Intens i emotiu

No es fan 75 anys cada dia. I celebrar-los, a m¨¦s, sobre un escenari i davant d'un p¨²blic entregat que omple a vessar un lloc com l'Auditori, no est¨¤ a l'abast de qualsevol. ?s clar que Raimon no ¨¦s qualsevol i, despr¨¦s de 52 anys ininterromputs de can?ons i un estat de forma immillorable, pot permetre's aix¨° i molt m¨¦s.

Perqu¨¨ no ser¨¤ un sin¨® dos Auditoris els que s'ompliran per a l'ocasi¨® i perqu¨¨ un final de concert com el d'ahir dijous tampoc ¨¦s habitual en els nostres escenaris: gaireb¨¦ deu minuts es va mantenir el p¨²blic dempeus, aplaudint i demanant a l'un¨ªson Diguem no. Ning¨² es va moure del seient i Raimon va haver de tornar a l'escenari ja amb la camisa per fora, "No teniu pietat", per interpretar el reclamat himne que, l¨°gicament, tot l'Auditori va corejar en una entranyable mostra, una m¨¦s, de total compenetraci¨® entre el p¨²blic i l'artista. Un comprom¨ªs compartit al llarg de les d¨¨cades que segueix conservant tota la seva actualitat.

Abans de l'¨²ltim i commovedor Nosaltres no som d'eixe m¨®n, dues hores de m¨²sica s¨°bria i profunda s'havien succe?t sense alts i baixos. Un concert que desprenia maduresa tant esc¨¨nica com po¨¨tica i musical i en el qual alguns himnes inevitables (La nit, Quan jo vaig n¨¤ixer, Al vent, Jo vinc d'un silenci, Al meu pa¨ªs, La pluja) s'havien barrejat amb absoluta normalitat entre poemes medievals i reflexions d'una contemporane?tat pertorbadora.

Amb camisa vermella, pantalons foscos i una guitarra que va utilitzar poc, Raimon va comen?ar la nit amb un punt intimista, A l'estiu quan s¨®n les nou, que marcaria gaireb¨¦ tot el recital. Va recordar la seva personal versi¨® de La Internacional i es va passejar amb la mateixa agilitat entre poemes d'Ausi¨¤s March (Veles e vents va tornar a marcar un dels moments m¨¦s emotius de la nit), Amselm Turmeda, Jaume Roig, Salvador Espriu o Pere Quart. Quan jo vaig n¨¤ixer va arrencar els primers aplaudiments de complicitat, les primeres frases puntuades amb calidesa, Indesinenter va tornar a posar la pell de gallina a m¨¦s d'un i fins i tot es va colar, com qui no vol la cosa, una can?¨® que encara no ha gravat, I nosaltres amb ells.

La m¨¤ al?ada, tancant-se amb for?a i tendresa, Com un puny, va ser la conclusi¨® l¨°gica d'un concert sense trampa, intens i emotiu, que es va desbordar amb quatre bisos i l'apote¨°sic Diguem no final. El p¨²blic dempeus aplaudint i Raimon aplaudint el seu p¨²blic.