El primer Edgardo de Fl¨®rez

En la carrera d¡¯un tenor hi ha pocs personatges tan carregats d¡¯hist¨°ria i tan marcats per la tradici¨® com Edgardo, de Lucia di Lammermoor, la c¨¨lebre ¨°pera de Gaetano Donizetti. I Juan Diego Fl¨®rez, en plena forma vocal, ha escollit el Gran Teatre del Liceu per interpretar el seu primer Edgardo: l¡¯esperat debut, que ha generat gran expectaci¨® al m¨®n oper¨ªstic, tindr¨¤ lloc dem¨¤, en la primera de les 14 funcions que el coliseu de la Rambla ha programat fins al proper 29 de desembre amb un doble repartiment. ¡°?s un paper que pertany a la tradici¨® i que est¨¤ en el cor dels aficionats, que han vist interpretar-lo als seus tenors preferits. I cal afrontar-ho amb coratge, art i molta il¡¤lusi¨®¡±, afirma Fl¨®rez.

¡°Tinc molta cura a l¡¯hora d¡¯incorporar nous papers al meu repertori, i en el cas d¡¯Edgardo he trigat, per¨° no pel grau de dificultat del personatge, perqu¨¨ canto papers de m¨¦s dificultat vocal en ¨°peres de Rossini, com La donna del lago o Guglielmo Tell¡±, explica al fam¨®s tenor peru¨¤. ¡°He preferit esperar fins a tenir un centre de veu m¨¦s ample, i ara em sento preparat per a aix¨°¡±.

Fl¨®rez cita l¡¯inoblidable tenor canari Alfredo Kraus com el seu referent en aquesta obra. ¡°La primera ¨°pera que vaig veure fora del meu pa¨ªs, quan estava estudiant a Nova York, va ser Lucia amb Alfredo Kraus. No podia ni pagar l¡¯entrada m¨¦s barata, per¨° un empleat del teatre me¡¯n va regalar una de molt bona i vaig gaudir d¡¯una nit inoblidable¡±, recorda Fl¨®rez. ¡°I poder cantar aquest paper en un teatre de gran tradici¨® com el Liceu suposa afegir el teu nom a aquesta incre?ble galeria de grans tenors, un immens privilegi¡±.

Torna Lucia al coliseu barcelon¨ª amb Fl¨®rez com a ganxo medi¨¤tic en una producci¨® procedent de l¡¯?pera de Zuric, on es va estrenar el 2009, dirigida musicalment per l¡¯experimentat director itali¨¤ Marco Armiliato. El muntatge porta la signatura del director d¡¯escena, tamb¨¦ itali¨¤, Damiano Michieletto, que crea un ambient ¡°despullat d¡¯excessos, dominat nom¨¦s pel vidre tallant i fred d¡¯una torre, que ¨¦s alhora lloc de festa i de mort¡±.

La soprano romanesa Elena Mosuc i Fl¨®rez assumeixen els papers estel¡¤lars en set de les funcions, mentre que en les altres set la joia donizettiana tindr¨¤ com a protagonistes dues de les millors veus espanyoles del moment: Mar¨ªa Jos¨¦ Moreno i Ismael Jordi. Els bar¨ªtons Marco Caria i Giorgio Caoduro i els baixos Sim¨®n Orfila i Marko Mimica s¡¯alternen, respectivament, en els papers d¡¯Enrico i Raimondo, en un repartiment completat pels tenors Albert Casals i Jorge Rodr¨ªguez Norton.

La gran protagonista d¡¯aquesta ¨°pera, estrenada el 1835 al Teatre Sant Carles de N¨¤pols ¡ªamb llibret de Salvatore Cammarano basat en la novel¡¤la de Walter Scott The Bridge of Lammermoor¡ª, ¨¦s Lucia, que t¨¦ la m¨¦s famosa escena de bogeria del belcantisme rom¨¤ntic, i que exigeix un arsenal de recursos t¨¨cnics i uns aguts espectaculars. ¡°Sense una t¨¨cnica perfecta no es pot cantar el bel canto, ¨¦s impossible, i en el cas de Lucia has d¡¯afrontar l¡¯escena de bogeria m¨¦s emblem¨¤tica¡±, explica Elena Mosuc, que fa m¨¦s de dues d¨¨cades que canta aquest paper i que coneix b¨¦ aquesta producci¨®, ja que la va estrenar a Zuric.

?