Pistorius: c¨¤stig d¡¯acord amb el crim

Neix amb una deformaci¨® gen¨¨tica dels turmells i els peus; amb onze mesos li amputen les cames sota els genolls; inspira el m¨®n sencer quan corre els 400 metres als Jocs Ol¨ªmpics de Londres de 2012; sis mesos despr¨¦s, abans que sort¨ªs el sol del dia de Sant Valent¨ª, mata a canonades de bala una bella model de la qual s'havia enamorat; l'11 de setembre de 2014 una jutgessa el condemna a cinc anys de pres¨® per homicidi involuntari; surt de la pres¨® un any despr¨¦s i passa a arrest domiciliari; sis setmanes m¨¦s tard, el dijous passat, un tribunal d'apel¡¤laci¨® anul¡¤la la sent¨¨ncia de primera inst¨¤ncia i el declara culpable d'assassinat, per la qual cosa rebr¨¤ a principis de l'any que ve una nova sent¨¨ncia d'almenys 15 anys a la pres¨®.

Aquesta ¨¦s la gaireb¨¦ hom¨¨rica hist¨°ria de l'atleta ol¨ªmpic i paral¨ªmpic sud-afric¨¤ Oscar Pistorius. Va posar fi a la vida de Reeva Steenkamp i va destruir la seva. El que ni la just¨ªcia sud-africana ni ning¨² sabr¨¤ mai, tret que un dia Pistorius faci una dram¨¤tica confessi¨®, ¨¦s la resposta a la pregunta que mig m¨®n s'ha fet des que va disparar quatre bales el 14 de febrer de 2013 a trav¨¦s de la porta tancada d'un bany a casa seva, i que van matar Steenkamp: la va assassinar intencionalment o no?

La interpretaci¨® d'assassinat que va fer el Tribunal Suprem d'Apel¡¤laci¨® de Sud-¨¤frica la setmana passada va ser una altra.

El tribunal va declarar que la jutgessa Thokozile Masipa es va equivocar quan va concloure el judici original amb un veredicte d'homicidi involuntari: que Pistorius va tenir la intenci¨® de disparar, no de matar. Per¨°, basant-se en les proves presentades per la fiscalia, el tribunal d'apel¡¤laci¨® tampoc va poder satisfer els desitjos dels molts milions d'espectadors mundials del drama, que segueixen conven?uts que Pistorius va voler matar la dona que va dir que estimava, amb la qual havia programat unes luxoses vacances a It¨¤lia per a l'estiu del 2014, i amb la qual s'havia volgut casar.

El tribunal es va quedar a mig cam¨ª. No va q¨¹estionar la versi¨® a la qual Pistorius es va aferrar des de minuts despr¨¦s del crim fins a la conclusi¨® del judici: que es va imaginar que darrere de la porta del bany hi havia un intr¨²s desconegut. Va disparar a matar per¨° no Steenkamp, va afirmar la sent¨¨ncia del tribunal, sin¨® ¡°alg¨²¡±, l'¨¦sser hum¨¤ que Pistorius creia ¡ªaix¨° s¨ª que ho va recon¨¨ixer¡ª que s'amagava darrere de la porta.

Segons la categoria d'assassinat de la qual el tribunal va declarar culpable Pistorius, no ¨¦s necessari que ¡°l'autor s¨¤piga o apreci? la identitat de la v¨ªctima¡±. Pistorius va cometre un assassinat de la mateixa manera que un criminal mata alg¨² en el curs d'¡°un tiroteig salvatge¡± durant un assalt armat a un banc. O, com es va explicar en la sent¨¨ncia: ¡°Una persona que causa que una bomba exploti en un lloc ple de gent segurament ignorar¨¤ la identitat de les seves v¨ªctimes; no obstant aix¨°, haur¨¤ tingut la intenci¨® de matar aquells que podrien morir com a conseq¨¹¨¨ncia de l'explosi¨®¡±.

