Barcelona, una ciutat de desigualtats culturals

Com a gran metr¨°polis que ¨¦s, la ciutat de Barcelona presenta fortes desigualtats, no nom¨¦s en el terreny social, amb zones on es concentren les rendes m¨¦s altes i d'altres on els menys afavorits troben millors condicions de vida; tamb¨¦ en el terreny cultural. Aix¨ª ho posa de manifest un informe fet p¨²blic recentment per la Secretaria T¨¨cnica de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub) en el qual s'inventarien, es quantifiquen i se situen al mapa els equipaments culturals de qu¨¨ disposa la ciutat de Barcelona, en concret 303, 66 dels quals s¨®n museus i espais d'exposicions, entre els quals s'inclouen 12 espais d'inter¨¨s arquitect¨°nics oberts al p¨²blic, com ¨¦s la Sagrada Fam¨ªlia, l'edifici m¨¦s visitat de la ciutat; 51 centres c¨ªvics en els quals tenen la seva seu gaireb¨¦ 5.000 entitats culturals; 40 biblioteques, els centres valorats amb la nota m¨¦s alta pels barcelonins; 39 espais d'arts esc¨¨niques i 33 sales de cinema; 26 arxius i biblioteques patrimonials; 25 espais de creaci¨® i 23 grans auditoris i sales de m¨²siques en directe.

El mapa que configura la situaci¨® d'aquests centres culturals, que reben cada any milions de barcelonins i tamb¨¦ turistes estrangers, ¨¦s, a excepci¨® dels 51 centres c¨ªvics i les 40 biblioteques que semblen repartits de forma homog¨¨nia per tota la ciutat, bastant desigual, amb districtes com Ciutat Vella ¨Cun dels menys habitats de tota la ciutat, amb nom¨¦s 100.685 habitants¨C, que t¨¦ 81 equipaments (el 26% del total) i s'al?a amb el primer lloc en el nombre de museus (27), teatres (12), grans auditoris (11), arxius (9), espais de creaci¨® (8); davant de les Corts, amb nom¨¦s 10 equipaments (el 3%), ¨Cquatre centres c¨ªvics, dues biblioteques, dos museus, un arxiu i un auditori¨C, que apareix en aquest r¨¤nquing com el districte que menys centres culturals posa a la disposici¨® dels ve?ns.

El segon districte en nombre d'equipaments ¨¦s l'Eixample, el m¨¦s poblat de Barcelona (263.565), amb 51 centres (el 16% del total), sobretot museus, arxius, biblioteques i teatres, encara que destaca per no disposar ¨Cigual que les Corts¨C, de cap espai de creaci¨®, ni f¨¤briques municipals ni espais privats.

Sants-Montju?c ¨¦s el tercer districte en nombre d'habitants (180.824) i el tercer en nombre d'equipaments (43). Aquesta zona de la ciutat ¨¦s la segona amb m¨¦s museus, i despr¨¦s de Ciutat Vella i l'Eixample, la tercera que m¨¦s teatres t¨¦. Amb set centres c¨ªvics, tamb¨¦ ¨¦s la segona ¨¤rea de Barcelona ¨Cdespr¨¦s de Sarri¨¤, que en t¨¦ vuit¨C amb m¨¦s equipaments d'aquest tipus.

R¨¤tio molt baixa

Per la seva banda, Sant Mart¨ª, el segon districte m¨¦s habitat de la ciutat, amb 232.629 habitants, ocupa el quart lloc de la llista, amb nom¨¦s 27 centres, 54 menys que Ciutat Vella. A Sant Mart¨ª es concentren cinc dels espais de creaci¨®, sis biblioteques i quatre auditoris.

El segueixen en nombre d'equipaments Gr¨¤cia i Sarri¨¤-Sant Gervasi, amb 24 i 22 centres respectivament i tancant el r¨¤nquing: Sant Andreu, amb 17; Horta-Guinard¨®, amb 16; Nou Barris, amb 12, i els 10 de les Corts.

Berta Sureda, la comissionada de Cultura, ha reiterat que la intenci¨® de l'Ajuntament que presideix Ada Colau ¨¦s no construir nous equipaments a la ciutat, deixant en l'aire projectes com el de l'Esplanada dels Museus que va impulsar l'anterior consistori. Colau i el seu equip vol que en aquesta legislatura s'alleugereixi la penosa situaci¨® econ¨°mica en qu¨¨ estan immersos la majoria dels centres. No obstant aix¨°, la r¨¤tio dels equipaments a Barcelona ¨¦s molt baixa si la comparem amb el total de Catalunya: a la capital viuen 1,6 milions de persones, aix¨ª que cadascun dels 303 centres correspon a 5.288 barcelonins. A Catalunya, per contra, s¨®n 7,3 milions que disposen de 3.554 centres; la r¨¤tio ¨¦s molt inferior: 2.079 catalans per cadascun.