El joc de l¡¯aventura

A La pell freda, a Pandora al Congo, a Victus, Albert S¨¢nchez Pi?ol (Barcelona, 1965) havia demostrat que la seva singularitat com a escriptor era moure els personatges, imaginar llocs i contar hist¨°ries, i, en aquest sentit, Vae Victus no defraudar¨¤ gens els seus seguidors. Igual que a la novel¡¤la anterior, el protagonista i narrador dels quatre relats que s¡¯inclouen aqu¨ª ¨¦s Mart¨ª Zuvir¨ªa, i l¡¯esquema que se segueix ¨¦s semblant: a la vellesa, dicta a la seva criada uns quants episodis m¨¦s de la seva vida aventurera. El lector hi torna a trobar la gosadia d¡¯un superhome que desconeix de forma ol¨ªmpica els paranys de la psicologia ¡ªper¨° enlloc hi ha escrit que la ficci¨® hi hagi de tenir res a veure¡ª, un heroi com els d¡¯abans que no posseeix altra convicci¨® que la certesa o el distanciament que li ofereix l¡¯instint, ni altra empenta que la que li d¨®na la necessitat d¡¯apropiar-se de la naturalesa i l¡¯atzar. Zuvir¨ªa no ¨¦s com els antiherois febles i fatalistes de les antinovel¡¤les, per¨° no hi ha res que es trobi m¨¦s lluny de l¡¯energia narradora del seu autor.

En els seus llibres, S¨¢nchez Pi?ol sol col¡¤locar un grup d¡¯homes en situaci¨® extrema, en unes condicions l¨ªmit, i aleshores, tal com explicava Vladimir Jankel¨¦vitx, sorgeix la necessitat de l¡¯aventura, la voluntat d¡¯acceptar un temps de plenitud, la disciplina d¡¯assumir que l¡¯aventura es diferencia del joc perqu¨¨ el que s¡¯ha de superar a cada instant ¨¦s la proesa d¡¯esquivar la mort.

Als quatre relats de Vae Victus ¡ªa la guerra Yama de l¡¯Am¨¨rica colonial anglesa, al costat del guerriller Carrasclet, a la cort de Frederic II de Pr¨²ssia i a Londres, embarcat amb el capit¨¤ Cook cap a les terres australs¡ª, Zuvir¨ªa ha de superar infinits perills mortals, per¨° mai es t¨¦ la sensaci¨® que els combats contra la mort siguin res m¨¦s que un joc. La personalitat del protagonista ¨¦s una recompensa per al lector de la literatura d¡¯aventures rocambolesques, per¨° la m¨¤ del narrador no mostra la mateixa seguretat que l¡¯heroi quan s¡¯enfronta a la missi¨® de fer avan?ar l¡¯acci¨®, de construir amb una barreja indestriable de naturalitat i artifici la cad¨¨ncia del relat: al costat de les r¨¤tzies narratives hi ha una sobreabund¨¤ncia de pauses una mica inc¨°modes. Sempre ¨¦s l¨ªcit que el protagonista d¡¯un llibre d¡¯aventures canvi? de rumb quan m¨¦s li conv¨¦, per¨° hi ha massa moments a Vae Victus en qu¨¨ sembla que S¨¢nchez Pi?ol quedi fascinat per aquest privilegi narratiu, i fa que el seu narrador traspassi amb freq¨¹¨¨ncia la l¨ªnia de la inversemblan?a.

Les exageracions i la generositat del dest¨ª, acceptables per exemple dins les normes internes d¡¯un c¨°mic, a la p¨¤gina escrita corren el risc de vorejar el rid¨ªcul o l¡¯avorriment, dues paraules que haurien d¡¯estar proscrites de qualsevol novel¡¤la d¡¯aventures. Tamb¨¦ ¨¦s veritat que, despr¨¦s de les perip¨¨cies viscudes al costat dels indis yama, potser hauria sigut convenient concedir un descans a l¡¯heroi i postergar per a una altra ocasi¨® les aventures seg¨¹ents.

Despr¨¦s de la vict¨°ria borb¨°nica sobre Barcelona, Zuvir¨ªa ha de fugir de la ciutat i l¡¯atzar el porta a la Carolina nord-americana, i all¨¤ explica a un dels mandataris de Port-Royal les perip¨¨cies que ha viscut fins aleshores ¡ªli explica el que el lector ha llegit a Victus¡ª. De seguida s¡¯adona que li segueix la hist¨°ria amb ¡°apassionament infantil¡±, deixant anar ¡°uns Bravo! i uns Hurra!¡± com si visqu¨¦s els ¨¨xits b¨¨l¡¤lics, o havent de ¡°rec¨®rrer al seu ample mocador per ocultar unes ll¨¤grimes m¨¦s que generoses¡± quan li relata el final apocal¨ªptic del setge. Llavors, per¨°, observa el seg¨¹ent: ¡°Just despr¨¦s d¡¯haver-se eixugat les ll¨¤grimes, en Craven tornava a ser tan ser¨¨ com al comen?ament del nostre di¨¤leg¡±. ?s si fa no fa el mateix que experimenta el lector de Vae Victus, que s¡¯entret¨¦ amb les alegres aud¨¤cies del seu protagonista, amb els car¨¤cters robustos dels personatges secundaris, amb la comicitat d¡¯efecte segur que tots s¡¯esforcen a convocar, per¨° que una vegada tancat el llibre conclou que no s¡¯ha commogut, que no s¡¯han assolat les seves defenses, que no s¡¯ha romput la mar gelada de dins seu. Queda, aix¨° s¨ª, la certesa d¡¯haver llegit un llibre d¡¯aventures molt propici per acontentar una convalesc¨¨ncia o per omplir unes vacances solit¨¤ries.