Defensa constitucional

La Constituci¨® no est¨¤ gravada en marbre i no s'han d'ignorar les energies que brollen per reformar-la. Abunden les propostes entre els partits pol¨ªtics que competeixen a la carrera cap a les eleccions generals del 20 de desembre, des dels defensors de l'Estat federal (PSOE) fins als partidaris del dret a decidir (Podem, IU); des dels que proposen refor?ar la protecci¨® constitucional de certs drets socials (Ciutadans i les opcions d'esquerra) fins als que plantegen canvis de les regles electorals o la supressi¨® del Senat. Sense entrar ara en cadascuna d'aquestes idees, el que importa ¨¦s deixar clar que la m¨¤xima llei ¨¦s reformable, 37 anys despr¨¦s del refer¨¨ndum en qu¨¨ va ser ratificada.

L'excepci¨® procedeix del Partit Popular, al qual els sondejos donen com a guanyador del 20-D. El PP ha excl¨°s tota proposta de reforma constitucional al seu programa electoral. Les t¨ªmides expectatives obertes pel mateix Mariano Rajoy l'estiu passat han cedit fins al punt de no incloure cap al¡¤lusi¨® al programa electoral. No obstant aix¨°, el president i candidat accepta la possibilitat de discutir algun canvi, no per la seva pr¨°pia iniciativa, sin¨® a partir de les que presentin els altres partits, amb una s¨¨rie de l¨ªnies vermelles basades en la unitat d'Espanya i la igualtat de drets dels espanyols.

La perspectiva d'un Parlament probablement m¨¦s fragmentat que l'anterior no ha de donar ales a les voluntats immobilistes. ?s una obvietat que la Constituci¨® necessita d'un ampli consens per a la seva reforma, tenint en compte les majories refor?ades que els constituents van establir en cas d'intentar-ho. La q¨¹esti¨® ¨¦s si el consens es planteja com un requisit previ a qualsevol tipus de reforma o ha de ser el resultat de din¨¤miques tan inherents a la vida pol¨ªtica com s¨®n la negociaci¨® i el comprom¨ªs. Des d'aquest punt de vista, un Parlament sense majoria absoluta d'un sol partit funcionar¨¤ d'una manera necess¨¤riament diferent al que hem viscut entre 2011 i 2015. ?s desitjable que els contactes i la transacci¨® entre les diverses minories substitueixin els titubejos i els bloquejos de temps recents, de manera que pugui discutir-se la reforma constitucional en la propera legislatura. Cal apel¡¤lar a la capacitat de construir acords que permetin regenerar la vida pol¨ªtica, i la reforma constitucional pot ser un bon eix vertebrador de canvis molt reclamats en el funcionament de la vida p¨²blica.

Defensar la m¨¤xima llei equival avui a reformar-la per assegurar la perviv¨¨ncia dels fonaments de la nostra organitzaci¨® pol¨ªtica i sanejar el que no funciona. Fins i tot Podem, que fins fa molt poc temps defensava la necessitat d'un proc¨¦s constituent complet, ha desistit d'aquest objectiu en benefici d'una s¨¨rie de canvis minuciosament citats al seu programa electoral. Ning¨² que aspiri a opcions de govern pot renunciar a un element vertebrador de la democr¨¤cia, que ha rendit bons serveis als ciutadans en termes de garantia de les llibertats i del repartiment del poder. El que tampoc t¨¦ sentit ¨¦s ajornar o bloquejar qualsevol reforma.