La cultura ¨¦s el menys important

Hi ha el costum d'escandalitzar-se quan arriben unes eleccions generals i els candidats no parlen gens de cultura. Per¨° en realitat ¨¦s millor aix¨ª i que els candidats dels diferents partit no proclamin el que faran amb la cultura si guanyen les eleccions. A Catalunya almenys sospitem que el m¨¦s suportable ¨¦s que no facin res, excepte ser subsidiaris de la societat i atendre les institucions d'envergadura que t¨¦ un contingut clar i durador. No concerneix als poders p¨²blics actuar com per enc¨¤rrec injectant un sentit o un altre a la cultura.

Despr¨¦s del delirium tremens del Congr¨¦s de Cultura Catalana en els anys setanta, la llarga hegemonia del nacionalisme pujolista ¨Csecundada impensablement pel maragallisme i el seu tripartit¨C fa desitjable que, en termes anal¨°gics es produeixi una separaci¨® n¨ªtida entre Esgl¨¦sia i Estat. En certa manera, i encara que soni altisonant, el m¨¦s indicat seria instrumentar una metapol¨ªtica de la cultura tallant els cordons umbilicals que la uneixen als intents de nacionalitzaci¨® de la llengua i, en conseg¨¹ent, de la cultura. Aquesta era una concepci¨® determinista a partir de la noci¨® impracticable i excloent d'una Catalunya monoling¨¹e.

Perqu¨¨ l'intent de formular un catalanisme del segle XXI sigui cre?ble sembla imprescindible recon¨¨ixer que la societat catalana ¨¦s biling¨¹e i que, per tant, tant el sistema educatiu com la gesti¨® ¨Cla m¨¦s m¨ªnima possible¨C de la cultura a Catalunya guanyen en meritocr¨¤cia i creativitat si ambdues energies, la cultura en castell¨¤ i la cultura en catal¨¤, aflueixen en la configuraci¨® possible d'unes formes simb¨°liques que donin representaci¨® a la pluralitat per contrast amb el reduccionisme nacionalista. Es tractaria de recon¨¨ixer institucionalment el que existeix com a realitat: escriptors en catal¨¤ i escriptors en castell¨¤ sumen qualitats i els p¨²blics s'entrecreuen, en un sistema espontani de pertinences i afinitats.

Efectivament, separem l'Esgl¨¦sia de l'Estat. Aquesta ¨¦s una de les raons per les quals la cultura no surt beneficiada de la seva submissi¨® als cicles electorals, entre altres coses perqu¨¨ la cultura avui ¨¦s polic¨¨ntrica i, gaireb¨¦ per instint, poc inclinada a les hegemonies. La Renaixen?a o el Noucentisme s¨®n etapes exemplars de la cultura catalana, un bon llist¨® per exigir-se el millor, per¨° adaptant-se a la realitat biling¨¹e, a Internet, als nous llenguatges, i sense neopopulismes que marginin la capacitat creativa d'unes elits meritocr¨¤tiques disposades a contraposar-se al clientelisme i a la desvergonyiment dels cercadors de renda que ha propiciat l'establishment nacionalista.

Tenen escassa import¨¤ncia tipologies tan anacr¨°niques com el poeta nacional de Catalunya, la gran dama de les lletres catalanes o l'aspirant de torn al premi Nobel de literatura. El que s¨ª que importa ¨¦s que la literatura catalana s'est¨¤ quedant sense lectors i que tan sols el p¨¤nic del m¨®n editorial explica la proliferaci¨® de subproductes prefabricats. Hi ha o no hi ha un p¨²blic de classes professionals il¡¤lustrades? A qu¨¨ es deu que la ja longeva aplicaci¨® de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica no hagi incentivat noves generacions de lectors?

Sens dubte, en una cultura amb les dimensions que t¨¦ la catalana ¨Cespec¨ªficament, en llengua catalana¨C les pol¨ªtiques de discriminaci¨® positiva tenen un cert sentit sempre que no afectin la igualtat d'oportunitats i la lliure elecci¨®. En tot cas, ¨¦s raonable que el c¨¤lcul de prioritats estableixi per¨ªodes transitoris, fases de prova i error, perqu¨¨ si no s'imposa una fossilitzaci¨®: val la pena que els diners del contribuent sufraguin accions culturals de molt baix nivell i sense vig¨¨ncia? Qui s'atreveixi a revisar a fons la pol¨ªtica de subvencions podr¨¤ diagnosticar el mal que acaba provocant l'intervencionisme cultural. ?s des d'aquest punt de vista que ¨¦s millor que la cultura sigui el menys important en el fragor electoral.

Despr¨¦s dels horrors de la commemoraci¨® del 1714, ni l'arqueologia sembla interessar-se per la composici¨® d'aquest tribunal arcang¨¨lic que expedia diplomes de catalanitat, amb ?mnium Cultural com a turbina que va acabar saltant pels aires. Del que estem parlant ¨¦s d'una cultura de Catalunya en el l¨°gic context hisp¨¤nic i la natural exig¨¨ncia europea. D'acord amb T. S. Eliot, no n'hi ha prou d'entendre el que haur¨ªem de ser, tret que sapiguem el que som; i no entenem el que som tret que sapiguem el que haur¨ªem de ser.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.