La independ¨¨ncia de Catalunya, una q¨¹esti¨® demogr¨¤fica?

La nit del 30 d'octubre de 1995, el Quebec es va quedar a les portes de la independ¨¨ncia. Els partidaris de la secessi¨® van aconseguir el 49,42% dels vots, nou punts m¨¦s que en l'anterior refer¨¨ndum de 1980, per¨° 5 d¨¨cimes per sota del que necessitaven. Malgrat tot, estava en marxa un canvi generacional i molts van creure que la independ¨¨ncia era q¨¹esti¨® d'asseure's i veure com creixia: un mer assumpte demogr¨¤fic. 20 anys despr¨¦s i malgrat que segons totes les enquestes els seus ciutadans se senten menys canadencs que mai, el suport a la secessi¨® al Quebec ha caigut fins al 34%. L'evoluci¨® s'explica per molts factors conjunturals. Per¨°, ¨¦s possible en el cas catal¨¤ fer una predicci¨® a 10 anys vista basada en la demografia?

Els ciutadans del Quebec se senten menys canadencs que mai, per¨° l'opci¨® separatista ha caigut del 49,42% el 1995, al 34%

En el cas dels joves sembla complicat establir un patr¨®. Pere Masclans, inform¨¤tic barcelon¨ª de 23 anys, es considerava federalista abans del 2012. La vict¨°ria del PP, explica, va esgotar la seva paci¨¨ncia i no va veure cap altra opci¨® que la independ¨¨ncia per solucionar el que considerava un atzucac. Tercera via en un futur? No ho sap, per¨° creu que la seva postura ¨¦s irreversible. Masclans forma part del grup de joves de 18 a 35 anys que conformen el segment poblacional m¨¦s gran a favor de la secessi¨® (al voltant del 50%, m¨¦s del doble que l'any 2006). En l'altre extrem, els m¨¦s grans de 65 anys s¨®n els menys independentistes (un 36%). La teoria diria que a mesura que les generacions se substitueixin, la massa separatista creixer¨¤. Per¨° a m¨¦s del temps, cal tenir en compte altres factors.

Hi ha tres elements que intervenen en aquesta evoluci¨®: l'efecte cicle d'edat (com evolucionen les actituds pol¨ªtiques a mesura que es fan anys), l'efecte cohort (la q¨¹esti¨® generacional, quan has nascut i quins elements han marcat la socialitzaci¨®) i l'efecte per¨ªode (els esdeveniments que afecten tothom per igual i que succeeixen en un mateix espai temps). En aquest ¨²ltim cas es podrien col¡¤locar les diades, la sent¨¨ncia del Constitucional, la consulta del 9-N¡­

Tots els que han viscut aquests esdeveniments variaran la seva aproximaci¨® a l'independentisme. Per aix¨°, l'augment ha estat pr¨¤cticament proporcional en tots els segments generacionals. Pablo Sim¨®n, polit¨°leg i professor de la universitat Carlos III, veu dues dates clau: ¡°La principal variaci¨® ha vingut per canvis molt bruscs i ex¨°gens. L'increment m¨¦s gran de l'independentisme ¨¦s despr¨¦s que el PP guany¨¦s per majoria absoluta les eleccions. I ja nom¨¦s va baixar una mica a partir del maig del 2014 [Eleccions Europees], quan es va crear la percepci¨® que alguna cosa podia moure's a Espanya¡±. Per¨° fins i tot prenent l'assumpte generacional com a refer¨¨ncia, la clau podria no estar tant en els m¨¦s joves, sin¨® en el segment intermedi, que reempla?ar¨¤ als m¨¦s grans de 65 anys. Pau Mar¨ª-Klose, professor de sociologia de la universitat de Saragossa, analitza l'evoluci¨® en dades per¨° en minimitza l'impacte. ¡°Aqu¨ª s¨ª que podria pensar-se que per reempla?ament generacional acabarien sent substitu?ts per un grup amb m¨¦s inclinaci¨® a favor de l'independentisme (que ara t¨¦ de 50 a 64 anys), per¨° la difer¨¨ncia, en realitat, no ¨¦s tan significativa¡±, assenyala.

A Catalunya, els joves de 18 a 34 s¨®n els que menys espanyols se senten

L'experi¨¨ncia al Quebec, es compleixen ara 20 anys de l'¨²ltim refer¨¨ndum, contradiu tamb¨¦ aquesta associaci¨® entre joventut i independentisme que acostuma a fer-se precipitadament. Des del 1995 el separatisme ha caigut a la prov¨ªncia franc¨°fona fins als nivells m¨¦s baixos que es recorden, fins i tot en la poblaci¨® m¨¦s jove, on la xifra disminueix fins a un 30%. Com assenyala el polit¨°leg canadenc Andr¨¦ Lecours, ¡°els joves que als 20 anys eren m¨¦s independentistes ara no ho s¨®n als 30¡±. ¡°Crec que ¨¦s perqu¨¨ la generaci¨® que ara t¨¦ entre 18 i 34 anys no va estar socialitzada durant les negociacions constitucionals de 1980, comen?aments dels noranta i la campanya del refer¨¨ndum de 1995. Aquest va ser un temps en el qual es percebia que el Quebec com a prov¨ªncia era menyspreada pel Canad¨¤¡±, analitza.

De la mateixa manera, com explica Llu¨ªs Orriols, professor de ci¨¨ncia pol¨ªtica de la universitat Carlos III, ¨¦s dif¨ªcil saber si els efectes dels esdeveniments actuals podrien fer cr¨¦ixer el nombre d'independentistes en el futur. ¡°No sabem si canviaran d'opini¨® al llarg del seu cicle vital. Tot aquest augment es deu en gran mesura a una resposta a la conjuntura. I si canvia, pot ser que es modifiqui tamb¨¦ la postura¡±, assenyala. Alguna cosa que t¨¦ a veure directament amb la resposta al conflicte que arribi des del Govern d'Espanya. El Canad¨¤ aporta aqu¨ª tamb¨¦ algunes refer¨¨ncies.

La possibilitat del mateix refer¨¨ndum, la constant al¡¤lusi¨® al Quebec com a ¡°naci¨®¡± o la transfer¨¨ncia de compet¨¨ncies, com recorda Lecours, van tenir aquest efecte neutralitzador en la radicalitzaci¨® dels ciutadans. Avui, dos de cada tres quebequesos pensen que no fa falta una tercera consulta. El creixent factor generacional, per tant, va quedar completament? dilu?t per l'acci¨® pol¨ªtica.