg¨¨ncia, i diputat de Junts pel S¨ª.

La Fiscalia va presentar un escrit id¨¨ntic en cada jutjat, datat el 25 de novembre, en el qual raona que les mocions a favor de la resoluci¨® independentista poden constituir un delicte de sedici¨® i rebel¡¤li¨® perqu¨¨, tot i que no s'empra for?a o viol¨¨ncia, com exigeix el Codi Penal, s'est¨¤ impedint a la pr¨¤ctica ¡°l'aplicaci¨® de les lleis i el normal funcionament de les institucions¡±. La Fiscalia afegeix que, ¡°a m¨¦s de canviar l'organitzaci¨® territorial de l'Estat i declarar la independ¨¨ncia d'una part del territori nacional¡±, els acords secessionistes dels ajuntaments ¡°tindrien encaix penal tamb¨¦ com a delictes contra la forma de govern¡±.

A m¨¦s de sedici¨® i rebel¡¤li¨®, la Fiscalia ent¨¦n que els alcaldes i els regidors que van votar a favor d'aquestes mocions podrien ser acusats de prevaricaci¨®, desobedi¨¨ncia, usurpaci¨® d'atribucions i ¨²s indegut de fons p¨²blics.

Els escrits del fiscal recorden que la il¡¤legalitat de la resoluci¨® independentista que va votar el Parlament ja va ser ¡°certificada¡± pel Tribunal Constitucional quan la va suspendre de manera cautelar despr¨¦s del recurs del Govern espanyol, motiu pel qual els acords adoptats per a l'¡°execuci¨® d'aquest mandat il¡¤legal o de suport al mateix¡± poden suposar la comissi¨® d'aquests delictes per part dels consistoris.

Sobre la base d'aquest raonament, la Fiscalia reclama ¡°amb urg¨¨ncia¡± als ajuntaments de la Seu d'Urgell i Celr¨¤ la resoluci¨® adoptada al ple municipal, la identitat de l'alcalde i els regidors que van votar-hi a favor i en contra, aix¨ª com els informes del secretari i interventor i ¡°altra documentaci¨® que consta a l'expedient¡±. La Fiscalia tamb¨¦ oficia el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra perqu¨¨ informi ¡°urgentment¡± en el mateix sentit.

Dies abans que el Parlament aprov¨¦s la resoluci¨® secessionista en la qual insta a ¡°desconnectar¡± d'Espanya, l'Associaci¨® de Municipis per la Independ¨¨ncia (AMI) i l'Associaci¨® Catalana de Municipis (ACM) van anunciar que promourien mocions de suport a aquest acord entre les institucions associades. Aix¨ª, 918 ajuntaments i 85 ens locals m¨¦s, entre els quals les quatre diputacions i els consells comarcals, van rebre un text de moci¨® molt breu que expressa ¡°el ple suport i l'adhesi¨®¡± a la resoluci¨® independentista i acorda remetre'l a la presidenta del Parlament, al president de la Generalitat, a l'AMI i l'ACM.

La resoluci¨® del Parlament va ser aprovada amb els vots a favor dels 62 diputats de Junts pel S¨ª i els 10 de la CUP, i el vot en contra dels 63 diputats de Ciutadans, PSC, PP i Catalunya S¨ª que es Pot.