L¡¯art d¡¯emboscar-se

En un dels assajos inclosos a Escrit a la paret, Mary McCarthy recordava que tothom havia notat que a la novel¡¤la contempor¨¤nia havia anat desapareixent la import¨¤ncia de la intriga i que els car¨¤cters dels personatges s¡¯havien desdibuixat, per¨° que eren ben pocs els que s¡¯havien fixat en una altra abs¨¨ncia significativa: a les grans construccions novel¡¤l¨ªstiques del XIX, les descripcions l¨ªriques de les postes de sol, l¡¯¨ªmpetu de les tempestes, la for?a dels rius, la placidesa dels llacs, la ferocitat ¨¨pica de l¡¯alta muntanya i la calma de les valls no era nom¨¦s un tel¨® de fons on emmarcar l¡¯acci¨®, sin¨® un component essencial de l¡¯art de la literatura. El que s¡¯imposava era una manera d¡¯escriure on la capacitat verbal de cada autor quedava demostrada per la pot¨¨ncia de les seves habilitats descriptives i, m¨¦s enll¨¤ de la presentaci¨® de la personalitat dels personatges i dels vaivens argumentals, hi havia la voluntat de construir un escenari on la naturalesa i els seus canvis proporcionessin l¡¯atmosfera en un sentit gaireb¨¦ literal. Era l¡¯aire que respirava la novel¡¤la, i McCarthy ho exemplificava amb la boira de Londres a l¡¯obra de Dickens, amb les terres ermes d¡¯Emily Bront?, amb les landes de Thomas Hardy, amb el Pac¨ªfic de Herman Melville.

A la literatura d¡¯ara potser l¡¯¨²nic que hi apareix ¨¦s la consci¨¨ncia de la p¨¨rdua del contacte amb la naturalesa com a manifestaci¨® de la p¨¨rdua del dret a la soledat, la queixa per la seva destrucci¨® i la den¨²ncia per l¡¯aniquilaci¨® massiva del paisatge, com si fos v¨ªctima d¡¯una estranya malaltia moral. Davant d¡¯aquesta amena?a, sempre es pot acceptar la proposta que fa Ton Barnils (Barcelona, 1971) a El cor de les muntanyes i emboscar-se dins la ¡°bellesa, grandesa i crueltat¡± de la ¡°muntanya crua i salvatge¡±. No ¨¦s una opci¨® nova: mentre els modernistes meditaven les estrat¨¨gies m¨¦s pertinents per assolir la categoria d¡¯Artista, Carles Bosch de la Trinxeria, a la vellesa, escrivia l¡¯anecdotari de les seves viv¨¨ncies en plena naturalesa i transformava en petits episodis narratius el m¨®n rural que coneixia de primera m¨¤: Records d¡¯un excursionista ¨¦s la primera pedra d¡¯un imaginari pirinenc que s¡¯ha anat desenrotllant des de Verdaguer i Mass¨® i Torrents fins Pep Coll, aventura que ara Barnils continua i que ¡°tracta d¡¯entendre-la com un viatge inici¨¤tic on no nom¨¦s descobrim camins i muntanyes, sin¨® tamb¨¦ el paisatge interior¡±.

El cor de les muntanyes ¨¦s el dietari que Barnils escriu durant el recorregut que fa des de l¡¯Atl¨¤ntic fins al Mediterrani travessant a peu els Pirineus, des la costa basca fins a Banyuls: ¨¦s el que es coneix com la Transpirinenca, i de la m¨¤ de la prosa r¨¤pida i enormement precisa de l¡¯autor es pot comprovar quanta ra¨® tenia Henri Brulle, l¡¯alpinista que reivindic¨¤ la dificultat a l¡¯hora d¡¯emprendre una aventura, en definir el muntanyenc com un ¡°poeta-atleta¡±: ¡°Sap assaborir les escenes pintoresques i pastorals de la vall; li agrada retardar-se vorejant els llacs tranquils i blaus o seguint els viaranys del bosc; frueix llargament de les al?ades i modera el pas per veure des de l¡¯horitz¨® les nits o les tempestes; acampa sota una roca al clar de la lluna. Sap tamb¨¦ afrontar les esquerdes i les parets amena?adores, assaborint les sensacions intenses de perill. El que li parla al cor, per¨°, ¨¦s menys l¡¯esport que la muntanya¡±.

M¨¦s enll¨¤ de la voluntat de narrar els vaivens de l¡¯atzar i els daltabaixos emocionals propis de qualsevol periple, d¡¯El cor de les muntanyes queden descripcions tan s¨°lides com aquesta de Dorve: ¡°Pertot hi ha bigues, sostres caiguts, bardisses i ferros rovellats. En un mur s¡¯endevinen inscripcions que ja no es poden llegir i una teranyina espessa cobreix de gris una portalada com si fos un llen?ol. Hem sentit la fressa verinosa d¡¯un escur?¨® i tanta desolaci¨® m¡¯ha encongit el cor. L¡¯aire fred, pesant, ha fet grinyolar unes finestres corcades i hem escoltat el renill d¡¯eugues i poltres que pasturen sense direcci¨® pels carrers plens de matolls mentre un cavall de p¨¨l negre ens mira est¨²pid i desafiant. El ventre botit i els ulls vermellosos li donen un aspecte fantasmag¨°ric, de guardi¨¤ del pa¨ªs dels morts i el m¨¦s enll¨¤¡±.

EL COR DE LES MUNTANYES

Ton Barnils

Tushita Edicions

104 p¨¤gines. 17 euros