Les den¨²ncies per assetjament laboral es disparen un 60% el 2015

Les den¨²ncies per assetjament laboral s'han disparat un 60% des de principis d'any, segons dades de la Inspecci¨® de Treball de Catalunya. L'entitat va registrar l'any passat 275 casos d'empleats que consideraven que s'havia vulnerat el seu dret a la intimitat i a la dignitat. Aquest 2015, els denunciants ja ascendeixen a 439, sis vegades m¨¦s que fa dos anys.

La crisi econ¨°mica ha enrarit l'ambient en molts centres de treball, afirmen sindicats i associacions. La tensi¨® creixent davant un possible acomiadament va treure el pitjor d'alguns i va emp¨¨nyer d'altres a aguantar i callar. Per¨° des de 2013, la xifra d'empleats que es treuen la mordassa creix. Com Ernesto Tejeda, un repartidor d'una franqu¨ªcia d'una multinacional de paqueteria que ha denunciat l'empresa per intentar ¡°asfixiar-lo¡± treient-li feina perqu¨¨ renunci?.

Tejeda condueix la seva furgoneta de dilluns a divendres fins a la seva feina i es queda assegut fora de 9.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00, hores en les quals hauria de comen?ar i acabar la seva jornada laboral. Ho fa des del mes d'abril, quan va reclamar que li paguessin el que li devien i que deixessin de reduir-li les comandes, ja que guanya d'acord amb els repartiments que fa. Assegura que des de llavors, els seus companys tenen prohibit parlar-li i a la companyia no li obren la porta ni per deixar-li utilitzar el lavabo. Ell exigeix als seus ocupadors que l'acomiadin per ¡°poder respirar¡±. Ells, que dimiteixi.

El president de l'Associaci¨® de V¨ªctimes d'Assetjament Laboral de Catalunya (Avalc), Joaquim Vilar, afirma que la situaci¨® m¨¦s comuna dels qui truquen a la seva porta ¨¦s aquella en la qual es busca la ren¨²ncia del treballador. ¡°L'assetjador sempre t¨¦ una finalitat: la baixa o sotmetre alg¨². I amb la crisi, hi ha molts casos que de vegades no constitueixen assetjament tal com ho ent¨¦n la jurisdicci¨®, que ¨¦s injusta. Per¨° s¨ª, situacions de fustigaci¨®¡±, assegura.

Menys repartiment

Tejeda va treballar cinc anys en negre per a l'empresa nouvingut de Cuba perqu¨¨ no tenia perm¨ªs de treball. Quan per fi va regularitzar la seva situaci¨®, li van fer un contracte, ¡°tot i que em van fer signar una baixa volunt¨¤ria sense data que no s¨¦ per qu¨¨ no han utilitzat¡±. Per¨° va continuar cobrant en b la major part del sou. Fins que van comen?ar a reduir-li les comandes. ¡°Vaig passar de guanyar 3.000 euros a 859. M'han tallat la llum i l'aigua diverses vegades i volen desnonar-me juntament amb la meva dona i la meva filla de quatre anys¡±, lamenta. A aix¨° s'hi sumen una den¨²ncia a l'amo de la franqu¨ªcia per agredir-lo i una altra per robatori en la seva furgoneta, que l'endem¨¤ d'una discussi¨® va apar¨¨ixer amb els vidres trencats, sense GPS i amb un ram de flors al costat de la porta.

La secret¨¤ria de Salut Laboral del sindicat CC OO, Loly Fern¨¢ndez, considera que l'augment de les den¨²ncies a Treball es deu en part al fet que el repunt de l'ocupaci¨® dels ¨²ltims dos anys ha fet que la gent comenci a perdre la por de l'acomiadament. ¡°Durant la crisis molts treballadors ni tan sols demanaven la baixa quan estaven malalts. Si no s'atrevien a aix¨°, menys encara a protestar davant d'un assetjament¡±, assegura Loly Fern¨¢ndez, de CC OO.

Eva Gajardo, d'UGT, apunta com a motiu per al repunt de les den¨²ncies per assetjament ¡°la major sensibilitzaci¨®¡± sobre el problema. Les dues sindicalistes coincideixen en una cosa: la gent sol denunciar quan ja est¨¤ fora de l'empresa o quan la situaci¨® ja ¨¦s insostenible.

La majoria de situacions d'assetjament acaba amb la sortida del treballador de l'empresa. Aconseguir proves ¨¦s molt dif¨ªcil i testimonis, m¨¦s. De les 439 den¨²ncies rebudes pels inspectors aquest any, nom¨¦s s'ha pogut actuar en 44.

Zara t¨¦ 23 anys i prefereix no revelar el seu veritable nom per por de les amenaces que encara rep. Va treballar per als amos d'un restaurant de tapes durant m¨¦s d'un any, suportant l'assetjament sexual del director. ¡°Al principi eren insinuacions, mirades i comentaris obscens que ens feia a totes¡±, recorda. Despr¨¦s va passar a peticions expl¨ªcites i tocaments. ¡°Deia que jo no era ning¨² i que havia d'agrair-li per ascendir-me a encarregada¡±, afirma.

Quan el seu superior per fi va fer cas a les seves queixes, la va allunyar de l'assetjador, per¨° la va col¡¤locar en un ambient en el qual els nous companys la insultaven i maltractaven. Un mes despr¨¦s, la van acomiadar i nom¨¦s li van pagar despr¨¦s de les protestes que va organitzar CGT per denunciar el seu cas.