Vene?uela d¨®na l¡¯esquena al chavisme

Vene?uela inicia una nova era. El pa¨ªs ha decidit donar l'esquena al chavisme el dia en qu¨¨ feia 17 anys de la primera vict¨°ria d¡¯Hugo Ch¨¢vez. L'oposici¨® vene?olana ha superat totes les adversitats possibles i ha ven?ut les eleccions parlament¨¤ries. La Mesa de la Unitat Democr¨¤tica (MUD) tindr¨¤ el control de l¡¯Assemblea Nacional. L'oposici¨®, citant el segon butllet¨ª oficial del Consell Nacional Electoral, ha informat que ha obtingut 112 diputats, per 51 del Partit Socialista Unit de Vene?uela (PSUV). Queden per adjudicar quatre escons, pendents que es tanqui l'escrutini definitiu en alguns llocs. Aquest resultat ¨Cdel qual tamb¨¦ informa Venevisi¨®n¨C atorgaria a la MUD prou majoria per designar o remoure autoritats, com els magistrats del Suprem, o promulgar lleis org¨¤niques. No hi ha cap confirmaci¨® oficial d'aquest resultat.

El triomf suposa una patacada monumental a la figura i a la gesti¨® del president, Nicol¨¢s Maduro, at¨¨s que les eleccions s'havien convertit en una mena de plebiscit. La crisi econ¨°mica, la inseguretat o la persecuci¨® als dirigents opositors han estat motius suficients perqu¨¨ la societat hagi dit prou i hagi optat per a un canvi en el mapa pol¨ªtic del pa¨ªs. El mandatari va recon¨¨ixer els "resultats adversos" encara que va assegurar, en to desafiador, que havia guanyat "una contrarevoluci¨®". La derrota de l'oficialisme comporta tamb¨¦ un cop pol¨ªtic per a la revoluci¨® bolivariana i el socialisme del segle XXI, que fa tot just dues setmanes sofria un primer rev¨¦s, despr¨¦s de la vict¨°ria de Mauricio Macri contra Daniel Scioli en les presidencials de l'Argentina.

Malgrat que en els ¨²ltims dies els sondejos auguraven una difer¨¨ncia ajustada, amb una participaci¨® del 74,25% els resultats evidencien la bretxa existent entre l'oposici¨® i l'oficialisme, que conserva la presid¨¨ncia i mant¨¦ el control sobre tots els poders de l¡¯Estat.

La tardan?a a saber-se els resultats no va poder evitar que, mentre arribava l'anunci oficial del Consell Nacional Electoral, els l¨ªders opositors principals celebressin uns resultats que ja consideraven irreversibles. Era el cas de Lilian Tintori, dona del pres pol¨ªtic Leopoldo L¨®pez, empresonat des de fa gaireb¨¦ dos anys i condemnat a m¨¦s de 13, que desbordava felicitat. Una de les primeres mesures que va prometre adoptar l'oposici¨® era aprovar una llei d'amnistia per als presos pol¨ªtics.

La vict¨°ria ¨¦s tamb¨¦ un brindis a la unitat. Per primera vegada, totes les formacions de l¡¯oposici¨® han conflu?t sota un mateix paraigua, el de la Mesa de la Unitat Democr¨¤tica (MUD), una mescla de partits pol¨ªtics que van des del centreesquerra fins a la dreta m¨¦s conservadora i que ha aconseguit sobreposar-se a les pors i les traves que, durant anys, li ha imposat l'oficialisme.

El tancament tard¨¤ dels col¡¤legis va enfosquir una jornada que havia transcorregut amb tranquil¡¤litat i va provocar les cr¨ªtiques un¨¤nimes de l'oposici¨®. Malgrat que el sistema electoral estava concebut per afavorir el chavisme per diverses mesures que s'han pres durant anys, l'oficialisme va posar tota la maquin¨¤ria a funcionar entorn de migdia. Maduro va cridar a l¡¯¡°ofensiva popular¡± perqu¨¨ ning¨² es qued¨¦s a casa. El chavisme va intensificar la pressi¨® sobre el seu electorat quan quedaven dues hores per al tancament de les urnes, a les sis de la tarda. Tants els missatges dels l¨ªders com els que s'emetien incessantment per televisi¨® deixaven entendre que els col¡¤legis seguirien oberts passada l'hora prevista, una cosa que va confirmar el Consell Nacional Electoral en allargar el tancament almenys una hora. La llei permet que romanguin oberts mentre hi hagi gent per votar. El que va fer el chavisme va ser mobilitzar la gent.

La situaci¨® no era nova. Fa tres anys, en les ¨²ltimes eleccions a les quals es va presentar el difunt l¨ªder bolivari¨¤, s'estima que Ch¨¢vez va aconseguir 800.000 vots en hores de la tarda que van acabar per ser decisives en la vict¨°ria final. Una situaci¨® similar es va produir mesos despr¨¦s, quan l'opositor Henrique Capriles, que sortia amb un ampli avantatge, va acabar derrotat altre cop, aquesta vegada per Nicol¨¢s Maduro. Gr¨¤cies a l¡¯anomenada operaci¨® Remolc va aconseguir esgarrapar prop de mig mili¨® de vots.

Per primera vegada en 17 anys les enquestes, que auguraven una vict¨°ria contundent per a l'oposici¨®, s¡¯han complert. Per tractar d'evitar-ho Maduro va anar intensificant el seu discurs, fins al punt d'arribar a dir que haurien de guanyar ¡°com sigui¡±. No obstant aix¨°, el president es va mostrar especialment conciliador la nit pr¨¨via a les eleccions; va assegurar que les seves declaracions s'havien interpretat malament i va insistir que reconeixeria els resultats, fossin els que fossin. D'alguna manera, posava la pedra sobre la teulada de l'oposici¨® en cas que no aconseguissin una vict¨°ria que donaven per segura. I que ha consumat el comen?ament d'una nova ¨¨poca a Vene?uela.