Deconstruir la truita

Fa un temps, en el transcurs d'una entrevista, afirmava Miquel Iceta, amb aquesta ironia que el caracteritza i que tant escasseja entre els seus companys (m¨¦s aviat proclius a l'ortop¨¨dia verbal i mental), que ell era m¨¦s espanyol que la truita de patates. Quan vaig sentir les seves paraules, immediatament vaig pensar que s'havia quedat curt, i que podia haver anat m¨¦s enll¨¤ i afirmar que, en general, els catalans ¡ªmal que li pesi a alguns¡ª som m¨¦s espanyols que la truita de patates, de la mateixa manera que els espanyols s¨®n m¨¦s catalans que el pantumaca, per dir-ho a la manera en qu¨¨ un ho demana avui dia en qualsevol taverna de Madrid o en qualsevol bar de Sevilla. (Tamb¨¦ deien, per cert, peles, alioli i, ¨²ltimament, petar a tot drap).

Per¨° no interpretin que estic traient punta a una an¨¨cdota sense gaire transcend¨¨ncia o esfor?ant-me per espr¨¦mer les paraules perqu¨¨ destil¡¤lin m¨¦s contingut del que poden donar de si. En realitat el llenguatge, fins i tot en la seva m¨¤xima lleugeresa, pot donar motiu per reflexionar sobre una dimensi¨® m¨¦s profunda del que es nombra, sobre la qual valdr¨¤ la pena detenir-se un instant.

A Emilio Lled¨® li agrada de citar un fragment del llibre primer de les Lleis, de Plat¨®, que podria passar per un passatge de Freud avant la lettre i que resulta particularment oport¨² en el moment que estem vivint a Catalunya i a Espanya. Despr¨¦s de comentar Plat¨® que els Estats viuen en guerra, com hi ha guerres dins d'un poble, o en el si de les fam¨ªlies, acaba preguntant-se: per ventura no viuen els individus permanentment en guerra amb ells mateixos? Tenia ra¨® el mestre d'Arist¨°til: sens dubte, ning¨² ¨¦s d'una pe?a, i sovint les diverses peces de les quals estem fets es barallen entre elles.

All¨° desitjable ¨¦s que les diferents parts que ens constitueixen componguin, en la mesura que sigui possible, una harmonia, que convisquin amb el menor conflicte possible

Per¨° no haur¨ªem de convertir aquesta circumst¨¤ncia, per freq¨¹ent que resulti, en bandera. All¨° desitjable ¨¦s que les diferents parts que ens constitueixen componguin, en la mesura que sigui possible, una harmonia, que convisquin amb el menor conflicte possible. Perqu¨¨ el conflicte ¨¦s sempre d'una part d'un contra una altra part d'aquest mateix un, i la hipot¨¨tica vict¨°ria de qualsevol de les dues sobre l'altra mai seria completa perqu¨¨ representaria tamb¨¦ que alguna dimensi¨® d'un mateix s'hauria vist derrotada en la batalla interior. Per aix¨° tenia ra¨® ?ngel Gabilondo quan, en un acte p¨²blic, suplicava als catalans: no marxeu, sense vosaltres ser¨ªem m¨¦s pobres.

Torno al que importa (que ¨¦s la truita de patates, ¨°bviament). La gr¨¤cia de la truita de patates est¨¤ en el conjunt, m¨¦s enll¨¤ dels seus ingredients. S¨ª, ja s¨¦ que hi ha qui l'ha deconstru?t, per¨° per a aix¨° cal ser un geni, com n'¨¦s en el seu camp Ferran Adri¨¤. Si ho intenta qualsevol altre no ¨¦s que li surti malament, ¨¦s que no li surt, o li surt un visc¨®s engrut i acaba en el m¨¦s gran dels rid¨ªculs. (Alg¨² podria escriure, amb tot el que est¨¤ passant entre nosaltres, un article titulat: El l¨ªder que va creure que era Ferran Adri¨¤. Suposo que se m'ent¨¦n, no? Qui s'anim¨¦s a escriure'l ¡°el petava¡±, per tornar als neologismes d'abans.)

Ens podem prendre tot el que est¨¤ passant amb humor, intentant sacsejar-nos el dramatisme impostat amb el qual l'oficialisme catal¨¤ castiga la ciutadania di¨¤riament a trav¨¦s de les seves terminals medi¨¤tiques. Per¨° caldr¨¤ admetre que, m¨¦s enll¨¤ de les bromes, alguna cosa molt seriosa es troba en aquest moment en joc. No em refereixo al que l'oficialisme planteja (ja saben: no passa cap dia en qu¨¨ la p¨¤tria no es trobi en greu perill, quan no humiliada i ofesa) sin¨® a la dada que una gran majoria de catalans comparteixin un doble sentiment de pertinen?a, catal¨¤ i espanyol. Perqu¨¨, en el fons, la desembocadura del proc¨¦s, el desenlla? que fantasien els qui l'han dissenyat, ¨¦s que els ciutadans d'aquest pa¨ªs al final hagin de triar entre dues dimensions d'ells mateixos.

Per¨° all¨° que alguns s'obstinen a presentar com una elecci¨® ¨¦s, en realitat, una ren¨²ncia, un empobriment o, pitjor encara, una mutilaci¨®. ?s possible il¡¤lusionar-se amb una mutilaci¨®? Una p¨¨rdua pot constituir el nervi d'un projecte col¡¤lectiu? No sembla f¨¤cil d'argumentar, certament. Per contra, enfront d'aix¨°, no hi ha res m¨¦s ambici¨®s, m¨¦s il¡¤lusionant, que voler-ho tot.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la UB.