No s'ha resolt el gran dubte que ocupa el cor del cas, per¨° la fam¨ªlia de Steenkamp es va declarar satisfeta amb el veredicte del tribunal d'apel¡¤laci¨®. La mare, June Steenkamp, va dir: ¡°Considero que aquesta ¨¦s la veritat. I l'hi devem al sistema de just¨ªcia i a D¨¦u¡±.

Pistorius, ¡°devastat¡± segons el que va ser el seu agent quan corria, sentir¨¤ avui que el sistema de just¨ªcia i D¨¦u l'han abandonat. L'exatleta (podem tenir la seguretat que no tornar¨¤ a c¨®rrer) ¨¦s un creient cristi¨¤, un assidu lector de la B¨ªblia que mai ha deixat de resar des del dia de la trag¨¨dia. Va ser la seva profunda fe, segons em va explicar el seu oncle Arnold, el que li va impedir caure en la temptaci¨® de su?cidar-se durant l'interval d'un any entre la mort de Steenkamp i el comen?ament del judici. Per¨° hi va pensar seriosament.

Arnold Pistorius, a la casa del qual Oscar ha viscut tot el temps que no ha estat a la pres¨® des que va matar la seva parella, em va explicar que va llegir que als Estats Units el 20% de persones que maten un ¨¦sser estimat, pel motiu que fos, acabaven su?cidant-se. Va veure en el seu nebot senyals que podria optar per aquest cam¨ª. Jo tamb¨¦ els vaig veure.

Una ombra del que va ser

La primera vegada que el vaig con¨¨ixer, el setembre de 2013, cinc mesos abans del comen?ament del judici, estava assegut en un llarg sof¨¤ de cuir amb el cap a l'espatlla de la seva tieta. P¨¤l¡¤lid i prim, l'ombra del musculat atleta que havia triomfat a Londres el 2012, tenia l'aspecte d'un nen de cinc anys que se li acaba de morir el gosset. Intentava conversar amb ell per¨° quan em responia ho feia amb gemecs o monos¨ªl¡¤labs, amb la veu tremolosa. Feia l'efecte que en qualsevol moment s'enfonsaria sobre el pit de la seva tieta plorant.

En aquells llimbs d'un any entre el crim i el judici, el present era un infern per a Pistorius i el futur no oferia cap possibilitat d'alegria o de redempci¨®. No es va su?cidar, el seu oncle va considerar, per la fe que va mantenir en D¨¦u i per l'obligaci¨® que sentia de no causar m¨¦s dolor a la seva fam¨ªlia.

Un es pregunta qu¨¨ estar¨¤ pensant avui, amb 29 anys, l'edat que Steenkamp tenia quan la va matar. Estar¨¤ reclamant explicacions a D¨¦u? Estar¨¤ dubtant, com va confessar durant el judici que de vegades li va passar, de la mateixa exist¨¨ncia d'un bondad¨®s ser celestial? Veur¨¤ algun sentit a seguir vivint? Si aquestes preguntes se les va fer abans de ser declarat culpable d'assassinat, abans de saber que li esperava una llarga estada a la pres¨®, ¨¦s dif¨ªcil creure que no se les estigui fent ara. I, m¨¦s encara, despr¨¦s de la colossal decepci¨® d'haver pensat quan va sortir de pres¨® a mitjans d'octubre que per fi tindria l'oportunitat d'intentar reconstruir la seva vida.

Tant la llibertat f¨ªsica com el consol moral que va creure haver descobert despr¨¦s d'aquell veredicte inicial d'homicidi involuntari li han estat arrabassats. Quan la jutgessa va dictar aquella generosa sent¨¨ncia el setembre de 2014, Pistorius li va dir al seu advocat en veu baixa: ¡°No m'importa una merda la condemna que em caigui. No s¨®c un assass¨ª¡±. Ara, segons la llei, ho ¨¦s. Un heroi en el seu moment per a milions, haur¨¤ de conviure fins al final de la seva vida amb la vergonya, la humiliaci¨® i el dolor de saber que molts d'aquests mateixos milions a tot el m¨®n, entre els quals es troba la fam¨ªlia de Steenkamp, estan conven?uts que per fi ha rebut un c¨¤stig d'acord amb el crim que va cometre.