S¨¢nchez i Rivera

Els debats electorals celebrats han proporcionat elements de judici suficients per saber quins dels participants demostren talla de president. Cal subratllar aquest ¨²ltim aspecte, perqu¨¨ els organitzats per EL PA?S i Atresmedia han consistit en debats entre candidats a la presid¨¨ncia del Govern, i no en una altra tanda de les nombroses trobades informals entre pol¨ªtics dutes a terme en el per¨ªode preelectoral.

D'aqu¨ª ve la sorprenent anomalia democr¨¤tica provocada per Mariano Rajoy, candidat a la reelecci¨®, que s'ha perm¨¨s furtar als ciutadans la rendici¨® de comptes pr¨°pia de les discussions serioses, i no ha volgut contrastar ni el seu balan? ni els seus projectes. Sigui per covardia personal davant la necessitat d'explicar-se sobre la corrupci¨®, o b¨¦ perqu¨¨ s'ha acostumat a gestionar una majoria absoluta sense donar explicacions, el president i candidat incompleix una obligaci¨® ineludible en una democr¨¤cia moderna. L'estratagema d'enviar la vicepresidenta del Govern?nom¨¦s aconsegueix agreujar l'insult als ciutadans. En cap dels pa?sos on els debats s¨®n tradici¨® democr¨¤tica des de fa d¨¨cades un candidat s'hauria atrevit a menysprear els seus rivals amb l'enviament del seu suplent, ni tampoc hauria trobat un mitj¨¤ de comunicaci¨® que es prest¨¦s a aquesta maniobra.

La pol¨ªtica no pot ser tan banal i sotmesa perqu¨¨ algun partit imposi aquest tipus de condicions, i perqu¨¨ els seus contrincants i els mitjans les acceptin. Un debat bipartidista cl¨¤ssic ¨¦s l'¨²nica cosa que Rajoy accepta per a l'¨²ltima setmana de campanya. Aquest tipus de discussi¨®, en l'Espanya d'avui, ¨¦s nom¨¦s un miratge d'un sistema pol¨ªtic que s'est¨¤ transformant a tota velocitat.

Els debats celebrats han contribu?t molt a fer que els espanyols visualitzin el reajustament fonamental que s'est¨¤ produint en el sistema. Per exemple, Pablo Iglesias va tenir un bon rendiment en tots dos debats, segurament efica? per mobilitzar les seves bases. No obstant aix¨°, sembla evident?que no t¨¦ opcions per arribar a la Moncloa. Parla a favor seu la dosi de moderaci¨® introdu?da en la imatge d'insurgent que conreava; per¨° les seves compareixences, per molt ovacionades que siguin a trav¨¦s de les xarxes socials, necessiten m¨¦s rigor per poder reivindicar un grau de confian?a m¨¦s ampli.

Per tant, del que hem vist fins ara nom¨¦s cal comparar dos candidats amb talla de president, Pedro S¨¢nchez i Albert Rivera. Amb una clara difer¨¨ncia entre tots dos: mentre l'aspirant del PSOE s'ha condu?t per sobre de l'esperat, la proximitat dels focus ha perjudicat les altes expectatives creades entorn del candidat de Ciutadans, que ha deixat veure debilitats i nerviosismes poc compatibles amb un pretendent al principal lloc executiu de la pol¨ªtica espanyola.

Des del principi es temia que Rivera i els seus Ciutadans fossin m¨¦s una marca que un projecte, un estat d'¨¤nim m¨¦s que una veritable formaci¨® pol¨ªtica a punt per governar el pa¨ªs. Lamentablement, el que se li ha vist en els debats no ha servit per allunyar aquest temor. Segurament ¨¦s aviat per a conclusions dr¨¤stiques, per¨° ¨¦s obvi que Rivera ¨¦s encara un edifici a mig construir.

En canvi, Pedro S¨¢nchez ha demostrat m¨¦s altura pol¨ªtica, profunditat de propostes i un aplom personal m¨¦s d'acord amb el que s'espera d'un candidat a cap de l'Executiu. En un entorn no gaire encoratjador, probablement ¨¦s qui m¨¦s capacitats est¨¤ mostrant per abordar els complicats reptes institucionals, pol¨ªtics, econ¨°mics i socials de l'Espanya d'avui.