El BCE amplia el programa d¡¯est¨ªmuls i torna a abaixar tipus

Hi va haver un temps en qu¨¨ els banquers centrals presumien de ser avorrits i, especialment a Europa, tenien terminantment prohibits dos assumptes: comprar deute p¨²blic i rebaixar els tipus d'inter¨¨s per sota de la barrera del 0%. El llegat dels anys b¨¤rbars de la Gran Recessi¨® ha fet saltar per l'aire l'avorriment i les prohibicions. El BCE ha anunciat a Frankfurt una nova rebaixa dels tipus d'inter¨¨s, dins d'un men¨² de pol¨ªtica monet¨¤ria m¨¦s ampli que ha posat damunt la taula el seu president, Mario Draghi, i que inclou una ampliaci¨® del programa multimilionari de compres d'actius. Draghi ha tornat a parlar d'una versi¨® tunejada del quantitative easing europeu (un QE2 en tota regla) que, sumat als tipus d'inter¨¨s negatius, persegueix activar l'an¨¨mica recuperaci¨® europea i superar els riscos de deflaci¨®.

L'institut emissor ha ampliat el seu programa de compra de deute als bons emesos per entitats locals i regionals. Fins ara, l'expansi¨® quantitativa nom¨¦s abastava el paper em¨¨s pels Estats de l'eurozona i, marginalment, l'em¨¨s per empreses. Draghi tamb¨¦ augmenta la durada del QE fins al mar? del 2017. Fins ara, la data de caducitat del pla era el setembre del 2016. Aquesta ampliaci¨®, tant en actius susceptibles de ser comprats com en durada, queda lluny no obstant aix¨° de les expectatives de molts analistes, que predeien un augment de la grand¨¤ria del programa de compra de deute fins als 75.000 milions, davant dels 60.000 actuals. Aqu¨ª no hi ha variaci¨®.

El BCE acaba de rebaixar tamb¨¦ al -0,3% el tipus d'inter¨¨s de la facilitat de dip¨°sit: cobrar¨¤ encara m¨¦s als bancs per deixar oci¨®s els diners a la finestreta de Frankfurt. Ja fa un any i mig, Draghi va rebaixar els tipus oficials a la zona 0% i va imposar una taxa de dip¨°sit negativa del -0,1%. Tres mesos despr¨¦s, quan va deixar clar que malgrat que Alemanya s'embarcaria en les compres de deute p¨²blic, va tornar a retallar la facilitat de dip¨°sit i la va situar en el -0,2%: en aquest moment va dir que ja no tocaria m¨¦s el preu del diner. Ara trenca la seva promesa i inclou uns tipus d'inter¨¨s encara m¨¦s negatius en el paquet del QE2 per diversos motius. No obstant aix¨° el descens ¨¦s inferior del que esperaven els mercats, que cauen amb for?a despr¨¦s d'escoltar Draghi.

Un: la recuperaci¨® anunciada no acaba d'arribar, amb seriosos riscos geopol¨ªtics i greus problemes en els emergents, i aquestes dues mesures posaran m¨¦s f¨¤cils les coses. Dos: la inflaci¨®, l'¨²nic i sacrosant mandat del BCE, continua molt lluny del seu objectiu. Tres: l'Eurobanc vol que els bancs obrin l'aixeta del pr¨¦stec, i els tipus negatius en la facilitat de dip¨°sit s¨®n un incentiu m¨¦s per fer-ho. I sobretot quatre: els tipus negatius arriben alhora que la primera pujada de tipus des del 2006 als Estats Units, i aix¨° tirar¨¤ a la baixa encara m¨¦s l'euro. El BCE considera que la depreciaci¨® de la moneda ¨²nica, a m¨¦s de facilitar la recuperaci¨® (abarateix les exportacions), permet una millor transmissi¨® de la seva pol¨ªtica monet¨¤ria: suposa un lleuger augment de la inflaci¨® (encareix les importacions, entre les quals de petroli i altres mat¨¨ries primeres).

Diversos pa?sos europeus ja han portat l'experiment dels tipus negatius molt m¨¦s lluny que el BCE, precisament per provocar devaluacions. Dinamarca i Su?ssa el tenen en el -0,75%. Su¨¨cia, en el -1,1%. Els analistes creuen que la mesura del BCE obligar¨¤ aquests i altres bancs centrals a reaccionar, i pot provocar distorsions al mercat de divises. Alhora, amb aquest moviment Draghi es d¨®na m¨¦s marge al programa de compra d'actius: el deute p¨²blic europeu cotitza a tipus d'inter¨¨s negatius, i el BCE no pot comprar actius amb tipus per sota del de la seva facilitat de dip¨°sits. En rebaixar aquest marcador, pot comprar m¨¦s bons.

Els tipus d'inter¨¨s ¡°s¨®n la mesura de la nostra inquietud¡±, deia l'inevitable John M. Keynes. ?s molt possible que Draghi deixi la porta oberta a rebaixes posteriors: la intranquil¡¤litat del BCE es fa cada vegada m¨¦s palpable, davant la incapacitat de la resta de les institucions europees per seguir la l¨ªnia del BCE i dissenyar un mix de pol¨ªtica econ¨°mica adequat per treure Europa d'aquest enrenou. Els Estats Units estan a prop de la plena ocupaci¨® i van tornar al nivell del PIB precrisi fa un lustre: a la UE l'atur supera el 10% de mitjana (el doble que als EUA, amb pics del 20% a Gr¨¨cia i Espanya) i el PIB segueix per sota del nivell previ a la fallida de Lehman Brothers. Amb Europa empatxada de deutes, l'atur tan elevat, la banca encara molt perjudicada, la inflaci¨® al 0% i l'economia sense acabar de sortir de les roques de la crisi, Draghi sap que la Gran Recessi¨® encara trigar¨¤ a marxar. I actua en conseq¨¹¨¨ncia: m¨¦s fusta pel flanc de la pol¨ªtica monet¨¤ria, a la vista que la pol¨ªtica fiscal encara queda lluny, fins i tot per als pa?sos amb marge per utilitzar-la: Alemanya.