El nombre de morts supera per primer cop el de naixements a Espanya

La caiguda de la poblaci¨® espanyola avan?a m¨¦s r¨¤pidament del que es preveia. L'Institut Nacional d'Estad¨ªstica?(INE) va encertar les seves previsions de l'any passat, en qu¨¨ estimava que seria el 2015 quan es creuaria la l¨ªnia vermella del creixement vegetatiu negatiu. Per primera vegada ha passat en el primer semestre, segons les dades provisionals publicades avui.? Aquest fet, que no es registra en exercicis complets des de la Guerra Civil o l'epid¨¨mia de la grip espanyola el 1918, podria no ser definitiu a causa del fet que en els primers mesos de l'any hi ha un increment substancial de defuncions respecte al segon semestre, per¨° llan?a un senyal d'alarma entorn d'un problema que pateix la societat espanyola. En el primer semestre del 1999 es va produir tamb¨¦ un creixement vegetatiu negatiu que es va corregir en el segon. "Cal assenyalar que els primers semestres de cada any es caracteritzen per presentar saldos vegetatius m¨¦s baixos que els registrats en el conjunt de l'any, en tenir m¨¦s mortalitat i menys natalitat que els segons semestres. No obstant aix¨°, un saldo vegetatiu negatiu durant el primer semestre no implica necess¨¤riament que es mantingui en el conjunt de l'any", adverteix l'INE.

En el primer semestre el nombre de naixements va ser de 206.656, mentre que les defuncions van ascendir a 225.924, amb un creixement vegetatiu negatiu de 19.268, i de 23.179 respecte al mateix per¨ªode de l'any passat. El nombre de naixements de mare estrangera va suposar el 17,4% del total de naixements, enfront del 17,8% del mateix semestre de l'any passat, de manera que va mantenir una lleugera tend¨¨ncia a la baixa.

El nombre de naixements

El creixement vegetatiu negatiu irromp, no nom¨¦s perqu¨¨ el nombre de morts ¨¦s elevat, sin¨® perqu¨¨, a m¨¦s, el de naixements ¨¦s molt baix. El nombre de naixements a Espanya, en el primer semestre del 2015, ha confirmat la tend¨¨ncia a la baixa que experimenta aquesta dada des del 2008 i ha marcat un m¨ªnim des del 2010, amb 206.656 naixements, un 0,8% menys que en el mateix per¨ªode de l'any anterior. Aquesta dada, si es confirma amb l'estad¨ªstica del segon semestre d'aquest any, empitjoraria la ja mala situaci¨® d'Espanya en la classificaci¨® de pa?sos amb la pitjor situaci¨® demogr¨¤fica.

Espanya ¨¦s el cinqu¨¨ pa¨ªs de la UE en aquesta llista negra, ja que les espanyoles s¨®n les europees que m¨¦s tard tenen fills i les terceres que menys en tenen. El 2050, si res no canvia, la poblaci¨® en edat de jubilaci¨® haur¨¤ duplicat el nombre de menors de 15 anys i el 2080 s'haur¨¤ arribat a un dels escenaris m¨¦s temuts pels soci¨°legs: la inversi¨® de la pir¨¤mide poblacional, segons les dades d'un estudi presentat a finals de l'any passat al Parlament Europeu per l'Institut de Pol¨ªtica Familiar.

Les previsions de l'INE confirmen aquesta via. Espanya perdr¨¤ un mili¨® d'habitants en els propers 15 anys i 5,6 milions fins al 2064, segons la projecci¨® de poblaci¨® a 50 anys de l'institut. I si es mantenen les tend¨¨ncies demogr¨¤fiques actuals, la poblaci¨® es reduir¨¤ dels 46,5 milions (gener del 2014) a 45,8 milions el 2024 i 40,9 el 2064 (un 12%).

Si el creixement vegetatiu o natural de la poblaci¨® ¨¦s la difer¨¨ncia entre el nombre de persones que neixen i el nombre que moren en un lloc durant un any, la situaci¨® no ¨¦s millor quan parlem del creixement real, ¨¦s a dir, quan al creixement vegetatiu li sumem la immigraci¨® i li restem l'emigraci¨®.